El primer examen després del trencament del govern

La necessitat d’independitzar-se d’Espanya ha tret la poteta al final de la campanya electoral de les municipals perquè no sigui dit que a Catalunya el procés és història, amb algunes referències tímides al Primer d’Octubre. Però el cert és que aquesta campanya s’ha assemblat més a unes eleccions prèvies al 2010 que a les d’un país que es vol lliure.

Què farà l’electorat independentista? Els dos principals partits del ram, ERC i Junts per Catalunya, que ja no comparteixen el govern del país tot i la majoria del 52%, han protagonitzat la campanya del divorci, amb atacs mutus oberts en clau d’una contesa al Parlament. ERC ha recorregut a l’espantall de la sociovergència l’any que pacta el pressupost amb el PSC, alertant del “perill que tornin els de sempre”, i Junts ha dut l’exsoci a la Junta Electoral considerant que utilitzava el govern per captar vots i ha carregat directament contra el president, Pere Aragonès, i la gestió del caos a Rodalies. Fa dos anys que no hi ha eleccions i el 28-M serà el primer examen després del trencament del govern. Si aquella por dels alcaldes de Junts de deixar la Generalitat a pocs mesos de les municipals era o no fundada, quedarà resolt aquesta nit.

Tot plegat convida l’independentista indecís a quedar-se a casa després d’una campanya en què s’ha constatat la dificultat per mobilitzar fins i tot la militància més fidel als actes; la majoria, de petitíssim format. “Qui defensa la independència de Catalunya en aquest debat?”, es preguntava a Twitter el president Quim Torra, amb referència al de TV3 i Catalunya Ràdio de candidats barcelonins. No només es referia a l’absència de la CUP. El desinterès postprocés, si se’n pot dir així, és evident. També és veritat que només amb la bandera de la independència no es guanyen unes municipals, però és que hi ha algú que enarbori només aquesta bandera? Sigui com vulgui, fonts d’ERC admeten que a llarg termini s’hauran de tornar a entendre amb Junts, qui sap si en la pròxima legislatura.

Més interessant que el nombre de regidors que puguin obtenir els partits avui, que previsiblement seran, per aquest ordre, ERC/Junts/PSC, la clau de les municipals seran els pactes postelectorals: el nombre d’alcaldies. I això haurà d’esperar fins al 17 de juny. Mentrestant, vèncer a Barcelona resol una nit electoral, si bé no garanteix governar, i, si no, que ho preguntin a Ernest Maragall. Sociovergència a Barcelona? S’entendrien més Trias i Maragall que Aragonès i Puigneró? Junts retindrà Girona? ERC, Tarragona i Lleida? El poder dels comuns es desfarà com un terròs de sucre si perden el principal feu, el de la seva líder? Després de veure pactar el PSC i Junts a la Diputació de Barcelona; ERC, amb el PSC i els comuns al Parlament pel pressupost, i Ada Colau, acceptar els vots de Manuel Valls, qualsevol combinació és possible.

Un dels llocs on caldrà posar la lupa aquesta nit és l’àrea metropolitana, on transcorre el duel entre el PSC i ERC per l’hegemonia en el camí d’eixamplar la base republicana per ocupar el lloc socialista a l’antic Cinturó Roig, que en alguna ocasió es va pintar de taronja. Allà, hi regnen les Núries, Marín i Parlon.

El PSC podria anar a l’alça si els vots de l’extinció de Ciutadans no se’ls reparteixen més aviat la dreta extrema del PP i l’extrema dreta de Vox. Es dona la circumstància que en el tram final de campanya les detencions de càrrecs socialistes al sud d’Espanya per compra de vots podrien minar de retruc la possible pujada electoral dels de Salvador Illa.

En aquesta ocasió, Junts rematarà la seva pugna particular amb el Partit Demòcrata, que el 2019 liderava la coalició. Ara es presenten separadament (el PDeCAT, sota el paraigua d’Ara Pacte Local, amb 181 llistes). A Barcelona van plegats, però enlloc més. ERC ha fet molt d’èmfasi en la idea que l’experiment Trias en realitat amaga una operació per reunificar Junts i el PDeCAT a tot Catalunya en vista d’unes eleccions al Parlament i ja hi ha qui parla d’Artur Mas i de Josep Rull per lligar la maionesa. No en va, el president, amb carnet del PDeCAT, també ha fet campanya per Trias. El que és clar és que les municipals constitueixen l’última excusa per retardar la batalla de Junts per trobar un candidat per a les eleccions nacionals, vista la inhabilitació de la presidenta de la formació, Laura Borràs, encara no ferma.