El PSC exhibeix múscul
Els socialistes falquen el seu valuós poder municipal però no poden impedir el ‘sorpasso‘ de Trias
L’independentisme pateix el càstig de l’abstenció
La baixa participació catapulta l’extrema dreta
Patacada d’ERC, tot i continuar sent el partit que suma més regidors
Les eleccions municipals d’ahir han refermat que el PSC és una maquinària que està construïda sobre una fonaments al territori d’una robustesa més que hercúlia. Després d’un cicle polític, el del procés, que ha remogut tantes coses en la política catalana, els resultats dels comicis locals no només han apuntalat el domini que els socialistes ja exercien en territoris clau com el cinturó roig metropolità, sinó que s’ha imposat en tres de les quatre capitals provincials –Girona, Tarragona i Lleida– que fins ara estaven en mans del sobiranisme. En termes absoluts, a més el PSC també ha estat el vencedor de la contesa en vots, amb prop d’un 24% del total, quan el 2019 va quedar per darrera d’ERC. Com passa a moltes cases però, i també de les millors famílies, l’alegria no pot ser del tot complerta. Els de Salvador Illa, i per elevació Pedro Sánchez, s’havien fixat com a objectiu estratègic d’aquestes eleccions guanyar Barcelona de cara a reforçar les expectatives del PSOE de cara a les generals. I els va anar de poc. Malgrat el que deien les enquestes ha estat Xavier Trias qui s’ha endut el gat a l’aigua a la capital catalana, tot i que l’experiència de fa quatre anys aconsella ser prudents i no mirar massa més enllà del veredicte d’ahir. Perquè ara mateix a Barcelona, i més després de lo de Colau i Manuel Valls, ningú està en disposició de descartar cap combinació.
A banda de l’assalt a les capitals provincials, els socialistes han sabut mantenir resguard la corona de Barcelona, el seu gran baluard electoral fins i tot en aquelles èpoques de vaques magres, i que ERC s’havia proposat discutir-li. I en intent ha quedat.A Cornellà, per exemple, Antoni Balmón tindrà un còmode coixí de 13 regidors sobre els quatre dels republicans, la segona força. Fins i tot a Granollers, on el partit s’enfrontava tota una revàlida tant exigent com era la substitució d’un alcalde tant icònic com ha estat Josep Mayoral, obtenen 13 representants per tot just 4 els republicans. En altres municipis on els socialistes havien focalitzat esforços per millorar posicions, com ara Sabadell, també s’ha aconseguit. En aquest cas, passen de 10 a 14 edils. Marta Farrés, ja ho té més que fet.
Retrocés d’ERC
De tots els actors en concurs, ERC possiblement és qui està obligat a fer una lectura més crítica de la jornada d’ahir. Continua sent la primera força del país en nombre de regidors —al voltant de 2.900—, però en perd més de 200 si es compara amb els 3.114 de fa quatre anys. A més els republicans també han perdut més de sis punts en percentatge de vot respecte el 2019 —del 23,55% passen a poc més d’un 17%—, el que ha relegat al tercer lloc per darrera del PSC i Junts. Un càstig que s’ha traduït, a banda de perdre Tarragona i Lleida, en quedar quarts a Barcelona després d’haver vençut en sufragis fa quatre anys. El d’Igualada també és un cas il·lustratiu, ja que allí els republicans havien fet una gran aposta presentant a un càrrec de pes com Laura Vergès, i que tot just ha obtingut tres electes. És a dir, encara n’ha perdut dos. La desmobilització del votant del votant independentista, i que s’ha reflectit en un descens de la participació al conjunt del país de nou respecte el 2019, és un dels factors que s’apunta com una de les claus del càstig als republicans. Més atenuat ha estat el que ha experimentat Junts, que baixa en percentatge de vot —del 18,55% passa ara a un 15,95%—, alhora que perd al voltant d’un centenar de càrrecs electes per quedar-se a prop dels 2.700. Ara bé, la formació liderada per Carles Puigdemont pateix un revés més que dolorós en el cas de Girona, no ja només pel valor polític que té com a capital, sinó també simbòlic. Aquestes, és de les que couen, a l’igual que quedar-se sense Vilafranca. Per contra, i a banda de Barcelona i d’Igualada, on el fitxatge de Marc Castells ha fet el fet, Junts ha pogut retenir places com Vic, Olot o Tortosa.
La dreta emergeix
Per contra, el vot del centredreta espanyolista experimenta un reviscolada al conjunt del país. Així, per exemple, el PP que tot just sumava 96 regidors el 2019, ara s’enfila gairebé als 200. Capítol a banda, respecte és el de Xavier garcia Albiol. Literalment ha escombrat, amb una estratègia on ha prioritzat la seva personalitat política per sobre de la marca de partit, i que de retruc també és qüestionament explícit a l’estratègia que han seguit la resta de partits a Badalona. El tots contra Albiol sense tenir un projecte macomunat i un model alternatiu de ciutat al darrera, ja s’ha vist que no funciona. Deixant a banda el cas genuí i singular de l’urbs del barcelonès Nord, els populars han estat un dels grans beneficiats d’aquell esfondrament de Ciutadans que totes les enquestes donaven per fet. L’altre és Vox, que passa a tenir 124 representants electes al conjunt del país, incloses les quatre capitals provincials. Al marge d’haver sabut aprofitar un context general propici, i un discurs campanya que en no pocs moments s’ha focalitzat en temes que remen a favor seu com són el de la seguretat o les ocupacions, els resultats de l’extrema dreta també són conseqüència d d’una participació baixa que ha abaratit el preu del regidor.
