Política

ANÀLISI

Josep Puigsech Farràs

Bélgorod, Bakhmut i Mathias

Bélgorod no és una ciutat qualsevol. Però podria semblar-ho. Al cap i a la fi, no deixa de ser una ciutat de províncies russa, totalment desconeguda per a molts de nosaltres fins al 2022. Ara bé, i només a tall d’exemple, la seva universitat era i és un dels centres acadèmics més rellevants fora de l’anella moscovita. Bélgorod abasteix no només els quasi 400.000 habitants de la ciutat, sinó també el conjunt de ciutats i pobles que formen part de la regió amb la mateixa denominació i que, no ho oblidem, és fronterera amb Ucraïna. De fet, Bélgorod ja havia estat protagonista silenciosa des de l’inici de la guerra.I, des de fa un parell de setmanes, ha passat a l’estatus de protagonista activa, tenint entre els darrers episodis els atacs al municipi de Xebékino. Però protagonista per a qui?

Protagonista per a suposats escamots paramilitars russos contraris al putinisme i a la invasió d’Ucraïna, que han atacat aquesta ciutat i la seva regió amb l’objectiu d’iniciar una desestabilització del putinisme? Si fos així, tindria un to ben mític. Però, curiosament, aquests grups que operen des d’Ucraïna es presenten com a defensors de les arrels més conservadores i extremistes del nacionalisme rus o, siguem clars, de posicions d’extrema dreta. Així doncs, comprem extrema dreta a canvi de putinisme?

Bélgorod i la seva regió també han estat protagonistes per a escamots paramilitars ucraïnesos –que, per cert, algú els deu haver armat– i per a part del mateix exèrcit ucraïnès. En qualsevol cas, han advertit clarament de la seva capacitat estructural per portar la guerra a casa de l’adversari. I no només a la regió de Bélgorod, sinó que també, dimarts passat, van arribar puntualment a la veïna regió de Krasnodar. Així doncs, som a les portes de la tan anunciada contraofensiva ucraïnesa que s’espera per a aquest estiu i que serviria per deixar en l’oblit la pèrdua de Bakhmut? Si fos així, seria una mostra de força i un encert estratègic.

Però Bélgorod i la seva regió, així com Krasnodar, també han estat protagonistes per al putinisme. Les incursions i els atacs militars que han rebut permeten justificar al Kremlin la necessitat de continuar amb la seva operació militar especial. O és que, des del seu punt de vista, no caldria reaccionar davant l’evidència constatada de grups nazis (els primers) i estats enemics (els segons) que agredeixen la mare pàtria russa? Ara bé, us imagineu que haguessin estat incursions i atacs amb falsa bandera? Seria tota una jugada mestra. Però això ja és potser excessiu.

En definitiva, i on vull anar a parar, els clàssics mai no passen de moda. I, en un context de guerra, el desconcert ho és. La incertesa de qui és al darrere de les incursions a Bélgorod i per què permet augmentar la nebulosa en aquesta guerra. Una nebulosa que creix més si no oblidem que l’Oncle Sam va aprovar, fa setmanes, enviar els desitjats caces F-16 a l’exèrcit ucraïnès. Anaven acompanyats d’una advertència gens innocent: requeriran mesos i mesos d’instrucció per als pilots ucraïnesos. I, per tant, això va per llarg.

Però més nebulosa encara si tenim present l’èxit del grup Wagner amb l’ocupació de Bakhmut. Victòria pírrica en termes quantitatius, però qualitativa en termes propagandístics, així com geoestratègics pel paper com a nucli de comunicacions. Ara bé, evidència de més nebuloses. Primer, per la incapacitat de l’exèrcit rus d’ocupar-la amb els seus propis recursos i, ni tan sols, de coordinar-se amb el grup Wagner. I segon, i encara més preocupant, si un grup de mercenaris és capaç de derrotar un exèrcit regular com ara l’ucraïnès, en quin lloc queda aquest exèrcit?

Però, per a nebulosa, la d’aquests darrers dies a Moscou. La permeabilitat de les defenses antiaèries russes ha quedat evidenciada amb els atacs amb drons sobre la capital russa. Moscou no és precisament una ciutat de províncies. Les advertències de Bélgorod s’haurien complert. Però, més enllà de la incertesa que genera per a la solidesa de la defensa antiaèria russa, és que som al davant de la reactivació del fantasma de Mathias Rust? Si fos així, quina jugada mestra. Semblava insuperable la imatge d’aquell jove alemany occidental que, en plena guerra freda, va aterrar a la plaça Roja un 28 de maig del 1987 com si no passés res. Acabava de volar amb la seva avioneta d’un sol motor des d’Hèlsinki fins a Moscou creuant alegrement totes les defenses antiaèries soviètiques i arribant no a Bélgorod, sinó a Moscou.

Allò va ser un dels símbols de l’enfonsament de la Unió Soviètica, precedit per una altra negligència, un any abans, com va ser l’accident de la central nuclear de Txernòbil. Pregunta del milió: la història és cíclica i, per tant, es repeteix o es podria repetir?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona