“La meva presidència parteix d’una anomalia democràtica”

Passaven tot just uns minuts de les 12 del migdia, i Anna Erra ja repartia alguna abraçada per l’hemicicle i es feia un selfie amb el seu company a la bancada de Junts, Salvador Vergés, amb qui mirava de temperar els nervis fent-la petar. Avui era el seu dia, ja que 55 minuts després, i després d’una votació que es va resoldre en segona volta i per majoria simple gràcies als suports de JxCat i ERC, i l’empenta externa que va prestar la CUP votant en blanc, l’alcaldessa de Vic en funcions es convertia en la nova presidenta del Parlament, la 11ena des de la restitució de la democràcia per a aquells a qui agrada retenir aquestes dades bibliogràfiques. Un nomenament que, més enllà de la transcendència del fet institucional en si mateix, serveix per taponar, que no és exactament el mateix que tancar, la ferida que s’ha obert arran del cessament de Laura Borràs després d’un període de transitorietat que s’ha allargat fins a deu mesos, que aviat està dit.

Ja instituïda formalment com a presidenta, i després d’unes primeres felicitacions d’urgència, Erra ha adreçat les seves primeres a l’hemicicle des de la cadira presidencial. Un discurs, on ja d’entrada ha volgut emfatitzar que el seu nomenament és fruït d’unes circumstàncies, la defenestració de Borràs, del tot excepcionals —“la meva presidència parteix d’una anomalia democràtica que entre tots hauríem de revertir”— i, en aquesta línia, ha anunciat que en cas que el Tribunal Suprem exoneri finalment a la seva antecessora, li retornarà el càrrec com a gest de restitució. Seguint aquest mateix fil, ha denunciat que el Parlament “fa massa temps que no viu una situació de normalitat democràtica”, en clara referència a les ingerències dels tribunals espanyols, i ha volgut tenir unes paraules d’homenatge a Carme Forcadell, present a la tribuna de convidats i que ha estat càlidament aplaudida per bona part dels diputats. En clau de que farà o deixarà de fer, la nova presidenta ha manifestat que seguirà la tasca de Borràs en la línia de “defensar els drets dels ciutadans, modernitzar la institució i combatre els discursos d’odi” i, per ara, ni una sola paraula de derogar l’article 25,4 del reglament que va obrir la porta al cessament de la seva antecessora.

Sigui Anna Erra o qualsevol altre l’encarregat de tutelar la cambra, hi ha coses que no canvien, i difícilment ho faran com l’actitud del lider de Cs, Carlos Carrizosa, d’intentar empastifar qualsevol debat. El seu intent, avui, ha estat el d’obrir un torn de rèplica entre els grups de l’oposició, però Erra, que ja se l’ha vist venir, ho ha tallat ràpid. “No és d’estranyar que sigui vostè el primer qui em demani paraula” li ha etzibat amb un somriure d’orella a orella, abans d’anunciar al president del grup taronja que la seva petició estava fora de lloc. La primera crida a l’ordre, suau això si, de tantes que vindran.