Política

Estats Units

Trump justifica no haver retornat els documents classificats perquè estava “molt enfeinat”

L’expresident dels EUA assegura que els papers estaven a les mateixes caixes on van empaquetar objectes personals i no va tenir temps d’endreçar-ho

Insinua que durant l’escorcoll de l’agost passat a la seva mansió li podrien haver col·locat documents

L’expresident dels Estats Units d’Amèrica (EUA) Donald Trump ha defensat que no va retornar els documents de la Casa Blanca que guardava a la seva mansió de Florida perquè estava “molt enfeinat”.

Trump ho ha argumentat en una entrevista amb el canal conservador Fox News, la primera que concedeix a un mitjà de comunicació d’ençà que va ser acusat de 37 càrrecs federals per haver-se endut papers classificats a la seva residència de Mar-a-Lago, a Palm Beach.

El magnat ha explicat que va haver de marxar de la Casa Blanca molt “de pressa” i els documents es van barrejar a les mateixes caixes on hi havia “objectes personals” seus, com “samarretes de golf” i “sabates”. “Com tots els altres presidents, em vaig endur les coses. I en el meu cas, les vaig treure molt de pressa. Ho vam empaquetar tot i vam marxar. I hi tenia roba i tota mena d’objectes personals [a les caixes], moltes coses”, ha dit.

El polític republicà ha assegurat que un cop a Florida estava esperant a lliurar els documents que li reclamava l’Administració Nacional d’Arxius i Registres (NARA, les sigles en anglès) a tenir temps per revisar les caixes on eren totes les seves coses. “Encara no volia lliurar-les a la NARA. Estava molt enfeinat”, ha afegit. Ha insistit que a les mateixes caixes dels documents hi havia “tota mena de coses, camises daurades, roba, pantalons, sabates. Hi havia moltes coses”.

Segons l’escrit d’acusació, l’expresident es va endur il·legalment centenars de documents classificats a la seva casa de Florida quan va abandonar la Presidència el 2021. La documentació manllevada, que estava emmagatzemada a diversos punts de la mansió, com un dormitori, un lavabo o un saló de ball per on passaven milers de convidats, incloïa papers amb secrets nuclears o militars.

En aquest context, Trump ha negat que entre la documentació intervinguda hi hagués plans per una guerra amb l’Iran, com semblava admetre en un enregistrament de 2021. El polític ha assenyalat que no es referia a un document específic, sinó a un conjunt de retalls de premsa que parlaven “sobre l’Iran i altres coses”. “No hi havia res clasificat, eren històries de diaris i revistes”, ha dit.

Víctima d’una “Casa Blanca armada”

El republicà ha reivindicat la seva innocència i ha suggerit que en l’escorcoll realitzat l’agost passat a Mar-a-Lago li podrien haver “omplert” les caixes amb documents classificats que no hi serien, ja que no es va permetre que ni ell ni ningú del seu equip estigués present al registre. “No sé què van agafar (...) Podrien estar omplint-ho. No sé què van posar-hi a dins. Nosaltres hi volíem ser quan escorcollaven [les caixes] però no deixaven entrar ningú a la sala. Mai han tractat un president així”, ha lamentat.

De fet, l’expresident s’ha erigit en víctima d’una Casa Blanca “armada”. “Estàvem parlant amb la NARA per tornar [els documents] i de sobte ens van fer una incursió”, ha criticat. Trump ha qualificat l’administració federal dels arxius i registres com un “grup d’esquerra radical”.

El judici, a partir del 14 d’agost

La jutgessa principal del cas penal contra l’expresident dels EUA Donald Trump pel cas dels documents classificats, Aileen Cannon, ha fixat en el 14 d’agost l’inici del judici amb jurat, que se celebrarà a Fort Pierce, Florida.

En una ordre signada aquest dimarts i adreçada a la defensa i la fiscalia perquè es preparin per al judici, Cannon indica que el període per iniciar les vistes és de dues setmanes a partir d’aquesta data i afegeix que si per algun motiu s’hagués de posposar, la nova data sigui “tan aviat” com sigui possible.

La data límit perquè la defensa i la fiscalia presentin els seus escrits és el 24 de juliol i el 8 d’agost hi ha convocada una audiència per resoldre totes les qüestions de calendari.

La jutgessa Cannon, que va ser nomenada per Trump, té el seu tribunal a Fort Pierce, al comtat de Palm Beach, on l’expresident té el seu domicili legal.

En el document on estableix els terminis per a tots els procediments previs la magistrada hi subratlla la prohibició de fer backstriking amb els jurats, és a dir, la possibilitat que les parts puguin retractar-se a la seva conveniència d’acceptar o refusar un membre del jurat abans que juri com a tal.

Un altre jutge del tribunal que porta el cas, Bruce E. Reinhart, va prohibir als advocats de Trump que compartís amb terceres persones l’evidència que es produeixi sobre les acusacions. Reinhart va subratllar que tant Trump, com el públic, els mitjans i les xarxes socials estaven inclosos a l’ordre. Els acusats –Trump i el seu assistent, Waltine Nauta–només podran accedir a aquest material “sota la supervisió directa de l’advocat defensor” i no podran “conservar còpies” de les evidències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La CUP defensa fer fora “les forces d’ocupació” de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES
ONU

L’Assemblea General debat l’ampliació de l’estatus de Palestina

Barcelona
GIRONA

Veray demana el vot als indecisos per evitar una govern independentista

GIRONA
política

El govern destina 50.000 euros a la rehabilitació de la Casa Macià a Prats de Molló

barcelona
VILABLAREIX

El ple municipal aprova una nova ordenança de civisme

VILABLAREIX
guerra europa

Rússia llança una ofensiva sobre la regió de Khàrkiv que obliga a evacuar diverses localitats

barcelona
tribunals

Petició de nul·litat d’actuacions en el cas dels CDR acusats de terrorisme

barcelona
política

Vergés fa una darrera crida “a mobilitzar el vot al president Puigdemont”

amer
Política

Puigdemont critica que es pugui investigar els mossos que el protegeixen a Argelers

barcelona