“L’economia verda no ens farà dependre tant del turisme”

Ens hi juguem molt: si avancem i consolidem drets o si retrocedim, i retrocedim a un passat molt fosc perquè un govern que no sigui un govern d’esquerres i progressista és un govern amb la dreta i l’extrema dreta més rància, que ja veiem el que està fent a les comunitats autònomes on governa, que recorda passats molt negres.

Sí, a casos com aquest. És una bogeria que davant l’emergència climàtica, que és un dels reptes més complexos als quals hem de fer front com a humanitat, la decisió sigui no destinar uns recursos i un organigrama a afrontar aquest repte. I d’altra banda, és negar la realitat del canvi climàtic i també negar la realitat de la violència masclista, que és una xacra social brutal.

És el que comentàvem: l’emergència climàtica és un dels reptes més complexos a què ha de fer front la humanitat i un repte que sobretot no podem posposar, l’hem d’abordar, que ja anem massa tard. I això ens diu la comunitat científica que és ara o mai. Per a nosaltres, un element importantíssim és descarbonitzar l’economia, el transport, la indústria, i s’ha de fer de manera planificada. I l’element central és la transició verda justa, que també és una eina, una oportunitat per posar fi a les desigualtats socials.

Sí, sí, evidentment. L’era dels combustibles fòssils s’ha acabat. Hem de deixar de ser dependents de comprar gas i petroli a tercers països que en la majoria dels casos són règims autocràtics. Les energies renovables el que ens permeten és que siguem autosuficients i, per tant, democratitzen l’accés a l’energia. Catalunya és a la cua de l’Estat, però és que les comarques gironines som a la cua de Catalunya. [...] És molt important aquesta idea de la planificació, sobretot. Que s’ha de fer amb una participació ciutadana molt clara i amb control públic. En el parc Tramuntana hi ha d’haver tres requisits bàsics: respecte al territori, respecte a la biodiversitat i retorn als municipis del golf de Roses.

El retorn al territori, això és molt important. S’ha de garantir que tant la instal·lació com el manteniment d’aquestes infraestructures generin ocupació local perquè, a més, aquestes feines en l’economia verda han de ser llocs de qualitat. Quan parlem de la necessitat de diversificar l’economia de les comarques gironines, ara molt dependent del sector turístic, ara podem ser pioners en l’economia verda, que va des de les renovables fins a la rehabilitació dels edificis. [...] I l’impacte en les famílies és que se’ls redueixi la factura de la llum i que des dels municipis i els consells comarcals s’incentivi un acord bilateral amb els promotors del projecte i les comunitats energètiques locals.

Per a nosaltres, davant de qualsevol conflicte polític, diàleg. Entenem que la política es basa en el diàleg, diàleg, diàleg per trobar acords. Per tant, tothom ha d’invertir temps, recursos i esforços per trobar aquest acord dialogat. I un cop s’aconsegueixi aquest acord, s’ha de referendar [confirmar]. I qui l’ha de referendar és el poble de Catalunya.

Però és que el poble català pot votar per moltes altres coses. Al final, el que volem és tenir més competències, més capacitat de gestió, de decisió, tots aquests elements. El que volem és que la ciutadania de Catalunya visqui millor. Llavors l’element important és que en aquesta taula de diàleg i aquest acord es vagi a buscar aquella manera consensuada, amb majories, perquè puguem avançar.

Sí, l’habitatge.

És un element molt important i jo, com a dona jove, crec que un dels elements clau per garantir l’emancipació juvenil és que les persones joves puguin tenir un habitatge digne per començar aquest projecte propi. I això a les comarques gironines és molt complicat per a les persones joves i les famílies. Estem parlant no només de Girona, la capital, sinó també de les zones costaneres, on hi ha zones tenses.

Sí, és clar. Hi ha gent que treballa en el sector turístic, que és molt precari, i no pot viure allà on treballa. S’ha de fixar un límit al preu del lloguer; l’accés a l’habitatge és un dels pilars de l’estat del benestar. Per tant, l’Estat ha de garantir que hi hagi un parc d’habitatge públic, que sigui de nova construcció, però també de rehabilitació, que és pel que apostem nosaltres. I els pisos buits dels grans tenidors haurien d’estar obligats a un percentatge de lloguer social. Això ja ho recull la llei d’habitatge. I hi ha un element que m’agrada molt destacar que és que quan parlem de rehabilitació lliga amb el concepte de ‘transició verda justa’. La rehabilitació d’edificis, tenint en compte que tenim un parc d’habitatge molt vell, faria que les famílies poguessin viure millor si hi hagués millors tancaments, amb comunitats energètiques per posar plaques solars, energia d’autoconsum. Seria una mesura per garantir que tothom pogués viure confortablement a casa a l’hivern i a l’estiu, també una manera de lluitar contra la pobresa energètica. I això són exemples que demostren que una transició verda i justa pot tenir un impacte molt clar en la qualitat de vida de la gent.

Sí, precisament el que és molt important és que parlem que hem de canviar els models de producció i de consum. Hem de transitar d’aquest model caduc, que és depredador amb les persones treballadores, amb els recursos humans i amb el planeta, cap a un model que posi en el centre les persones i el planeta, la sostenibilitat del planeta, diguéssim. És molt important planificar aquesta transició per garantir que ningú es quedi enrere. I estem parlant de persones treballadores que s’hauran de requalificar. És molt important que les empreses s’anticipin a aquest canvi i que, per tant, es dotin de recursos per formar els treballadors i treballadores perquè puguin seguir aquest canvi. I perquè hi hagi aquesta anticipació és molt important que els treballadors i les treballadores en siguin partícips, que hi hagi més governança en les empreses, que és un element que reivindiquem. En mobilitat què vol dir? Ja no podem fer ús del vehicle privat de combustió. Hem de transitar cap a un model que sigui col·lectiu, net, que no tingui aquestes emissions i, sobretot, que estigui al servei de les persones. M’agrada molt la idea que la mobilitat és un metadret, en el sentit que ens permet anar a treballar i ens permet tornar a casa, però també ens permet accedir a serveis bàsics, com ara l’educació, la salut o cultura o oci. Per tant, des dels poders públics s’ha de poder garantir que tothom es pugui desplaçar. Per tant, no estem parlant de canviar tota la flota de cotxes de combustió per elèctrics, perquè no podrem, sinó canviar la manera com ens movem. I aquí té importància que hi hagi menys carreteres i més inversió en infraestructures ferroviàries. M’agrada molt parlar d’aquesta iniciativa, el tren tram.

Hi ha l’anella de les Gavarres, aquest és el que encercla la Costa Brava, que encercla les Gavarres, i n’hi ha un altre que és Blanes-Lloret de Mar, des de l’estació de Blanes. Perquè Lloret és, de fet, de les poblacions més grans de Catalunya on no es pot arribar en tren. I aquesta nova iniciativa Olot-Banyoles-Girona. I el que és molt interessant d’aquestes tres iniciatives és que venen de plataformes ciutadanes [...]. Girona podria ser un nus de mobilitat sostenible i, des de la capital de les comarques gironines, que poguéssim desplaçar-nos per tot el territori. I allà on no poguéssim desplaçar-nos amb tren tram [ferrocarril de via estreta], posar-hi busos elèctrics i carrils bici per fer aquesta intermodalitat i garantir a tothom moure’s pel territori.

Sí, hem de deixar clar que nosaltres sumem per un govern d’esquerres i aquest últim escó ens l’estem jugant amb el PP, i el PP sumarà amb un govern de dreta i d’extrema dreta i retornarem al passat. Tots aquests avenços que hem aconseguit en aquests temps, com el salari mínim interprofessional [SMI], la reforma laboral, les pensions. Estem parlant de la vida diària de les persones. Tot el que s’ha aconseguit en clau de drets sexuals i reproductius de les dones..., polítiques feministes, polítiques pel col·lectiu LGTBI. De fet, ahir [per dimarts] llegia un estudi de l’entitat ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals) que deia que l’Estat espanyol és el tercer país del món que més protegeix el col·lectiu LGTBI. O per exemple la llei trans. Tots aquests avenços amb un govern del PP, que no podrà governar sense l’extrema dreta i que està disposat a fer-ho, tal com veiem en tants ajuntaments i comunitats autònomes, vol dir tornar a un passat molt fosc que molta gent coneix, però per sort jo no.