El Memorial Democràtic es vol blindar

Des de la creació del Memorial Democràtic, el 2007, les polítiques de memòria “han passat per moments diferents”, en paraules de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart; la institució ha patit “vaivens polítics”, segons l’actual director de l’ens, Jordi Font; “alts i baixos pressupostaris”, segons el president del Consell de Participació del Memorial, Carles Vallejo, i “ziga-zagues”, per l’historiador Xavier Domènech.

Per mirar de blindar-lo de les conjuntures polítiques, el departament ha anunciat el trasllat de la discreta seu de l’actual carrer del Peu de la Creu (Raval), fins al cor de Barcelona, al número 1 del carrer de la Ciutat, a la plaça Sant Jaume. La nova seu se situarà en un edifici en propietat i disposarà de 1.300 metres quadrats, fet que permetrà a la institució muntar espais permanents i dissenyats d’acord amb les seves necessitats. Això fins ara no era possible, atès que l’edifici actual és de lloguer i hi ha tota una sèrie de limitacions que fan que l’activitat diària s’hagi d’adaptar a l’espai i no a la inversa.

Hi haurà la zona de treball dels tècnics i la direcció, una altra zona d’usos diaris, una sala polivalent i una d’exposicions, a més d’un punt d’atenció al públic, el centre de documentació i la biblioteca del Memorial. El trasllat, però, encara haurà d’esperar. Es preveu que es dugui a terme l’any 2025, ja que s’hi estan duent a terme els treballs d’adequació i habilitació.

Es descarta, doncs, almenys de moment, la idea que l’anterior consellera, Lourdes Ciuró, va plantejar de portar el Memorial a l’actual prefectura de la policia espanyola a la Via Laietana, centre de tortures durant el règim franquista, que La Moncloa es resisteix a buidar.

“Creiem que és el moment de donar tota la força i ambició al Memorial i consolidar-lo com a referent de política pública de memòria”, assegura Ubasart. En aquest sentit, no només es donarà estabilitat física a l’organisme, sinó que també se li donarà múscul amb més recursos i estructura, amb un augment de personal i de pressupost. “El nostre desig és entrar en una fase en què sigui possible donar continuïtat al que s’ha fet i millorar-ho, amb vista a consolidar la institució al marge dels vaivens polítics i pressupostaris”, hi afegeix Font.

El Memorial és fill de la llarga reivindicació de les entitats memorialistes per aixoplugar les polítiques públiques de memòria que va desembocar en un gran acte el 2002 al Liceu, però sovint les mateixes associacions han tingut dificultats per visibilitzar-hi la seva activitat, segons admet Vallejo, que és president de l’Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme: “El drama dels darrers anys del Memorial és que no hem tingut un mínim d’estabilitat per programar.” Per això, celebra el “gran pas” que suposarà tenir una nova seu àmplia en propietat: “Era una aspiració de les entitats.”

Aquest any i el vinent s’hauran organitzat una quinzena d’exposicions –dedicades, per exemple, a l’escriptor Paco Candel, al fotoperiodista Robert Capa, als 90 anys de la proclamació de la República o a les refugiades ucraïneses–, un nombre similar de col·loquis i jornades –la més recent, Dones i resistència. El maquis invisible–, a més de les diverses commemoracions i homenatges. També s’hauran instal·lat 226 llambordes Stolpersteine arreu del país –en record dels deportats als camps nazis– i es treballa, d’aquí a final del 2024, en l’“equilibri temàtic” de la Xarxa d’Espais de Memòria, nascuda el 2010. “Hem notat que hi ha molts espais sobretot dedicats a la guerra o la postguerra immediata, i és normal, però pensem que hem d’intentar racionalitzar la xarxa i donar més rellevància als espais dedicats al tardofranquisme i a la Transició”, reflexiona Font.

Una altra de les línies de treball estratègiques a curt i mitjà termini és l’actualització del cens de persones deportades als camps nazis, el més complet de l’Estat en aquest àmbit. Tanmateix, el Memorial es concentrarà a “perfeccionar-lo i corregir-lo”, ja que ha detectat algunes errades, així com revisar també la base de dades del cost humà de la guerra per facilitar-hi l’accés, i millorar el cens de simbologia franquista.

Igualment, es volen ampliar els vincles amb la comunitat universitària, les fundacions i les entitats per potenciar la recerca. Així, s’augmentaran els convenis de col·laboració per difondre el coneixement. Ubasart es fixa particularment en l’impuls del servei educatiu, un dels pilars fonamentals del Memorial d’ençà que es va crear. Inclou, per exemple, els anomenats grups DEMD (Departament d’Educació i Memòria Democràtica), una àmplia xarxa de professorat arreu del país que treballa per introduir la memòria a les aules i sensibilitzar els alumnes en clau democràtica.