política
Lluís Puig entendria que l’amnistia inclogués els policies de l’1-O
L’exconseller de Cultura exiliat a Brussel·les avisa que “no hem de tenir por” a la repetició d’eleccions
L’exconseller de Cultura exiliat Lluís Puig s’ha volgut mullar i ha assegurat avui que entén que la llei d’amnistia que ERC i Junts estan pactant amb els socialistes pugui incloure els policies espanyols que van actuar a Catalunya durant l’1-O, “agradi més o menys”. En una entrevista amb l’ACN, Puig matisa que no és especialista en aquesta matèria però, a priori, no veu que “es pugui diferenciar un cop de porra de la policia amb haver cremat un contenidor al carrer”. Des de Brussel·les, l’actualment responsable d’acció cultural i difusió del Consell de la República assegura que no es tractaria d’una “concessió” sinó d’una conseqüència del funcionament del sistema judicial: “D’alguna manera s’haurà d’afinar la tipologia dels delictes. Si en la definició entren els policies o no, ells sabran, no m’amoïna pas gaire”. Així, posa com a exemple que si es decideix amnistiar els delictes a Internet durant el procés, se n’hauran de beneficiar tant els hackers que atacaven webs espanyoles com els que ho feien contra pàgines d’Internet independentistes.
Puig ha defensat en aquesta entrevista les demandes de l’expresident Carles Puigdemont i, en la mateixa línia, ha destacat que abans d’una hipotètica investidura de Pedro Sánchez cal aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, l’amnistia i un compromís per a negociar l’autodeterminació que inclogui la figura d’un mediador. “No són exigències ni línies vermelles”, defensa Puig, que considera que les peticions de Junts són les “normals” per assentar les bases de la resolució del conflicte. “Un diàleg no pot ser amb una persona dalt d’un pedestal i l’altra sense micròfon i a l’exili, tots han d’estar al mateix nivell”, apunta. Pel que fa a la possible repetició d’eleccions si fallen les negociacions, assegura que “no ens pot fer por” perquè “no ens fan por les urnes”. En tot cas, ha avisat: “Si el resultat és que ja no som tant determinants, no passa res, el problema de la relació Catalunya-Espanya seguirà existint, no som nosaltres els que tenim aquesta pressió”.