Política

Eina contra els crims de guerra

El govern posarà en marxa un mecanisme per facilitar als refugiats que denunciïn les atrocitats dels seus països

La Generalitat signarà un conveni amb els col·legis d’advocats per formar especialistes en la matèria

L’Estat espanyol és el tercer per la cua en demandes d’asil aprovades

Catalunya va rebre el 2022 10.396 peticions d’asil, unes dues mil més que l’any anterior, però la majoria de les demandes van ser rebutjades. De fet, segons va denunciar la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), amb el sistema actual de cites de l’Estat espanyol “és pràcticament impossible obtenir cita per a l’entrevista de sol·licitud de protecció internacional a la Policía Nacional, fet que genera una situació d’indefensió per a les persones sol·licitants d’asil”.

L’Estat espanyol és el tercer estat en nombre de sol·licituds s’asil de la Unió Europea i el tercer per la cua en nombre de sol·licituds aprovades, un decalatge que ha fet reaccionar entitats com la CCAR, que demana més “compromís per part de l’Estat en la protecció de les persones que són perseguides als seus països d’origen o de residència”.

A banda de les traves que es troben els sol·licitants d’asil perquè els acceptin les demandes, els refugiats també tenen moltes dificultats per denunciar els crims de guerra i de lesa humanitat que s’han comès al seu país d’origen. Per mirar de facilitar aquest procés, la direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes està treballant en la creació d’un nou mecanisme estable de recollida de testimonis i trasllat de denúncies i proves en relació amb crims de guerra i de lesa humanitat dels refugiats que arriben a Catalunya.

“A banda dels refugiats de la guerra d’Ucraïna, els qui han fugit d’una guerra no tenen un mecanisme oficial senzill per ser atesos”, manifesta el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó. El director general explica que els ucraïnesos tenen “una xarxa molt potent en l’àmbit europeu” per denunciar els crims de guerra comesos al seu país, ja que tenen un cas obert al Tribunal Penal Internacional (TPI) i disposen de molts advocats que gestionen els casos.

En canvi, els refugiats que provenen de guerres més silenciades i de països amb més dificultats de regions com el Pròxim Orient i l’Àfrica tenen moltes més dificultats per denunciar les atrocitats que s’han produït a casa seva. “Algú que ha fugit d’Eritrea, del Sudan o de Benín ja ha tingut més dificultats per arribar a Europa i per demanar asil i no sap on denunciar els crims de guerra. Ni tan sols se’ls acut aquesta possibilitat”, afirma Majó.

Fins ara, les denúncies de crims contra la humanitat es recullen generalment a través d’ONG. Es poden vehicular per diverses vies, com ara la justícia ordinària, la llei de justícia universal, el TPI o a través de l’Alt Comissionat de l’ONU, però en tiren endavant molt poques perquè no hi ha prou coneixement per fer-ho.

Una delegació catalana encapçalada per Majó i la delegada adjunta del govern davant la UE, Laura Rius, va viatjar a principis de setembre al Tribunal Penal Internacional, a la Haia, on va mantenir reunions amb responsables del TPI, de l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació Judicial Penal (Eurojust) i del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU amb l’objectiu de cooperar per garantir els drets dels refugiats a Catalunya i impulsar la protecció internacional perquè es denunciïn crims de guerra i de lesa humanitat.

Reunió al TPI

“Allà ens van dir que falta formació, que calen juristes, tant en l’administració de justícia com en l’àmbit privat, amb coneixements de crims internacionals com ara el genocidi”, diu Majó. El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans explica que hi ha poques persones amb aquest perfil perquè és un àmbit professional amb poques sortides. “N’hi ha alguns a la Creu Roja, en l’àmbit acadèmic, però no al torn d’ofici”, assenyala. “Si una persona arriba en avió a l’aeroport del Prat i demana asil, segurament l’atendrà un advocat d’ofici que, com a molt, sap alguna cosa d’estrangeria i de dret d’asil, però no de crims de guerra i de lesa humanitat”, comenta Majó.

Per mirar de revertir la manca de professionals amb aquests coneixements professionals, el govern signarà un conveni de col·laboració amb el Consell de l’Advocacia Catalana que permetrà articular una estratègia de resposta efectiva per a les víctimes de vulneracions de drets humans, com les vinculades als crims de guerra, però també al tràfic de persones. A més, es posarà especial atenció a les discriminacions per raó d’orientació sexual o identitat de gènere. El circuit s’ha dissenyat amb la col·laboració d’entitats de refugiats i d’acollida.

La idea és que a cada col·legi d’advocats dels catorze que hi ha a Catalunya hi hagi almenys un professional que sigui referent en aquest àmbit. En el cas dels col·legis més grans, s’espera que n’hi hagi més. A llarg termini, el govern aspira a crear un organisme que sigui proactiu i vagi a cercar les persones que provenen de països en guerra per posar-los facilitats perquè denunciïn els crims contra la humanitat que han patit al seu país o dels quals han estat testimonis.

40.000
refugiats
ucraïnesos han arribat a Catalunya des de la invasió russa, segons dades de la Creu Roja.
10.396
peticions
d’asil es van rebre a Catalunya l’any 2022.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Atacs d’Israel a Hamàs al nord de Gaza i contra Hezbol·là al Liban

BARCELONA

Mas Guix plantarà dilluns el Consell de Política Fiscal i Financera

barcelona

CCOO i UGT demanen una pujada de l’indicador de renda de suficiència

BARCELONA
política

Els comuns i Junts, els que més retenen el vot

barcelona
Guerra al Pròxim Orient

Guterres parla d’“abisme” a Gaza i l’OMS avisa del col·lapse sanitari

Barcelona

Le Pen a la banqueta per malversació de fons públics europeus

barcelona

La UE destinarà 125 milions en ajuda humanitària per a Gaza i Cisjordània el 2024

barcelona

Hamàs acusa Israel de la mort de diversos ostatges

barcelona

Fer oficials el català, el basc i el gallec a la UE costa 132 milions

barcelona