Política

Europa central

Processos electorals

Polònia contra tots

L’aliança governamental ultraconservadora PiS es radicalitza amb atacs a Europa, el gra ucraïnès i Rússia de cara a la cita amb les urnes de l’octubre

A la dreta se li augura avantatge per guanyar els comicis

El liberal Donald Tusk aspira a trencar el domini dels populistes

Paral·lelament a la votació, tindrà lloc un referèndum sobre política migratòria

El PiS acusa l’opositor Donald Tusk de ser un agent europeu contra els interessos del seu país

¿Es pot atacar en paral·lel Ucraïna i Rússia, tractar com a enemigues Europa i Alemanya, blindar-se contra l’asil i, per si encara queden forces, titllar de “nazi” la figura més internacional del cinema local? Sí, Polònia pot. O, si més no, això és el que practica la ultraconservadora Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski, al capdavant del govern polonès des de fa vuit anys i amb Mateusz Morawiecki com a primer ministre des del 2017.

La campanya per a les eleccions generals del 15 d’octubre ja es presentava com un exponent de l’hostilitat reconeguda envers Brussel·les. Més concretament, contra la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, responsable –per a Varsòvia– de successius expedients oberts contra aquest soci europeu, ja sigui contra la reforma del poder judicial o per fustigació al col·lectiu LGTBI i els mitjans de comunicació “crítics”. Que Von der Leyen sigui, a més, alemanya la refermava com a objectiu prioritari de les dèries de Kaczysnki, home fort de la política polonesa des de la mort del seu germà bessó i president del país, Lech Kaczynski, arran de la col·lisió de l’avió presidencial a l’aeroport rus de Smolensk, el 2012. L’ara vice primer ministre de Polònia i líder del PiS practica sense embuts l’antipatia envers qualsevol líder del país veí, al qual, a més de reclamar 1,3 bilions d’euros d’indemnitzacions pels estralls de l’ocupació nazi, responsabilitza actualment del diktat que, a parer seu, imposa Berlín sobre Brussel·les. L’últim episodi d’aquesta antipatia han estat les crítiques al canceller alemany, Olaf Scholz, per haver reclamat a Varsòvia l’aclariment de l’escàndol dels visats Schengen que presumptament s’han repartit sota suborns des de consolats polonesos a Àsia i Àfrica.

L’hostilitat contra Brussel·les fonamenta també la campanya contra el principal líder de l’oposició polonesa, el liberal Donald Tusk, que per al PiS és un agent europeu contra els interessos del seu país. Tusk va passar de primer ministre polonès a president del Consell Europeu el 2014. Ara aspira a recuperar el poder i trencar la via de l’euroescepticisme representat pel PiS.

Els atacs furibunds a Von der Leyen, a Scholz i a Tusk, considerat una “extensió” dels altres dos, eren previsibles. Tampoc ha sorprès que entre els enemics declarats del PiS hagi caigut la directora de cinema polonesa Agnieszka Holland, presidenta de l’Acadèmia del Cine Europeu. El ministre de Justícia, Zbigniew Ziobro, va comparar la seva darrera pel·lícula, La frontera verda, amb la propaganda nazi. La pel·lícula, premi especial del jurat en el Festival de Venècia, reflecteix els abusos i la corrupció de la policia fronterera polonesa.

Res en tot aquest entrellat d’hostilitats previsibles ha sorprès tant com el canvi de guió de Varsòvia envers Ucraïna. Polònia ha representat la línia de la màxima solidaritat i ajut a Ucraïna entre tots els socis europeus. Comparteix amb els estats bàltics la por històrica –i plenament justificada– a Moscou. Fins i tot abans de l’annexió de Crimea, el 2014, ja reclamava el reforçament del flanc est de l’OTAN. Amb l’inici de la invasió, ha defensat –i practicat– el lliurament d’armes a Ucraïna i ha estat, a més, el primer país d’entrada a la UE de milions de refugiats ucraïnesos.

Tot això va canviar amb la guerra del gra. Polònia i altres països de l’est europeu van veure com una agressió als interessos del seu camp el trànsit del cereal que Ucraïna exporta per la via terrestre, com a alternativa al bloqueig rus del mar Negre. El gra ucraïnès s’exporta a preus avantatjosos, afavorit pels ajuts europeus i de la resta de la comunitat internacional. Polònia en va prohibir la importació en interès dels seus agricultors. Manté aquest vet, com ho fan Hongria i altres socis regionals, malgrat les decisions en sentit contrari de Brussel·les.

El camp polonès té molt de pes electoral. Els sondejos indiquen que el PiS es mantindrà com a primera força amb un 36%, mentre que a l’oposició de Tusk –Plataforma Liberal– se li pronostica un 28%. Pel tercer lloc lluiten l’esquerrana Lewica, l’anomenada Tercera Via i el partit ultradretà Confederació. Aquest darrer és el més proper ideològicament al PiS. Fins i tot es considera que n’és una versió radicalitzada. Demana la prohibició total de l’avortament i una política encara més restrictiva per a l’asil que la practicada pel govern actual.

Els interessos del camp són ara la bandera del PiS, que a més va incorporar a la convocatòria electoral quatre consultes, una de les quals a l’entorn de la política migratòria de Brussel·les, que Varsòvia rebutja, com ha fet amb totes les propostes de Von der Leyen per a una reubicació dels demandants d’asil arribats a la UE. Polònia s’havia comportat com una mena de falcó antiasil en les successives grans crisis migratòries europees. Ara amenaça de retallar a partir de l’any vinent els ajuts al milió llarg d’ucraïnesos acollits al seu territori.

36
per cent
dels vots donen els sondejos a l’aliança governamental PiS, en contraposició amb el 28% que atorguen al liberal Tusk, uns percentatges que, si es confirmen, donarien per tercera vegada la victòria als ultraconservadors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els atacs d’Israel causen més de 200 morts en 24 hores des de la fi de la treva

barcelona
Conflicte bèl·lic al pròxim orient

Israel massacra Gaza després de set dies de treva

Jerusalem

Sánchez anuncia que Barcelona acollirà una cimera internacional sobre la sequera el 2024

barcelona
conflicte bèl·lic al pròxim orient

Israel planeja matar als líders de Hamàs a l’estranger després de la guerra

barcelona

L’Ajuntament de Girona rebutja el recurs del PSC sobre les ordenances

GIRONA
estats units

El Congrés dels EUA expulsa al polèmic legislador republicà George Santos

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Ucraïna accelera la construcció de fortificacions per a frenar l’avanç rus

barcelona
amèrica del sud

El TIJ insta Veneçuela a abstenir-se d’agreujar la pugna amb Guyana

barcelona

Primer judici suspès per la tramitació de la llei d’amnistia

girona