economia
Ponsatí: “no vam fer l’1-O per una amnistia”
L’exconsellera assegura que “hi ha espai” per a un nou projecte polític independentista
L’exconsellera Clara Ponsatí ha advertit avui que “no vam fer el Primer d’Octubre perquè al cap de sis anys el resultat fos una amnistia” i ha reiterat que el que cal és “un lideratge polític disposat a posar en pràctica la decisió del poble de Catalunya”. Així ho ha assegurat en una entrevista a VilaWeb, en la qual l’eurodiputada reconeix que “és evident que argumentar en contra de l’amnistia és molt complicat perquè hi ha una sèrie de potencials beneficiaris”, i no només “la gent més coneguda sinó les persones de l’activisme o de base”, però avisa que es corre el risc que després de sis anys sense fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre, “hi ha el risc que passi a ser només un símbol, una memòria”.
Per complir amb els compromisos adquirits, Ponsatí ha assegurat avui que “hi ha espai” per a un “nou projecte independentista” al marge dels partits actuals i s’ha mostrat oberta a posar-hi el seu gra de sorra. L’eurodiputada ha deixat clar que creu que el lideratge l’han de tenir ara “les generacions més joves”, tot i que estaria disposada a “ajudar si hi ha un grup de gent prou solvent, prou potent, prou capaç i decidida a arriscar-se”.
Sobre avenços com l’oficialitat del català al Congrés i la Unió Europea, Ponsatí avisa que “a mi no em tornaran a enredar”. “És evident que Espanya té pressions, encara que no siguin explícites, per fer-se un lífting, i que els grans poders europeus prefereixen un govern de Pedro Sánchez a un altre de Feijóo apuntalat per Vox, perquè prou problemes tenen a l’est d’Europa i a Itàlia”, reflexiona. Adverteix que no va entendre el discurs de l’expresident Carles Puigdemont el dia de la commemoració de l’1-O, on va dir que aquesta efemèride “ha de ser el nervi que determini l’acció política que construeix nació, salva la llengua i que ens encamina al reconeixement internacional”, però afirma que cal ara veure “que farà a l’hora de la veritat”. “Hi ha una responsabilitat històrica que recau damunt seu i que jo no desitjaria, perquè no és gens fàcil”, conclou.