Política

Arxiven la querella de vuit activistes contra un policia infiltrat

El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona considera que les relacions sexoafectives van ser consentides

Recorreran l’arxivament a l’Audiència de Barcelona

El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha desestimat la querella interposada per vuit dones que denunciaven un policia nacional per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per espiar l’activitat dels moviments socials del barri de Sant Andreu de Barcelona entre el 2020 i el 2022. Les afectades van presentar una querella pels delictes sexuals, de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d’altres i la fiscalia ja s’oposava a l’admissió a tràmit de la querella en considerar que no hi havia cap delicte i els obria les portes a reclamar per la via civil o anar a la via contenciós administrativa si havien vist afectades algun dret o patit algun dany patrimonial.

En la interlocutòria d’arxivament, el magistrat al·lega que els delictes sexuals no van existir, perquè en tot moment hi va haver consentiment de les noies. Suposant que poguessin al·legar que van ser enganyades per mantenir les relacions sexuals, segons la llei anterior a la del ‘només sí és sí’, les víctimes haurien de tenir entre 16 i 18 anys, però totes tenien més de 18 anys en el moment dels fets., segons informa l’ACN. Ara, la causa arribarà a l’Audiència de Barcelona, ja que les acusacions d’Irídia i la CGT recorreran l’arxivament. Esperen que l’Audiència els donarà la raó com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura. L’Estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans fins a 13 vegades per no investigar degudament denúncies de tortura.

El magistrat tampoc considera que el policia actués amb abús de superioritat i que, per tant, el consentiment de les víctimes fos viciat. De fet, el magistrat recorda que les víctimes van descriure el policia com un home que pretenia tenir relacions igualitàries, i que, justament, no va usar la seva condició de policia per aconseguir mantenir-hi relacions sexuals

Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el jutge conclou que les noies no van ser obligades a mantenir relacions amb el policia en contra de les seves creences, sinó que ho van fer voluntàriament perquè no sabien la professió de l’agent infiltrat. L’escrit argumenta que les querellants no van patir, en aquell moment, cap vexació física o psíquica, tot i que ara se sentin enganyades. També recorda el jutge que els retrets morals no poden ser enjudiciats.

Respecte el delicte de revelació diu que la querella no especifica quines informacions va obtenir l’agent ni si les va transmetre a algun superior o no. Per últim, sobre els delictes contra els drets cívics, com el dret d’associació i de reunió, el magistrat conclou que l’agent no el va coartar en cap moment, i que, de fet, l’interessava que les noies seguissin participant de les seves activitats polítiques.

Aquest és un deis sis casos que s’han destapat d’agents de la policia espanyola que s’han infiltrat en diversos moviments socials a Barcelona, Girona, València i Madrid des que el 7 de juny del 2022 La Directa va revelar el primer cas



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia