L’oficialitat del català es torna a encallar a Europa
La proposta de l’Estat busca impedir que altres llengües minoritzades puguin aspirar al reconeixement
Madrid demana un informe dels costos de traducció i interpretació que ja s’ha compromès a assumir
Guanyar l’oficialitat del català, el basc i el gallec impedint que altres llengües minoritzades puguin obtenir aquest reconeixement. Aquesta és l’estratègia amb què el ministre espanyol d’Exteriors i Unió Europea, José Manuel Albares, va intentar convèncer ahir la resta de països comunitaris perquè tiri endavant la inclusió de les tres llengües en el règim lingüístic del club comunitari.
La trobada, que es va celebrar a Luxemburg, era la segona oportunitat per intentar convèncer els representants de la resta de socis europeus. Les expectatives eren baixes perquè no es preveia cap votació, sinó una “presentació dels progressos” sobre la qüestió. I així va ser. La reunió va ser un xut de pilota cap endavant i no va aconseguir desencallar una qüestió que diverses delegacions ja preveuen que anirà per llarg.
Amb la proposta per evitar que altres llengües se sumin a la petició d’oficialitat a la UE, l’executiu espanyol buscava calmar els temors d’alguns socis comunitaris que tenen llengües minoritzades al seu territori i que temen que amb l’oficialitat d’aquestes s’obri la caixa dels trons en una Europa amb més d’una vuitantena de llengües minoritàries i minoritzades.
“[La reforma] es limita al cas espanyol perquè és un cas únic a la UE”, va subratllar Albares ja abans de la reunió, tot intentant convèncer els 27 que l’oficialitat de les tres llengües no suposarà un precedent perquè altres llengües reivindiquin aquest reconeixement.
En la reunió, Albares també tenia un altre objectiu: aplacar els dubtes sobre el finançament de l’oficialitat. Per resoldre aquesta inquietud, el govern espanyol ja havia comunicat que assumiria els costos de la mesura, però va ser ahir quan Albares va anunciar que ja han demanat a la Comissió Europea que calculi quina serà la suma a la qual haurà de fer front.
Un cop Brussel·les es pronunciï, el govern espanyol farà els “passos” per formalitzar aquesta assumpció de costos, va afirmar el ministre. Ara bé, Albares ja va avançar que tenen una estimació dels costos i que l’Estat “els pot assumir perfectament”.
Recels entre els 27
“Avui [ahir per al lector] hem avançat. Hem aconseguit que la inclusió de les tres llengües estigui més a prop”, va dir Albares, tot i que des de diferents fonts diplomàtiques es criticava arribar a la reunió sense que el govern espanyol els hagués donat més informació sobre les implicacions de l’oficialitat, tal com havien demanat en la primera discussió sobre la proposta, el 19 de setembre. El ministre espanyol d’Exteriors va qualificar de “constructiu” el debat i va celebrar que diversos països manifestessin “explícitament” durant la reunió el seu suport a la proposta. Tot i així, les declaracions d’alguns ministres a l’arribada a la reunió ja va fer notar que la proposta d’oficialitat del català encara és lluny de ser una prioritat per als socis europeus.
El més explícit va ser el ministre letó, Krisjanis Karins, que va remarcar que la iniciativa no és una qüestió prioritària. “Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Hem de dedicar els nostres esforços a això ara mateix”, va assenyalar. Al seu torn, el ministre finlandès, Anders Adlercreutz, va lamentar que la qüestió es tractés “molt de pressa” en la darrera reunió i “sense preparació”.
Ara per ara, cap país comunitari veta la proposta, i això permet que continuï endavant. Ara bé, la reunió d’ahir no va suposar cap pas endavant i no en va sortir cap calendari per sotmetre-la a votació. Així, la trobada va certificar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec continua encallada, i entre els 27 ja s’assumeix que anirà per llarg.
LES FRASES
El govern català colla l’espanyol: “No és suficient”
j. ALEMANYAmb un ull molt posat a Luxemburg, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, va celebrar ahir que, després de les darreres reunions dels estats europeus “no hi hagi vetos” per a l’oficialitat del català a Europa i que alguns executius “hagin fet explícit el seu suport”. A més, davant les reticències que podrien venir de països com ara Letònia o Lituània, Plaja va remarcar que el cost de la traducció “no pot ser un impediment per a la plena oficialitat” del català, i s’ha mostrat oberta que s’estudiïn “totes les propostes per a l’encaix jurídic i econòmic” de la mesura. Amb tot, ha avisat que el govern “no acceptarà altra cosa que no sigui la plena oficialitat” de la llengua. També va reconèixer que des de l’Estat “s’han estat fent passos” però “no és suficient”. Per la seva banda, el responsable de la campanya sobre l’oficialitat del català de Plataforma per la Llengua, Pol Cruz-Corominas, va demanar, des Luxemburg, al govern espanyol “avenços explícits” per aconseguir que l’oficialitat sigui una realitat.
