Política

Veu pròpia per al món rural al Parlament

La nova comissió de seguiment de l’Agenda Rural completarà la governança ja endegada per govern i entitats civils i municipalistes, i permetrà el control i debat específic sobre les necessitats d’aquest àmbit

Plantegen entrar a fons en el ‘rural proofing’, la ruralització de les polítiques

Les polítiques per a l’àmbit rural tindran un òrgan específic de control i debat al Parlament. ERC, Junts, el PSC, la CUP i En Comú Podem van registrar una petició conjunta el 17 d’octubre passat per crear la comissió de seguiment de l’Agenda Rural, tot just la tercera no legislativa que tindrà la cambra després de les de Joventut i Infància, que s’haurà d’aprovar formalment en un dels propers plens, amb l’objectiu que els grups puguin seguir el desplegament de les mesures previstes en aquest document marc que el govern va aprovar i començar a implantar el maig del 2022. L’òrgan, això sí, també servirà per extensió per debatre sobre la ruralització de la política, un terme també conegut amb l’anglicisme rural proofing, que advoca per tenir en compte de manera transversal la perspectiva i les necessitats particulars d’aquest món en totes les accions de govern i iniciatives legislatives. Tot plegat, amb l’objectiu últim de mitigar el despoblament que viuen fa anys grans parts del territori.

“Cal la participació d’actors de l’àmbit rural en totes les polítiques, en els òrgans de govern en què es prenen les decisions; en tots els plantejaments estratègics s’hauria d’incorporar aquesta visió”, resumeix Lluís Corominas, representant de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Ell és un dels set membres del grup permanent de la comissió motora de l’Agenda Rural –formada ara en total per 37 entitats i col·lectius relacionats amb el món municipal i rural, que fan el seguiment del desplegament de l’Agenda–, que aquell dia van acompanyar els diputats en el registre i després van comparèixer encara davant de la comissió d’Agricultura –que així s’alliberarà ara de tractar aquestes qüestions–, on tots es van felicitar pel nou òrgan propi.

La comissió motora, que ja s’ha organitzat en grups de treball interns per fer el seguiment de l’Agenda Rural, com ara un sobre l’aigua i un altre de comunicació, participa també en la comissió interdepartamental de governança rural, que es va reunir per segon cop el 20 de setembre passat, a fi de coordinar-se amb l’acció de les conselleries de l’executiu implicades en el desplegament del document, Presidència, Acció Climàtica i Territori. La nova comissió parlamentària, així, serà –amb la motora i la interdepartamental– el darrer element per completar l’engranatge de la governança de l’Agenda Rural de Catalunya. “Era la pota que ens faltava per desenvolupar-la”, resumia Carme Ferrer, de l’Associació de Micropobles. “Anem tard, però és important anar consolidant els passos, i en la comissió que es crearà ara es pot fer molta feina”, es felicitava Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (Arca). L’òrgan parlamentari es marca com a objectiu fer el seguiment de les accions de l’Agenda Rural, sobretot les identificades com a prioritats; orientar les polítiques de les administracions competents –en què Puigvert creu que cal més coordinació, per exemple entre diputacions– i treballar perquè el món rural formi part de la presa de decisions sobre el seu desenvolupament.

En tot cas, la compareixença conjunta del dia 17 ja va significar un primer fòrum per a les reflexions i propostes del grup motor dirigides als grups parlamentaris. Corominas, així, va proposar establir una nova norma obligatòria a fi que qualsevol modificació normativa hagi d’incorporar un informe transversal sobre com podria afectar i quines dificultats específiques d’aplicació podria tenir a les zones rurals. “Hem d’incorporar-ho a la cultura normativa”, subratllava. En la mateixa línia, Ferrer exemplificava que quan es torni a posar diner públic a disposició dels ajuntaments serà una “molt bona oportunitat” que els petits hi puguin aspirar sense que hagin de “competir” amb els grans per una determinada línia de subvenció, una cursa en què, a més de tenir-ho malament en el repartiment per la limitada capacitat de personal que tenen per tramitar-los, també se’ls encotilla el destí final dels diners. Per això, els municipis petits demanen més discrecionalitat per destinar els fons que rebin a les necessitats que considerin més bàsiques en cada moment.

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), un òrgan consultiu creat fa 25 anys i format per experts independents, si bé està adscrit a Acció Climàtica, posava l’accent en la necessitat de buscar “la màxima coherència possible” entre els instruments de planificació existents, i apostava en concret per “vincular” l’Agenda Rural i l’Aliança Catalunya 2030, el full de ruta per a l’aplicació al país dels objectius de desenvolupament sostenible marcats a escala global, amb què té molts punts en comú. Queralt també vol veure com s’acaba de configurar i quina capacitat té per renovar-se el pla d’acció que a l’abril el govern es va comprometre a redactar per fer “aterrar” l’Agenda en accions concretes.

Maria Costa, de l’Associació de Dones del Món Rural, reclamava un “gir de 180 graus” en les polítiques agràries, que segons ella ara afavoreixen la concentració i l’agroindústria. “La petita i mitjana pagesia catalana és un malalt terminal que sobreviu o malviu gràcies a les transfusions que se li injecten com a ajuts i subvencions, ofegats per tràmits i burocràcia i per un sistema intervingut que és un llast”, criticava.

LES FRASES

Sovint els joves han de marxar a estudiar a la ciutat i els pobles es buiden d’activitat. No hi tindran futur sense futur per al món rural
Laura Benseny
minyons escoltes i guia sant jordi
En moltes zones rurals hi ha poques inversions perquè no són rendibles per a les empreses, i tampoc hi ha inversió pública
Alba Rojas
ateneu cooperatiu cat. central
Les polítiques agràries han de ser una eina de país i no sols petites concessions a aquells rondinaires de pagès
Maria Costa
associació dones del món rural
L’Agenda Rural és dinàmica; no pot quedar congelada el mateix dia que es va aprovar. Hem de veure com s’actualitza
Arnau Queralt
director òrgan assessor cads
No es tracta de posar una pàtina rural a les lleis, sinó ser proactius i impulsar que totes les iniciatives situïn la ruralitat en el centre
Lluís Corominas
associació catalana de municipis
Custodiem una gran part del territori i és important que pugui seguir viu i tothom hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida
Carme Ferrer
associació de micropobles
Cal treballar bé el ‘rural proofing’, i no és només una qüestió de revisar la norma, sinó també d’interpretació de la norma existent
Albert Puigvert
gerent arca
Durant molts anys no s’ha fet la feina que tocava i el món rural ha quedat abandonat; l’Agenda ha de ser un pas per solucionar-ho
Dani Cornellà
diputat de la cup

La segona després de la francesa

Tot i que el despoblament de les àrees rurals és un problema d’abast global, l’Agenda Rural catalana és tot just la segona d’Europa, després de la francesa. “És una sensibilitat molt nova i s’hi ha treballat poc en l’àmbit europeu”, deia Corominas, que apuntava que cal una empara institucional “que a poc a poc s’està construint”. “Allà en diuen «Parlament rural francès», aquí en diem «comissió motora»”, comparava Puigvert, erigit en portaveu del grup promotor, que situava les accions, això sí, en el marc del Pacte Rural Europeu. El gerent de l’Arca recordava que Catalunya és l’únic territori de l’Estat amb un full de ruta així, per la qual cosa fins i tot rep el seguiment del Ministeri de Repte Demogràfic, a fi d’implantar-ho en altres comunitats. De fet, ja s’ha convidat a explicar l’experiència catalana en diverses sessions a l’exterior.

En tot cas, la diputada del PSC Sílvia Romero avisava, perquè no passi aquí, que l’Agenda Rural francesa té dificultats d’avaluació perquè no disposa dels indicadors adequats. Això sí, la France Ruralité, com està batejada allà, té tot just 181 mesures –la catalana, 892–, per la qual cosa reclamava més “simplicitat”, reduir el volum de mesures i prioritats i “posar la transició ecològica al centre”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Portugal

Votació anticipada per lluitar contra l’abstenció

Barcelona
Índia

Quatre detinguts per la violació d’una turista

Barcelona
política

Soren Pape Poulsen, líder del partit conservador de Dinamarca

Pakistan

Shehbaz Sharif és investit com a nou primer ministre

Barcelona
política

Ramon Vilella Vilanova, exregidor de CiU a l’Ajuntament de Cardona

Guerra a Gaza

Les negociacions per una treva a Gaza tornen al Caire sense Israel

Barcelona
Alemanya

Continua la cerca dels dos ‘pensionistes’ de la RAF

Barcelona
política

Asens defensa que l’amnistia “blindarà encara més” els encausats per Tsunami

barcelona

Tot esperant el mannà pressupostari

Barcelona