Política

L’Argentina s’entrega a Milei

L’ultradretà arrasa amb el 56% dels vots en la segona volta electoral contra el candidat peronista Sergio Massa

El president electe promet dolaritzar l’economia i reduir l’Estat al mínim per abaixar la inflació i controlar el dèficit

L’Argentina ha fet un gir dràstic cap a la ultradreta. Javier Milei, candidat de La Llibertat Avança, ha guanyat amb el 56% dels vots la segona volta de les eleccions presidencials que es van celebrar diumenge. Pel camí ha quedat Sergio Massa, ministre d’Economia i l’home escollit pel peronisme per donar continuïtat al govern d’Alberto Fernández. Amb Milei a la Casa Rosada, l’Argentina s’afegeix al moviment iniciat per Donald Trump als Estats Units i Jair Bolsonaro al Brasil. Durant la nit electoral, Milei, un economista que només fa dos anys que va començar en la política com a diputat, va proclamar davant els seus seguidors l’inici de la “reconstrucció de l’Argentina” i “la fi de la decadència“, que associa amb el peronisme. Milei va fer una crida a afegir-se al seu projecte a tots els que abracen les seves “idees de la llibertat”, però va advertir que serà dur contra tots aquells que es resisteixin als canvis “dràstics” que promet impulsar.

L’agenda que afronta Milei és complexa. Disposa de tres setmanes per formar l’equip de ministres que l’acompanyaran des del 10 de desembre, quan conclogui el mandat del peronista Alberto Fernández. El seu partit és nou i dependrà de l’aliança d’última hora que va tancar amb l’expresident liberal Mauricio Macri (2015-2019) per completar la graella de ministres.

El president electe va donar ahir amb prou feines alguns noms, els pocs que formen el seu cercle íntim. També va avançar que privatitzarà totes les empreses de l’Estat que “puguin estar en mans del sector privat”. No va dir res sobre el seu pla de dolaritzar l’economia per combatre la inflació, la seva principal promesa de campanya. I va anticipar que és conscient del rebuig que les seves reformes provoquen entre el que anomena “la casta política”. Si hi ha manifestacions als carrers, va dir, seran reprimides “dins de la llei”.

Milei proposa reduir l’Estat amb l’eliminació dels ministeris de Salut, Educació i Desenvolupament Social, privatitzar el sistema de pensions i tancar el Banc Central, responsable de l’emissió de diners, i l’eliminació progressiva de l’ajuda als més pobres. Totes són reformes estructurals que necessiten el suport d’un Congrés en què està en minoria.

El nou govern no tindrà, a més, cap governador de la seva força política en els 24 districtes en què es divideix l’Argentina. La governabilitat dependrà de la capacitat de negociació de Milei, que ja ha demostrat que no està disposat a acordar amb polítics que ha qualificat de “lladres” durant el seu ascens cap a la presidència. Milei no tindrà gaire temps: als seus votants els urgeix una solució a una inflació del 140%, el fre que finalment ha frustrat la intenció del peronisme de continuar a la Casa Rosada durant quatre anys més.

Bolsonaro i Trump

El triomf de Milei ha causat un gran impacte regional. Els argentins van rebre ahir la salutació per vídeo de l’expresident del Brasil Jair Bolsonaro; abans de la votació, Donald Trump va donar el seu suport a l’economista ultra. Milei ha declarat durant la campanya que els seus principals aliats seran els Estats Units i Israel, i que només negociarà amb països “del món lliure”. En aquesta llista no hi figuren el Brasil, país que considera en mans d’un govern comunista, ni la Xina. El primer és soci de l’Argentina a Mercosur i el segon, el seu principal soci comercial.

53
anys
té el president electe de l’Argentina, l’ultra Javier Milei, que només fa dos anys que va començar en política.

Crisi en el peronisme

La força política que ha dominat gran part dels últims vint anys a l’Argentina està en crisi. La derrota del seu candidat, Sergio Massa, davant l’ultra Javier Milei obliga el peronisme a reorganitzar-se. No només en el seu nou rol com a partit de l’oposició, sinó en clau interna. Les mirades assenyalen Cristina Kirchner, líder del corrent intern que domina el moviment, ara en retirada. Kirchner no va participar en la campanya, després d’acceptar com a candidat una figura que no era del seu gust. En tenia motius: massa representa l’ala liberal del partit i en el passat fins i tot havia amenaçat de posar-la a la presó. La vicepresidenta, que a partir del 10 de desembre no tindrà cap càrrec, haurà de reinventar el seu espai. La seva aposta política és a la província de Buenos Aires, el principal districte electoral del país, que continuarà en mans del peronisme. Axel Kicillof, el governador, va obtenir la reelecció l’octubre passat i és el dirigent amb més poder territorial. El peronisme en la seva versió kirchnerista s’agruparà al seu voltant per reorganitzar-se i presentar batalla a Milei. Un altre corrent que buscarà un nou perfil és el representat per nou governadors de l’interior del país. Han d’administrar províncies en crisi i necessitaran el govern estatal per finançar-se. En el passat ja es van oposar al poder de Kirchner dins del partit, i s’espera que en aquesta nova etapa aguditzin les seves diferències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Conflicte bèl·lic al pròxim orient

El món, pendent de la treva a Gaza

Tel Aviv
Política

Felip VI obvia l’amnistia

madrid
POLÍTICA

Suport rotund a Pere Saló, afí a Gemma Geis i que presidirà l’agrupació de Junts a Girona

girona
llei d’amnistia

Bolaños es desplaça a Brussel·les per explicar la llei d’amnistia a Reynders i Jourova

barcelona
perú

El Constitucional del Perú diu que Fujimori ha de ser alliberat

barcelona

Socialistes i Més recorren al TC el decret a les Illes contra el requisit del català a la sanitat

BARCELONA
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Stoltenberg assegura que Ucraïna està “més a prop que mai” de l’OTAN i es compromet mantenir el suport de l’aliança

barcelona
conflicte bèl·lic al pròxim orient

Israel s’oposa en l’ONU frontalment a un alto el foc permanent a Gaza

barcelona
estat francès

El ministre de Justícia francès queda absolt en el cas de conflicte d’interessos

barcelona