Germans d’armes i d’Itàlia

Rosazza és un petit poble muntanyós de la vall Cerva, a la província de Biella, al Piemont. El 31 de desembre, l’alcaldessa, Francesca Delmastro, germana d’un peix gros de Germans d’Itàlia (GdI) i subsecretari d’estat de Justícia, Andrea Delmastro, va llogar un local per celebrar-hi el Cap d’Any. A més del germà, a la festa hi havia altres exponents del partit d’extrema dreta, com ara el diputat Emanuele Pozzolo. A dos quarts de dues de la matinada, la festa va acabar-se de forma abrupta: un tret procedent d’una pistola del diputat Pozzolo va ferir un dels assistents, Luca Campana, gendre d’un membre de l’escorta de Delmastro.

El 2 d’octubre del 2015, l’endemà de l’enèsima matança en un centre educatiu dels Estats Units, Pozzolo va fer un escrit a Facebook en defensa de les armes per comentar la notícia, en què deia: “No he vist mai una pistola que es dispari tota sola.” Ara, ha esborrat aquell missatge i desenes d’altres de semblants, perquè la seva primera versió dels fets de Cap d’Any ha estat, precisament, que la pistola “es va disparar de manera accidental”. Els experts expliquen que això és tècnicament impossible, i els presents relaten una altra història.

Els assistents, entre ells un agent de la policia penitenciària, han declarat que Pozzolo va arribar a la festa a prop de la una de la nit “molt alegre”, va treure’s de la butxaca una North American Arms LR22, que és un revòlver petitó, i la va mostrar als presents per fanfarronejar. Pozzolo, valent-se de la immunitat parlamentària, s’ha negat a fer la prova d’alcoholèmia i a entregar la roba que duia perquè s’hi puguin analitzar restes de pólvora. La policia l’investiga i el ferit, que ja ha estat donat d’alta però haurà de dur crosses una temporada, l’ha denunciat després que el diputat canviés la versió i l’acusés de disparar-se tot sol a la cuixa. El partit l’ha suspès de militància.

Enrico Maccapani, exresponsable de seguretat de GdI a Vercelli i propietari d’una armeria, ha explicat que va vendre la pistola a Pozzolo, que la va comprar perquè “tenia por després de l’atemptat contra Aleix Vidal-Quadras”, fundador de Vox i amic i “company de batalles” del diputat, segons Maccapani, que opina que “tots els polítics haurien d’anar armats”.

A Itàlia, l’extrema dreta fa campanya des de fa temps a favor de la possessió d’armes i treballa per liberalitzar-ne l’accés. Tant GdI com la Lliga estan vinculats sense pudor al lobby armamentista. Guido Crosetta, braç dret de Meloni i ministre de Defensa, ha estat fins fa poc el president de la patronal d’empreses del sector aeroespacial, defensa i seguretat (AIED), que ara presideix un altre destacat polític de GdI. I fent un volt per la Llombardia o el Piemont és fàcil trobar alguna de les tanques publicitàries gegants en què Pietro Fiocchi, eurodiputat de GdI i expresident i membre del consell d’administració d’una important empresa de municions que duu el seu nom, felicita les festes amb una foto d’ell davant d’un arbre de Nadal decorat amb cartutxos.