defensa
L’era dels robots assassins és aquí
Al món operen dispositius militars que detecten objectius i hi disparen al marge del control humà
Experts denuncien que aquestes armes faciliten la comissió impune d’atrocitats i crims de guerra
Les zones en conflicte serveixen de laboratori de proves del negoci armamentista, en expansió
“Molts sistemes militars han estat provats per primer cop en l’actual guerra a Gaza”
Tecnologia vinguda del futur per a les aspiracions que arrosseguem des de la prehistòria. La primera guerra humana hauria tingut lloc a l’actual frontera entre Egipte i el Sudan. Gairebé 15.000 anys després, desenes de conflictes es propaguen avui per la Terra. L’essència de la guerra –aquell acte de força que duu el nostre enemic a actuar d’acord amb la nostra voluntat, deia el prussià Carl von Clausewitz– és immutable. Però els dispositius que avui s’utilitzen per dominar l’adversari eren inimaginables dues generacions enrere.
Un desert proper al que va donar cabuda a la primera batalla de la qual es té registre ho demostra. Va ser a la guerra de Líbia. Els homes de Khalifa Haftar, un comandant enfrontat al govern reconegut per l’ONU, fugien per la immensitat i es retiraven del camp de batalla davant l’avenç de l’enemic. Per damunt dels seus caps, els perseguien multitud de drons des del cel. De sobte, aquests dispositius voladors van començar a disparar contra els combatents i contra els vehicles en què es desplaçaven.
Les armes autònomes –o robots assassins– són tendència en la indústria militar. En el cas d’aquell atac a Líbia, els drons utilitzaven càmeres incorporades per escanejar la superfície de la terra. De manera autònoma, al marge del control humà, detecten i persegueixen possibles objectius militars i decideixen si atacar-los. Líbia no és un cas aïllat. Aquest tipus d’armes han estat un factor determinant en la invasió que l’Azerbaidjan ha llançat contra Nagorno Karabakh i també tenen un paper central en la guerra entre Rússia i Ucraïna.
N’hi ha de tota mena. El Switchblade, de fabricació estatunidenca, és de la categoria dels kamikaze. Cap en una motxilla, però és capaç de buscar objectius de manera independent fins a llançar-s’hi i explotar en l’impacte. El Turkish Baytaktar B2, també present al front ucraïnès, té un llançamíssils guiat per un làser, que el fa capaç d’apuntar de manera precisa contra vehicles o soldats.
Aquests robots permeten endinsar-se en territori enemic mentre els soldats es mantenen en zona segura. També poden estar desperts durant tot el dia, emetre imatges d’alta resolució en directe i processar informació a l’instant. L’abaratiment del seu cost té la capacitat de marcar el camí de la indústria militar. “Ho veiem a Ucraïna amb els drons de baix cost”, explica a El Punt Avui el director de Revista Ejércitos, Christian D. Villanueva: “És un camí que amb prou feines hem començat a recórrer i podrien canviar el resultat de conflictes si un bàndol els té i l’altre no.”
Altres robots militars poden pujar escales o anar per sota l’aigua. Com l’Orca, un dron submarí de 85 tones i 26 metres d’eslora creat per Boeing. La màquina navega i col·loca mines sense tripulació a bord. La proliferació d’armes capaces de decidir per si mateixes qui atacar preocupa.
Xoc amb l’ètica humana
Alguns experts asseguren que poden xocar amb l’ètica de la condició humana. “No saben distingir entre civils i militars, que és una condició bàsica de la llei humanitària internacional”, denuncia a la premsa Peter Asaro, portaveu de la Campanya per Aturar els Robots Assassins: “Sense que cap dirigent pugui ser sotmès a un procés de rendició de comptes per les accions de les seves pròpies armes, cometre atrocitats o crims de guerra esdevé fàcil.”
Part de la comunitat internacional demana regular aquest tipus de ginys, però les potències que lideren la cursa armamentista –els EUA, Rússia i la Xina, entre d’altres– s’hi oposen.
Els conflictes enquistats com ara el de Líbia i Síria i l’ocupació dels territoris palestins serveixen com a laboratori de proves per a la indústria armamentista, que en un món convuls no deixa de créixer. Hi ha, pràcticament, armes per a cada necessitat. El dispositiu Xavier 1000, provat sobre població palestina, permet detectar persones i objectes a través de les parets, i atorgar així als soldats la informació necessària abans d’irrompre dins d’un edifici. El Sufa, model israelià del conegut caça F-16, inclou un casc amb un radar incorporat que permet als pilots apuntar contra l’objectiu per disparar-hi amb un sol cop d’ull.
La guerra entre Rússia i Ucraïna havia dut molts països a acumular armament. Els EUA van incrementar les seves exportacions militars un 49% durant el 2022 i Israel també bat els seus propis rècords. Ara, es preveu que la guerra contra la Franja de Gaza faci superar aquestes xifres el 2024. Empreses israelianes de tecnologia, tan properes a les autoritats de Defensa del país que de vegades semblen confondre-s’hi, ja reben finançament per impulsar noves propostes: armes automàtiques, cibertecnologia, drons suïcides.
“Molts sistemes militars han estat provats per primer cop ara a Gaza”, diu Noam Perry al mitjà israelià +972Mag. Aquest investigador és membre de l’American Friends Service Committee, un grup de pensament que estudia l’ús que Israel fa de l’armament a Gaza. Perry denuncia el mateix que reconeixen els empresaris interessats. Com ara Michal Mor. El cap de l’empresa israeliana Smartshooter, proveïdora de l’exèrcit d’Israel, assegura en una entrevista recent que la guerra contra Gaza suposa un impuls de vendes: “És el millor moment per a la indústria de defensa.”
