Els nyaps del jutge que podrien fer arxivar la causa de Tsunami

L’interès, tant si com no, d’implicar l’independentisme català amb terrorisme per deixar-ne alguns líders fora de l’amnistia ha dut el jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón a forçar i fins i tot saltar-se la normativa per investigar la dotzena d’implicats en el cas Tsunami Democràtic. La primera de les cinc pròrrogues en la investigació, ordenada l’estiu del 2021, s’hauria cursat fora de termini. La primera pròrroga hauria entrat en fora de termini el 30 de juliol del 2021, i l’ordre no es va firmar fins el 2 d’agost, segons informa avui El Pais. Aquest fet en podria fer arxivar la investigació. Així ho han demanat ja les defenses de tres de la dotzena d’investigats: Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell i Marta Molina. No seria el primer cop que l’Audiència Nacional arxiva un cas perquè han acabat sense conclusions els terminis d’investigació, com el cas d’un expresident de Múrcia investigat per corrupció.

Un segon nyap de García-Castellón resulta menys tècnic, però denota la voluntat d’investigar l’independentisme a qualsevol preu. El mateix escrit de pròrroga en l’investigació recorda que havia iniciat el sumari a la dotzena d’implicats, entre els quals Carles Puigdemont i Marta Rovira, al maig del 2017, mig any abans de fer-se el referèndum. Mesos després, va voler corregir la incoherència advertint que la investigació a Tsunami Democràtic havia començar al novembre del 2017, setmanes després del referèndum del 1-O. Una nova incoherència. El cert és que les convocatòries de Tsunami Democràtic per protestar contra la sentència del suprem al govern del 1-O, es van realitzar a la tardor del 2019, dos anys més tard. Durant els dos anys d’instrucció del cas al Tribunal Suprem, presó preventiva i judici, Tsunami no existia ni va fer cap convocatòria, malgrat hi va haver forces actes i manifestacions de suport als consellers i líders de les entitats civils.

Fiscalia del Suprem ja ha advertit en els seus escrits que cap d’aquests detalls no són prou importants per anul·lar la causa per terrorisme. El jutge García-Castellón ha demanat, precisament al Suprem que aporti al jutjat l’informe redactat pel fiscal de sala del Suprem, Fidel Cadena, i subscrit per la majoria de fiscals, que sosté que hi ha indicis per investigar el president a l’exili Carles Puigdemont, pel delicte de terrorisme. L’objectiu de rebre l’informe és remetre’l a les autoritats de Suïssa, que han denegat aquesta setmana cercar Marta Rovira, una altre de les investigades, perquè no veu cap mena de violència i encara menys, terrorisme, en les seves activitats. El jutge va respondre a Suïssa dimecres que els tractats internacionals impedeixen rebutjar la col·laboració judicial per motius polítics en cas de terrorisme. Ho fa en un auto en què, precisament, acusa l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa de “biaix polític” per demanar-li que els informi sobre com podria afectar la futura amnistia a les persones que ell imputa