Política

Sergi Sabrià i Benito

Viceconseller d'Estratègia i Comunicació

“ERC no donarà suport a un Illa president en cap cas”

“El nostre projecte és fer més diputats i governar sols; si volem que aquest país avanci no podem tenir un president del PSC”

“Seria millor una sola taula de negociació, estaria bé que en el seu moment es donessin les circumstàncies per passar de tres a una”

Junts ha decidit transitar el mateix camí que ERC, i això ens ha de portar a millorar les relacions
Si Illa fos el proper president no hi haurà referèndum, ni tot el traspàs dels trens, ni finançament singular
No entenem gaire per què no està enllestida l’amnistia; entre tots vam contribuir a fer una llei prou robusta
El PSC? Acordem amb qui té ganes de parlar, perquè ens preocupa el país i el volem fer avançar
L’amnistia permetrà a Junqueras i Rovira prendre les seves decisions i, si volen, fer política institucional

V

ostè ja coordinava el govern en la penombra, com a mà dreta de Pere Aragonès. Es pot dir que amb el nomenament com a viceconseller d’Estratègia ara farà el mateix a la llum pública?
Sí, seria difícil entendre una figura de viceconseller que no tingués veu, i per tant n’afegim una més. Tenim la portaveu que posa veu cada dimarts, molt transversal; els consellers, cadascun amb els seus temes, i ara una veu més transversal que se suma a les del president i la vicepresidenta, que són les dues més importants.
Els canvis són per afrontar l’últim any de govern, o ja estan pensats en clau preelectoral?
Jo soc govern, per tant és per reforçar aquest any que queda.
Considera que tenen un problema de relat per vendre l’acció de govern?
No, la responsabilitat respecte al relat d’aquest govern és meva i ha canviat zero, la solució no seria posar-me a mi... Per al responsable de comunicació, un govern monocolor ho fa tot molt ordenat. Vam viure una primera part de coalició molt complicada, semblava que competies, i ara és tot molt més net, estem molt contents de com explica el govern les coses. Ara, a la gent li interessa molt la gestió? Ni aquí, ni a l’Estat, ni a Europa. Hi ha una dificultat per col·locar els missatges perquè l’oient no t’està escoltant, està disposat a invertir pocs minuts a escoltar l’obra de govern, però això no té a veure amb aquests canvis.
Però un govern independentista té una peculiaritat: una part de l’audiència no busca només que gestioni bé, sinó que faci passos cap al gran objectiu...
Entenc el que dius, si bé darrere de cada persona hi ha una ideologia. Aquí tenim reptes com una taula de negociació en marxa, amb un canvi de fase que per nosaltres és un dòmino. Estem a punt d’aconseguir l’amnistia, que no entenem gaire per què no està enllestida perquè creiem que entre tots vam contribuir a fer una llei prou robusta. Però és igual, perquè segur que ningú l’espatllarà i podrem passar de fase, que és parlar d’autodeterminació i de tornar a posar les urnes. I està bé perquè hi anem amb Junts, fet que ja és fort: uns companys de viatge en moltes de les batalles, tret que són de dretes, que han passat tres anys dient que el diàleg era de riure i les taules de negociació eren una collonada, i el dia que fan set diputats, menys dels que tenien però que ara són necessaris, demanen... una taula de negociació. Alguna cosa devia estar fent bé ERC si la joguina que tenen uns, els altres que havien dit que és una merda, el dia que venen els Reis volen que els portin la mateixa.
Ara hi coincideixen en l’estratègia, però les relacions tampoc s’acaben de normalitzar...
Però tot és més fàcil... Quan el camí que decideixen transitar és el mateix que estàvem transitant nosaltres, això ens ha de portar a millorar les relacions. La sensació és que estratègicament solen acabar al mateix lloc que ERC, tot i que triguen una mica més a venir. En la part nacional, hi ha molta gent que ha acompanyat Junts en aquest viatge i que ara està tenint dificultats per explicar què fan... Però està bé el que fan, perquè al final arriben a la mateixa estratègia que ERC va posar sobre la taula en el seu moment, i ara ja no hi estem sols. És veritat que ens agradaria ser capaços de traçar l’estratègia conjunta més fàcilment, però som al mateix lloc i això és un pas transcendental. L’amnistia mateixa l’hem treballat plegats i bé fins a gairebé el final; ara hem d’aconseguir treballar les coses plegats i bé fins al final.
Però ara s’entrarà en una nova fase de negociació i cadascú ha muntat la seva taula. El govern, l’oficial; la de Junts, que diuen que és la important, i fins i tot la d’ERC; aquí cadascú fa la guerra pel seu compte!
Seria millor una sola taula, però des del punt on érem, és millor tres que cap. Firmem que cadascú treballi la seva taula, al final la que és entre governs tindrà un paper cabdal, i potser en el seu moment es donen les circumstàncies perquè passem de tres a una, estaria bé. Però si no, com a mínim som tots allà mateix, passem d’una situació en què una taula era ridícula al fet que ara la vol tothom, i això, crec que per al país és bo.
No es donen ara les circumstàncies per fer-ne una de sola?
Per nosaltres estaria millor una, però si ells necessiten la seva perquè aquesta transició cap a la negociació els ho requereix, ens està bé, no em sembla un problema. Per nosaltres la taula ha estat una bona eina, perquè al final és una eina. I ha format part d’aquestes negociacions que ens deien que eren impossibles pels indults, pel canvi del Codi Penal o ara per l’amnistia. En tot això les taules hi han tingut a veure, i els resultats electorals també. El PSOE no fa les coses perquè tu vulguis, a nosaltres ens donen l’oportunitat en les anteriors perquè som gairebé imprescindibles, tot i que en aquell moment hi havia una majoria alternativa amb Cs, però ens permet fer que el país avanci. I ara conjuntament amb Junts ho faríem millor, però per separat també tenim una palanca de força, i hem de fer que el país avanci. I ho aconseguirem. I ara toca referèndum.
El president va proposar un Acord de Claredat per arribar-hi i per ara ha descarrilat perquè ningú s’hi ha posat bé a Catalunya, només els comuns. No és una llosa per negociar a Madrid?
Aquí hi ha una proposta del president per clarificar com ha de votar aquest país perquè l’endemà pugui ser una república independent. És difícil negar-se a això, i per tant hi ha més politiqueria de qui i com hi dona forma. Estem parlant de les condicions de com fer un referèndum, i n’haurem de parlar, ens haurem de posar d’acord. Però si no, el govern tirarà, perquè en aquest país el 80% de la gent està d’acord a votar i lluitarem fins al final perquè sigui així. Ens n’hem de sortir, però també hem d’explicar a la gent les coses com són. I no votarem l’any que ve, sinó que estarem lluitant per tenir un finançament singular i millorar els recursos que tenim en el mentrestant. ERC sempre anirem cap a l’esquerra i cap a la independència, i no pararem en cap de les dues coses.
Una fase intermèdia seria el finançament singular, doncs?
Un país que té un dèficit fiscal de 22.000 milions es mereix i necessita un finançament singular segur, perquè la seva gent treballa molt per sobre del retorn que té i es mereix. Fins que siguem independents, que és l’objectiu d’aquest govern, hem de millorar el finançament, i ara és el moment d’obrir-ho. I si el PSC no s’hi posa bé m’és igual, al final sabem com és el país, tot i que ens sorprèn Illa dient que no està pel finançament singular perquè és de privilegiats. Privilegiats? Que vagi a un mestre i li digui, o a un sanitari, amb el dèficit estructural acollonant que té la salut d’aquest país, que està ara revertint les retallades perquè no hi havia prou recursos... Sabem que ho farem sense el PSC, perquè al final quan ha de triar entre ajudar els catalans i fer cas al PSOE, tria això. El finançament singular està sobre la taula i és una feina ingent per fer els propers mesos.
I no serà tan o més complicat sortir del règim comú que aconseguir un referèndum?
No ho sé, sé que necessitem un finançament singular i un referèndum, ens és igual si són coses difícils, també ho eren els indults i l’amnistia. Però som aquí per fer coses difícils... Si hem fet coses impossibles fins ara, per què no n’hem de seguir fent?
El PSOE voldrà marejar la perdiu en la negociació amb l’esperança que el PSC assoleixi la Generalitat d’aquí a un any. Tenen la impressió que si el PSC guanya s’ha acabat definitivament el procés sobiranista?
El proper president de Catalunya ha de ser Pere Aragonès, perquè si, fent hipòtesis que no passaran, ho fos Illa, no és que no hi haurà referèndum, és que tampoc hi haurà finançament singular, no executaran el traspàs dels trens... Catalunya necessita i necessitarà un president que defensi el país. I malauradament, fins que siguem independents com a mínim, un dels reptes del president ha de ser defensar-lo, i això moltes vegades vol dir defensar-lo del govern espanyol. I Illa no és útil per fer això. I no és només que no defensi un referèndum, que ja ho sabem perquè no forma part del seu codi ideològic i representa el 30% dels que no creuen que aquest país hagi de votar. És que no defensarà millores en el finançament de Catalunya. I hi ha molta gent que al matí arriba tard a treballar i a la tarda a buscar els fills a col·legi, i algú creu que Illa collarà per arribar fins al final en el traspàs dels trens? En aquest país, si volem que avanci, no podem tenir un president del PSC.
En tot cas, hi acaben d’arribar a un acord per al pressupost, que avui ja aprovarà el govern. No és un perill, sense tenir el suport assegurat al Parlament?
La gent no pot esperar més, ja han passat molts mesos des que teníem el pressupost a punt al novembre, s’ha anat allargant per les vinculacions amb altres pressupostos i acords polítics i no ho podíem estirar més, perquè tots aquests són dies que els recursos no estan a disposició dels ciutadans. Assumir riscos és part de la política, i aquest és un risc que cal assumir.
El Hard Rock no fa incompatible ara un acord amb els comuns?
Haver tancat un acord amb el PSC és una bona notícia, però no recull cap referència al Hard Rock, ni el pressupost hi inclou cap partida. Toca valorar als comuns que són uns grans pressupostos per al país, els més alts de la història de Catalunya, amb millores socials importantíssimes i un increment molt important en àmbits com la cultura, l’educació –que s’enfila un 10%–, salut... El dia que arribin al Parlament, el que es vota no és el Hard Rock! Amb 33 diputats hem tret més pressupostos endavant que cap dels últims governs, i esperem treure aquests també. Els que fem potser en un 70% són els que vol ERC, però en un 30% no, perquè no tenim 68 diputats. Nosaltres no posaríem el Hard Rock com una de les banderes perquè no és el nostre model ni és la nostra manera d’entendre els projectes turístics ni les comarques tarragonines, ja que ens agraden els projectes industrials, les implantacions de noves empreses, i un model turístic d’hotels petits, de qualitat i d’un desenvolupament diferent del territori. Però això no ho podem fer sols. Per això en les properes eleccions el nostre objectiu és treure’n més per fer que les coses s’acostin més al que volem.Els comuns es carregaran els 2.400 milions més per un projecte que té una majoria aclaparadora al Parlament i que ni apareix al pressupost? S’equivocaran si ho fan, i ho hauran d’explicar molt bé.
Però si ho fan caldrà un tercer actor, Junts o CUP. Hi ha pla B?
Estem parlant amb tothom, ens està costant avançar amb Junts i amb la CUP tenim converses però les volem molt discretes. Tothom ha de tenir difícil votar en contra del que són uns bons pressupostos, els demanem que se’l mirin molt i bé, i entenguin les possibilitats de prosperitat social que suposen. I que tothom actuï, no amb electoralisme, sinó pensant en el bé del país.
Creu que Junts no vol pactar?
Estaria bé que s’hi posés bé, però costa moltíssim muntar-hi una reunió, i fa la mateixa llista de la compra que l’any passat, parla de reduir els ingressos de la Generalitat en 1.200 milions, fa demagògia sobre un impost de successions que no paga gairebé ningú... Llavors és que no vols. Em dius: “Arribes a acords amb els socialistes perquè n’estàs enamorat?” Doncs no, hi arribo amb qui té ganes de parlar, perquè ens preocupa molt el país, tenim un projecte clar i el volem fer avançar. Ens agradarien molts més acords independentistes, però si volem sumar majories, excloent el trifachito, anem on hi ha opcions de fer-ne.
Aquest últim tram de mandat hi ha sinergies entre les forces d’esquerra per aprovar comptes a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Estat. S’està fent una negociació conjunta?
Aquí hem tingut negociacions de tot tipus, i segurament és un canvi respecte a altres moments que em sembla molt important: hem aprovat coses amb Junts, CUP, comuns, PSC... A Barcelona vam tancar un acord amb Trias després del resultat electoral, era la voluntat d’ERC, però va acabar amb un espetec i unes 24 hores increïbles, i a partir d’aquí hem anat fent acords amb tothom. Seria lògic que hi hagués pressupostos a tot arreu, però això no pressuposa res.
En habitatge han trobat molts topalls amb els socialistes...
Els socialistes són d’esquerres o de dretes? Els queda el nom, és sorprenent topar-hi en el tema de l’habitatge, és fotut, però tenim voluntat d’avançar, és un projecte central per nosaltres. Els seus són projectes molt desarrollistes, com el Hard Rock, l’aeroport, la B-40... Estem lluny d’aquest PSC, el model és diferent i el repte és guanyar-los les eleccions de molt. Estem solets a l’esquerra amb els comuns i la CUP, Junts està tornant al seu lloc per ser el partit de dretes central del país, i està bé, és una transformació llarga i per Catalunya seria bo que acabessin aquesta reorganització, els canvis de sigles, i tornessin a ser una Convergència seriosa, ordenada i ara independentista. Els socialistes són més a prop d’allà que de l’esquerra, és el que és.
Però amb tot plegat, no s’està coent un nou tripartit?
El proper president de Catalunya serà Pere Aragonès. El nostre projecte és fer més diputats i governar sols, no donarem suport a un Illa president en cap cas. La nostra voluntat és guanyar de més i continuar amb un projecte independentista al capdavant de la Generalitat.
En tot cas, l’actual pot ser l’últim govern monocolor en anys.
La nostra voluntat, quan el febrer de l’any vinent es plantegin eleccions, és guanyar de més. Al final creiem que, amb totes les seves dificultats, has fet pressupostos cada any, has renovat la Corporació Catalana de Mitjans i el Consell de l’Audiovisual, que estaven pendents moltíssim temps, has anat avançant legislativament... Amb moltes dificultats i amb equilibris diferents. És difícil governar amb 33 diputats, sí, però hem propiciat més majories que mai. Per tant, si em dius que és difícil tornar a governar sol, és cert que és difícil fer-ne 68, però la nostra idea és fer-ne més i tornar a aquestes majories que anem cosint a una banda i l’altra, parlant amb tothom, a aquesta feina de ròtula que sempre hem fet ERC... A mi m’agradaria tenir-ne força més de 33 i continuar governant sol.
Ja han proclamat presidenciable Aragonès... Notaven molt rum-rum sobre una suposada rivalitat amb Junqueras?
Hem activat, conjuntament amb Oriol Junqueras, els processos interns perquè repeteixi de candidat. Aquests debats us agraden més a vosaltres, Illa també ho ha activat i de Junts no sabem qui serà el candidat. Aquest és el procés normal d’un partit que és una roca i Junqueras serà una peça importantíssima en aquest any que queda de govern i en campanya... Tenim moltes cares diferents i la situació no és la desitjada perquè ell està inhabilitat i és una injustícia. Aquí cadascú farà el seu paper en espera que quan toqui pugui tornar a fer política institucional si li ve de gust. I si no, continuarà liderant el partit. Tant inhabilitat com habilitat, continua sent una peça cabdal que sustenta aquesta etapa guanyadora d’ERC. Junqueras és el líder del projecte i és molt trist que no pugui fer política institucional sense haver-ho triat. Quan ho pugui tornar a fer haurà de prendre les decisions que sigui i el partit les haurà de validar en els processos interns.
Marta Rovira també té un paper important en el partit. El podria tenir també a nivell institucional si li arriba l’amnistia?
Han de ser el que ells vulguin. La maquinària del partit la porta la Marta Rovira, tothom ho sap, li diem “la jefa”, està passant molt temps fora, però la clau és que l’amnistia els pugui deixar prendre les seves decisions, i ella pugui fer el que vulgui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona
POLÍTICA

El PP diu que la planificació de les infraestructures hídriques serà una prioritat

GIRONA
Orient Mitjà

Els EUA i el Regne Unit anuncien sancions contra l’Iran per l’atac contra Israel

Barcelona
croàcia

Els conservadors tornen a guanyar les eleccions, però ho tindran difícil per governar

barcelona
orient mitjà

L’Iran avisa que podria revisar l’ús civil de la seva “doctrina nuclear”

barcelona
política

Brussel·les tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid
Guerra a Gaza

Israel es prepara per a l'operació a Rafah

barcelona
política

Referèndum, finançament singular i català, pilars del programa d’ERC

barcelona