Política

IRAN

L’ONU acusa Teheran d’haver comès crims de lesa humanitat

Un informa del Consell de Drets Humans de l’ONU xifra en 551 els morts arran de les protestes pel decés de Jina Amini

El govern de l’Iran va perpetrar crims de lesa humanitat en la repressió de les protestes que van començar el setembre de 2022, arran de la mort de la jove Jina Amini, a mans de la policia de la moral, per suposadament portar mal posat el vel islàmic, en una sèrie d’actes que van afectar, sobretot, dones, nens i minories. Així ho ha conclòs la Missió Internacional d’Investigació que va crear el Consell de Drets Humans de l’ONU per esclarir el que va passar durant aquells esdeveniments i els mesos que van seguir, quan la repressió es va fer més forta i generalitzada.

Segons xifres citades per la Missió, fins a 551 manifestants van morir a mans de les forces de seguretat, entre els quals almenys 49 dones i 68 menors d’edat, la majoria per trets. L’ONU ha determinat que va haver-hi execucions extrajudicials i homicidis, desaparicions forçades, violacions, tortures, persecució per motius de gènere i, en general, un ús innecessari i desproporcionat de la força.

La mort d’Amini, de 22 anys i origen kurd, va desencadenar una onada d’indignació entre les dones, que van sortir als carrers de tot el país en un fet sense precedents per reclamar els seus drets. La Missió ha constatat que la persecució per motius de gènere es combinava amb la discriminació per motius ètnics i religiosos en una sèrie de violacions dels drets humans en els quals el govern iranià va utilitzar “tot l’aparell de seguretat de l’Estat”.

Sobre el cas d’Amini, els experts que formen la Missió van poder determinar que la causa de la seva mort va ser la violència física de què va ser objecte durant la seva detenció, cosa que el govern va intentar tapar tot negant l’accés a les proves i a la justícia per a la víctima. Sobre la violència per contenir les protestes, l’informe assenyala que les forces de seguretat, a més de matar, van causar lesions injustificables als manifestants, en particular als ulls, i desenes de dones, homes i nens van quedar cecs. Durant les detencions, les autoritats estatals torturaven les víctimes per arrencar-los confessions o humiliar-les i es van trobar casos de dones i nenes violades en actes de tanta barbàrie que incloïen violació en grup o amb un objecte, electrocució dels genitals, nuesa forçada i tocaments.

Davant la impunitat total que regna a l’Iran, la Missió de l’ONU ha demanat als països de la comunitat internacional que apliquin la jurisdicció universal en tots els delictes de lesa humanitat en qüestió. També els ha sol·licitat que atorguin protecció als iranians, a través de l’estatus de refugiat o visats humanitaris quan es tracti de persones perseguides en relació a les manifestacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona