Hores decisives per als pressupostos

Falten 48 hores perquè el Parlament debati i voti les esmenes a la totalitat al projecte de llei dels pressupostos del 2024, que determinarà si és rebutjat o continua la tramitació, i el més calent és a l’aigüera. Les reunions entre el govern i els comuns es reprenen aquest matí, després que es van accelerar la setmana passada i hi haguessin avenços notables en els aspectes purament pressupostaris que reclamen els de Jèssica Albiach, com ara més fons per a menjadors i activitats extraescolars, fer passos per recuperar la sisena hora o augmentar fins a uns 1.000 milions la partida d’habitatge. L’elefant a l’habitació, però, continua sent el Hard Rock, que els comuns insisteixen que es freni com a condició imprescindible per votar els comptes. “Té tres dies per tenir uns bons pressupostos i abandonar el Hard Rock, tres dies per evitar que Catalunya sigui Las Vegas del Mediterrani”, avisava ahir Albiach en un acte de Catalunya en Comú a Barcelona, on confiava que el govern “esmenarà el seu error” i garantia que buscarà l’entesa “fins a l’últim minut”.

Tot i que s’han mantingut contactes informals el cap de setmana, doncs, en això les posicions continuen igual d’enrocades que el primer dia, segons indicaven ahir a l’ACN fonts dels comuns, que esperen retorn a l’última proposta que van fer, que, emparant-se en una resolució aprovada pel Parlament en el ple de la sequera, demana aturar mentre no estigui garantida l’aigua a tots els sectors els planejaments urbanístics de grans complexos que impliquin un consum superior als 100 litres per persona i dia. Els comuns insisteixen que frenar el pla director urbanístic (PDU) del Hard Rock és una decisió política, i recorden com Ada Colau en arribar a l’alcaldia de Barcelona també va aturar un pla de desplegament hoteler i va haver de pagar penyora als promotors, però no les xifres desorbitades que s’exclamen des del govern que haurien d’afrontar ara. Per això Albiach acusava ahir Aragonès “d’amagar-se en excuses” i “centrifugar responsabilitats”.

L’executiu, però, està lligat per l’acord amb el PSC que reclama just el contrari, a més que insisteix que no té marge per frenar el PDU si no és caient gairebé en la prevaricació –obligant els funcionaris a emetre un informe tècnic en aquest sentit–, a més de tenir conseqüències econòmiques en forma d’indemnitzacions que podria reclamar la promotora. Dirigents de l’executiu i d’ERC han advertit que si els comuns no els aproven els comptes, això tindrà conseqüències en la relació a Catalunya a partir d’ara, però també en el pressupost estatal, on els vots republicans són decisius. Per això no es descarta que arribin més pressions des de Madrid, de Yolanda Díaz o fins i tot de dirigents del PSOE, tot i que Albiach ho rebutjava ahir. “És inaudit que una força catalana es pensi que els pressupostos de Catalunya es defensen, treballen i aconsegueixen a Madrid. Els pressupostos de Catalunya es decideixen a Catalunya”, etzibava, en al·lusió als moviments d’ERC. Al clam perquè els comuns cedeixin, en tot cas, s’hi han afegit ja col·lectius com les universitats, que veuen en perill l’augment pressupostari, i agents socioeconòmics com ara la fundació El País de Demà, que continua treballant per vertebrar el nacionalisme moderat, i ho demana en una nota.

Molts pensen que els comuns acabaran cedint, però des que dimarts passat van presentar esmena a la totalitat s’ha instal·lat un cert nerviosisme en el govern veient que no es mouen un bri pel Hard Rock, tot i que qui més qui menys confia que a última hora s’assoleixi un acord. Es tracta de trobar el desllorigador, tal com va dir la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, una pista d’aterratge en algun punt a mig camí que permeti a les dues parts sortir sense ferides i sense haver perdut la batalla pel relat. Però serà difícil trobar-lo arribats al punt actual, i ni una moratòria sembla viable.

Les negociacions amb Junts, que mai cap de les dues parts s’ha cregut gaire, van quedar trencades en la quarta reunió, dijous, quan els de Carles Puigdemont –que probablement avui en l’executiva aprovin presentar la seva, d’esmena a la totalitat– van posar com a condició per continuar negociant que es bonifiqui el 99% de successions entre parents de primer i segon grau, i el govern va dir que no ho pensa fer. Veuria rebaixats els ingressos en uns 358 milions d’euros, segons càlculs propis, un cop Junts ha renunciat a donar batalla per la resta de condicions que posava, que elevaven les rebaixes d’ingressos fins als 1.212 milions. En aquest sentit, per cert, el fet que el Senat hagi imposat que l’Estat hagi de fer dèficit zero, i no una dècima com preveia, pot fer que, si finalment es repercuteix en les comunitats, el pressupost català s’hagi d’estrènyer prop de 300 milions més, tot i que la decisió no està presa.