Política

Vicent Flor Moreno

Autor de “Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana”

“Vox no és pròpiament un partit blaver, sinó unitarista”

L’exdirector de la Institució Alfons el Magnànim ha estat una de les víctimes de l’assalt del PP i Vox a les institucions

Fa poc ha reeditat el llibre ‘Noves glòries a Espanya’, un assaig clau per entendre l’evolució del blaverisme al País Valencià

Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana
Editorial: Afers
Any: 2022 (2 ed.)
Preu: 25 euros

Vicent Flor (1971) és sociòleg i escriptor. El 2011 va publicar Noves glòries a Espanya (Afers), un assaig clau per entendre el sorgiment i la influència del blaverisme al País Valencià i que es va reeditar el 2022. Fins fa poc era el director de la Institució Alfons el Magnànim, però la Diputació de València, en mans del PP, va decidir no renovar-li el contracte.

Fins fa poc era director de la Institució Alfons el Magnànim. Com valora l’assalt de Vox i el PP a les institucions culturals valencianes?
La majoria dels gestors d’aquestes institucions havíem estat triats per un concurs públic, no havíem estat triats a dit. Malgrat tot, el PP i Vox, que volen portar una línia antivalenciana i anticatalana a les institucions, han pensat que calia fer canvis. De totes maneres, personalment tampoc anava a permetre que es censurés cap llibre o cap proposta que no vinguera des d’una valoració professional positiva.
Quina valoració fa del període que ha estat al capdavant de la institució?
És la primera vegada en els 75 anys d’història del Magnànim que el català ha estat la llengua d’edició majoritària. Volíem recuperar la importància que tenien els autors valencians, donar-li un toc d’internacionalització amb la traducció de llibres importants, convertir-ho en un centre de debat i de reflexió a la ciutat de València, i també col·laborar i ser còmplices sobretot amb la indústria editorial valenciana. Hem editat més de 400 llibres. Estic satisfet d’haver retornat a la societat el que demana.
No sé si té alguna pista de cap a on volen portar la institució...
D’entrada, el que estem veient és que s’estan carregant molts gestors que havien revitalitzat algunes institucions que estaven deixades de la mà de Déu. En tot cas, fins allà on sé, no tenen un gran pla. El pla és a la contra: antivalencianisme, anticatalanisme i petita corrupció.
Quan va escriure el seu llibre ‘Noves glòries a Espanya’ no sé si s’imaginava que Vox entraria de ple a les institucions valencianes?
De fet, va ser molt premonitori que la presentació a la llibreria FNAC de València fos boicotejada per l’extrema dreta. Dissortadament, feia molt temps que denunciàvem que podia vindre el llop, però hi havia gent que no ho creia. Tenim una certa herència de la il·lustració i pensem ingènuament que la raó s’imposa per ella sola, i això després de la Segona Guerra Mundial no se pot pensar. Pensar que no podia tornar perquè els demòcrates som aparentment més llestos, era molt ingenu. I ara ho estem pagant.
Què representa de nou aquesta extrema dreta respecte al blaverisme tradicional?
El blaverisme és un anticatalanisme regionalista valencià específic que sorgeix en la transició democràtica com una manera de presentar-se davant del poble valencià com els autòctons, com els autèntics valencianistes, mentre que els catalanistes són els traïdors o els que no defensen realment la dignitat valenciana. A mesura que s’ha produït el procés de substitució lingüística, més avançat a les àrees metropolitanes, sobretot a la de València, ja no és imprescindible un anticatalanisme regionalista valencià. És possible, i ho hem vist amb Ciutadans o ara amb Vox, un anticatalanisme explícitament unitarista i espanyolista. Vox és extrema dreta però no són idiotes. Ha agafat la bandera del blaverisme, però també la del secessionisme lingüístic donant suport a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que és secessionista. Però Vox no és pròpiament un partit blaver, en el sentit que ni tan sols és regionalista: és directament unitarista.
El blaverisme és més fort que mai o té més poder que mai?
Quan alguns vaticinaven que el blaverisme havia mort, jo feia la broma dient que si de cas havia mort d’èxit. Una part molt important de la construcció simbòlica de la Generalitat Valenciana està influïda pel blaverisme. Fins i tot el govern del Botànic a vegades ha governat amb molta por a les possibles reaccions anticatalanistes i així veiem com en huit anys no s’ha entrat a l’Institut Ramon Llull, no s’ha fet tot el possible per la reciprocitat dels canals televisius, com tenim un dèficit de construcció d’un espai comunicatiu català comú o com no hi ha relacions fluides entre la Generalitat catalana i la valenciana, ni tampoc una aliança estratègica en alguns temes cabdals en l’àmbit econòmic.
Resulta curiós que l’enemic del blaverisme sigui Catalunya i no pas Madrid, quan és allà on es produeix el maltractament...
Ho explica Gramsci: si una part molt important de la classe treballadora no votara la dreta, només amb el vot de les classes altes no en faria prou. També cal dir que des de Madrid no s’ha estat neutral i també s’ha afavorit, directament o indirectament, l’anticatalanisme. L’acadèmia valenciana de cultura secessionista va rebre el títol de “real” per part de la monarquia espanyola, quan es tracta d’unes persones indocumentades que neguen la unitat de la llengua.
Com valora la reacció de la societat valenciana a la presència de l’extrema dreta a les institucions?
El partit majoritari del Botànic té com a tradició desmobilitzar la societat civil perquè així no fa nosa quan està governant. Tot i això, hi ha una certa societat civil que protesta i crec que les mobilitzacions estan mostrant-los que no van a tindre-ho tan fàcil arrasar com seria el seu objectiu. Però d’alguna manera ells tenen clar que en cada territori pressionen en contra fins allà on poden. A les Illes Balears poden arribar menys que al País Valencià i a la Franja encara poden fer-ho molt més. És important que siguem conscients que ens trobem davant un adversari que sap adaptar-se a les diferents realitats de cada territori i que fa un anticatalanisme específic per a cadascun.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona