Política

Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

El moment àlgid de la seva carrera política va ser quan el candidat demòcrata Al Gore, el va elegir per anar de segon a la disputa electoral de l’any 2000 que finalment es va emportar George W. Bush

L’expolític estatunidenc afiliat al Partit Demòcrata, Joseph Lieberman, va morir dimecres, dia 27, a l’edat de 82 anys, a causa d’una sèrie de complicacions provocades per una caiguda, segons va informar la família a la CBS News.

Nascut en el si d’una família jueva de Stamford (EUA), va llicenciar-se en Dret a la Universitat Yale, i després de dur deu anys en política local, va ocupar el càrrec de procurador general de l’estat de Connecticut. L’any 1988 va aconseguir un escó al Senat estatunidenc. Formava part de l’ala més conservadora del Partit Demòcrata. A principis dels anys 90 va començar a fer-se popular per les seves crítiques a la violència i sexualitat dels videojocs. Segons ell es tractava d’un fracàs de la indústria en la protecció adequada dels menors d’edat, que podrien tornar-se violents. Va crear campanya en contra de diversos títols concrets, com Mortal Kombat i Night Trap, i també es va expandir cap a grans marques com Nintendo o Sega. Des de la seva posició va intentar que la indústria dels videojocs es veiés obligada a posar mesures de control, però no se’n va acabar sortint, i moltes vegades va ser ridiculitzat.

A les eleccions presidencials de l’any 2000, el candidat Demòcrata a la presidència Al Gore, el va elegir com a futur vicepresident si sortia elegit. Però aquelles eleccions tan ajustades van acabar caient pel bàndol republicà gràcies a l’Estat de Florida amb una diferència de 537 vots. A finals del 2003 va anunciar que es presentava a les primàries per ser el nou número u del partit, però no va obtenir prou suport. L’any 2006, a causa del seu suport a la guerra de l’Iraq, va perdre les primàries per conservar l’escó de senador per Connecticut del Partit Demòcrata. Tot i això, va decidir postular-se igualment com a independent i gràcies a una gran quantitat de vots republicans va poder mantenir la cadira fins al 2013.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona