El cor de les rutes migratòries del continent americà
El país nord-americà és zona de pas dels fluxos de migrants que marxen del seu país per intentar arribar als Estats Units
Les Nacions Unides consideren la frontera entre els Estats Units i Mèxic com la ruta terrestre més perillosa del món
La majoria de les persones que marxen de casa seva ho fan per fugir de la violència
Mèxic és un país amb enormes problemes socials i econòmics que té una càrrega afegida a la seva situació: el fet de ser terra de pas de milions de migrants que busquen un futur millor als Estats Units. Molts mexicans es juguen, literalment, la vida per creuar la frontera, però també, sobretot els darrers anys, moltíssims sud-americans i centreamericans, que fan escala a Mèxic i posen en tensió la capacitat d’acollida del país.
Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), la de la frontera entre els Estats Units i Mèxic és “la ruta migratòria terrestre més perillosa del món”. Durant l’any 2022, un total de 686 migrants van morir o van desaparèixer en aquest territori, una xifra que representa gairebé la meitat de les 1.457 morts i desaparicions de migrants documentades al continent americà el 2022, l’any més fatídic que s’ha registrat des que el Projecte de Migrants Desapareguts (MMP) de l’OIM va començar les seves activitats el 2014.
Les dades provenen del resum regional anual del projecte de l’OIM de migrants desapareguts i posen de manifest que les morts continuen pujant i que els perills que els migrants afronten a la regió són cada vegada més grans. De fet, aquestes xifres representen les estimacions més baixes de què es disposa i és possible que en realitat la quantitat sigui superior, ja que moltes morts i desaparicions no es registren perquè no hi ha dades de fonts oficials. Gairebé la meitat (307) de les morts a la frontera entre els Estats Units i Mèxic van estar vinculades als perillosos passos dels deserts de Sonora i Chihuahua.
La perillositat del pas de Mèxic als Estats Units –sovint ben coneguda per les persones que s’arrisquen a emprendre aquest camí– no dissuadeix els migrants, per a qui els riscos de fer cap als Estats Units compensen els suposats beneficis de quedar-se al seu país d’origen. Segons un estudi de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i altres organitzacions de la societat civil, en què es va recollir informació de 15.000 persones de diferents nacionalitats, la violència al seu país és el principal motiu per sortir-ne.
Amenaces
Poc més de la meitat dels enquestats (51%) van assenyalar la violència, la inseguretat i les amenaces com a causes principals per haver abandonat el seu país d’origen. Més de la meitat de les dones van esmentar el fet d’haver estat víctimes de violència i amenaces directes com a principal causa de la fugida.
Per nacionalitats, el 71% dels haitians van assenyalar com a causa de la sortida del seu país la por per la situació general de violència; el 69% dels migrants hondurenys van assenyalar el fet d’haver estat víctimes de violència, amenaces i intimidació, i el 51% dels veneçolans van esmentar la violència, la inseguretat i les amenaces com a causes de l’emigració. En el cas dels colombians, el percentatge de ciutadans que van assenyalar la violència com a motiu de la marxa va ser del 67%, un 64% en el cas dels equatorians i un 55% en el dels nicaragüencs.
Davant aquestes dades, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats ha fet una crida a “enfortir els sistemes d’asil i procediments justos i eficients” per satisfer les “necessitats de protecció internacional” de les persones que entren a Mèxic de manera irregular.
Les autoritats mexicanes estan desbordades. L’any passat, Mèxic va rebre un nombre rècord de sol·licituds d’asil –140.000 persones, segons dades de l’Acnur–, fet que situa el país nord-americà entre els cinc principals receptors de sol·licitants d’asil del món.
El país no té capacitat, ni econòmica ni en infraestructures, per rebre en condicions aquesta quantitat d’immigrants i, a més, està molt pressionat pels Estats Units perquè controli la migració irregular cap a aquest país. Per això durant l’any passat, sota el govern del president Andrés Manuel López Obrador, es va registrar un rècord de detencions de migrants irregulars al país.
Segons les dades de la Unitat de Política Migratòria de la Secretaria de Governació, el 2023 es van fer un total de 782.176 detencions de migrants irregulars, una xifra molt superior a la del 2022 ( 441.409) i que suposa un augment del 77%.
L’augment exponencial del nombre de persones que intentaven passar de Mèxic als Estats Units –hi va arribar a haver 10.000 intents diaris– va fer que les autoritats de Washington tanquessin, de forma temporal, alguns dels passos fronterers. El president dels Estats Units, Joe Biden, i el seu homòleg mexicà van acordar mantenir reunions a Ciutat de Mèxic i Washington per prendre mesures de forma coordinada i durant els primers dies de gener d’aquest any la xifra diària de migrants sense papers que van creuar la frontera va baixar fins als 2.500.
Les organitzacions no governamentals han alertat dels mètodes expeditius del govern mexicà per fer front a l’arribada de migrants. Una dada que va posar en alerta les ONG va ser la caiguda del nombre de deportacions, que no s’adiu amb la quantitat de detencions. Segons les xifres del govern mexicà, durant el 2022 es van dur a terme 120.000 deportacions i el 2023 només 50.000. Això s’explica perquè, segons els observadors sobre el terreny, Mèxic trasllada migrants del nord del país al sud, una pràctica que els desmoralitza i els fa minvar els estalvis que tenien per al viatge. Mèxic ha reactivat, a més, el programa de vols de retorn de veneçolans sense papers al seu país d’origen.
