“Unitat” en la desfeta

Com en els pitjors dies de la repressió, paradoxalment la citació judicial ahir de Marta Molina va tornar a unir per un dia l’independentisme. O, com a mínim, ho va fer aparentar. Cadascú amb les seves capelletes i poques interaccions entre ells més enllà de l’exigible cordialitat, els màxims dirigents del govern en funcions, els partits sobiranistes, inclosos els comuns, Òmnium, l’ANC i els grups de suport a Molina van exhibir una renovada imatge d’unitat a les portes de la Ciutat de la Justícia per mostrar escalf a la que podia ser l’última presa política del procés sobiranista, opció que el jutge Castellón al final descartaria amb la mateixa arbitrarietat amb què podia haver decidit el contrari.

Tanmateix, amb preponderància d’afins a ERC, partit de Molina, les entitats van aconseguir mobilitzar pocs efectius més enllà de les cares visibles. Definitivament, s’ha entrat en una altra etapa en què els carrers ja no són tan “nostres” com deia el càntic, i la desmobilització que constaten els resultats del 12-M també s’hi fa palesa. Uns resultats que ahir encara sobrevolaven un ambient general de desfeta, sobretot entre els republicans, però no només. Li costarà aixecar el vol, a un moviment que es llepa les ferides per la pèrdua de la majoria parlamentària, i que en breu es veurà si inicia el desgel, almenys, per parlar de la presidència de la cambra. Els contactes seran discrets aprofitant la cortina de fum que proveeix la descafeïnada campanya de les europees, si bé no sembla que l’efímera guspira d’ahir hagi de prendre, perquè l’independentisme encara està en estat de xoc. Com la teràpia que li convindrà aplicar-se ara...