memòria democràtica
Caldes de Montbui obre una oficina d’atenció a les víctimes de l’espoli franquista
En la segona part de l’estudi, presentat avui, han documentat 55 persones que van patir l’espoli franquista
Han engegat un estudi econòmic que calculi el valor actual dels béns espoliats a l’Ajuntament, per iniciar el rescabalament dels béns públics
Aquest mes de maig es compleixen 3 anys, des que a instàncies del Centre, Ateneu i Democràtic de Caldes de Montbui, es va aprovar que l’Ajuntament encarregués un estudi sobre quins van ser els béns espoliats a les empreses, entitats i veïns pel franquisme. Aquest dilluns l’autora del treball de recerca, la doctora en història contemporànea per la UB, Neus Moran, ha donat a conéixer la part que fa referència als ciutadans. La recerca conclou que van ser 55 els calderins i calderines espoliats després del 1939. El dimarts 11 de juny, en una sessió oberta a la ciutadania, es presentarà als veïns i veïnes de Caldes. L’any passat, el març de 2023, ja es van presentar les dades sobre la confiscació a les indústries i entitats del municipi. La recerca “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, s’ha centrat en investigar “com es va produir la requisa del patrimoni dels anomenats “desafectes” pel Movimiento”, detalla Moran. L’estudi explica el marc de context i legal, com funcionava la requisa. En aquest sentit Moran ha afegit que “era un mecanisme repressiu de càstig contra els enemics que es complementava amb la lògica econòmica de treure el major benefici possible a partir de la confiscació de bens als desafectes per afectar a la llarga no només als inculpats o extints, sinó per acabar repercutint sobre totes les famílies i el teixit social”. L’alcalde de Caldes, Isidre Pineda ha remarcat que amb l’estudi han intentat “trencar el silenci” perquè “als pobles i ciutats no se’n parla perquè hi ha por i remou; va ser instal·lada a través de la repressió durant dècades i amb conseqüències terribles per a moltes famílies”. Pineda ha relatat que “en un poble relativament petit en aquell moment van haver-hi uns 200 casos” de procediments judicials militars. De fet ha afegit que són “famílies que ni sabíem que havíem passat per una qüestió com aquesta, com podia ser el meu besavi o el besavi de la mateixa regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà”, ha afegit l’alcalde de Caldes.
Oficina de memòria local
Pineda ha dit que l’objectiu és posar a disposició de tots els ciutadans l’estudi, “en cap cas parlem de bàndols, sinó dels descendents d’aquesta etapa fosca” ha afegit. Per això ha anunciat que obriran una oficina de Memòria local al Museu Thermalia, on a partir del 12 de juny, amb cita prèvia, es podrà consultar tota la informació. A més a més ha afegit que estan estudiant com reclamar el retorn de les 70.000 pessetes de l’època que el franquistes van confiscar dels comptes de l’Ajuntament, el menjador popular infantil, el Sindicat Agrari i la Caixa Rural. En aquest sentit, Daniel Vallès, advocat i professor de dret públic i diències historicojurídiques per la UAB, ha explicat que han encarregat un estudi per determinar el valor actual de les 70.000 pessetes de l’època. Vallès ha afegit que “la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, sembla que podria obrir una porta a un possible rescabalament, sobretot dels béns mobles”. Aquest estudi econòmic seria la primera passa per a una demanda per rescabalar els bens, Vallès ha afegit“creiem que és possible, almenys tenir una resposta per part de la justícia espanyola, i pensant també en la justícia europea. I si parlem de terminis, va per llarg, no és de dos o tres mesos”. Isidre Pineda ha conclòs que la demanda que estudien interposar és “és de justícia i rescabalament”, no és “merament un tema econòmic”.
