Política

Gran retorn al ‘Made in Europe’

La UE vol competir pel lideratge de les tecnologies innovadores i reduir dependència de matèries primeres

S’enfronta a Washington i a Pequín en disputes comercials perquè no perjudiquin les empreses europees

Preocupació per les inversions xineses en sectors i infraestructures crítiques del Vell Continent

Brussel·les s’ha llançat a la batalla per fer el territori europeu més atractiu i evitar la fuga d’empreses La UE es desperta més tard que els seus competidors i afronta un gran repte en tecnologies verdes

Com fer que la Unió Europea (UE) camini pel seu compte? Aquest és el debat que el club comunitari té sobre la taula des de fa anys, però que ha agafat especial impuls amb les crisis dels darrers anys. La de la covid-19 va ser determinant. La pandèmia va deixar al descobert les debilitats d’una UE que, a més, tampoc tenia competències en salut. Per exemple, amb la poca capacitat europea per produir medicaments.

Dos anys després, la invasió russa d’Ucraïna no va fer més que certificar l’excessiva dependència de la UE de tercers països en certs béns, matèries primeres i serveis essencials, també en el sector energètic. El club comunitari ha posat el focus en la necessitat de protegir la indústria per millorar la resiliència econòmica i la capacitat de resposta a les crisis.

És per aquest motiu que la UE va iniciar un procés d’identificació dels sectors, productes i tecnologies que s’han de protegir. Ara, per aplacar aquestes dependències, el bloc comunitari busca trobar l’equilibri entre la seguretat i la competitivitat: actuar de manera autònoma quan sigui necessari i col·laborar amb socis quan sigui possible, en una esfera internacional marcada per la competició entre els Estats Units i la Xina.

“Ens enfrontem a una fragmentació de l’economia global en blocs competitius, amb cadascuna de les parts intentant atraure la resta del món cap als seus respectius valors i interessos estratègics”, va alertar la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, en una reunió de bancs centrals als EUA.

Aquesta lluita global per atraure la resta del món de què advertia Lagarde ve acompanyada de pulsions proteccionistes d’algunes de les grans potències. Malgrat tenir una maquinària més lenta, Brussel·les també s’ha llançat de ple a la batalla per fer el territori europeu més atractiu i evitar la fuga d’empreses cap a altres indrets amb ofertes i condicions més suculentes.

Per caminar de manera autònoma, la UE ha tirat endavant, aquesta legislatura, una llei per competir amb els EUA i la Xina en el lideratge de les tecnologies netes. La norma busca que les empreses europees guanyin terreny en sectors clau, com ara les bateries, els panells fotovoltaics i les turbines eòliques, a través de l’acceleració dels permisos i la modificació de les licitacions públiques perquè les ofertes més sostenibles puguin guanyar-les tot i no ser les més barates. La llei vol que, el 2030, la UE cobreixi amb producció pròpia un 40% del seu consum en tecnologies netes, i va ser la resposta europea al pla de 340.000 milions d’euros dels EUA per subvencionar les empreses d’aquest sector. La Xina i el Japó també havien anunciat iniciatives semblants i el club comunitari quedava enrere en la cursa per liderar la tecnologia verda. “Per primer cop, la UE reacciona a la llei de reducció de la inflació”, assegurava l’eurodiputat alemany Christian Ehler, responsable d’aquest expedient al Parlament Europeu.

Guerra de subvencions

De fet, les subvencions verdes dels EUA han estat les protagonistes d’una de les disputes comercials més importants que han enfrontat Brussel·les i Washington els darrers anys. Els europeus consideren que podien distorsionar el comerç mundial i que les empreses europees podien quedar excloses del mercat estatunidenc. “Volem equitat. Volem i esperem que les empreses i exportacions europees siguin tractades de la mateixa manera als EUA que les empreses i exportacions estatunidenques a Europa”, avisava el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis. Ara bé, Brussel·les també té el focus posat sobre la Xina. La Comissió té en marxa una investigació sobre les subvencions de Pequín als fabricants de vehicles elèctrics. Els seus models, més barats que els dels grans grups europeus, estan guanyant terreny en el mercat comunitari i Brussel·les estudia si aquests preus es mantenen artificialment gràcies a grans subvencions estatals de la Xina

La Comissió també investiga si les subvencions xineses a empreses de turbines eòliques suposen un desavantatge deslleial en la competència per a projectes en cinc països europeus, entre els quals l’Estat espanyol. La por que les empreses fugin d’Europa ha portat el club comunitari a plantejar estratègies per retenir-les i també per reduir la dependència de proveïdors externs. Una d’elles és el Made in Europe. Proposada per França, la intenció és que formi part “d’una política industrial europea ambiciosa i sòlida”. “El futur de les indústries estratègiques ha de ser Made in Europe”, va assegurar Von der Leyen en defensa de la necessitat d’iniciatives per garantir el lideratge europeu en tecnologies crítiques.

Pugna pels semiconductors

I és que, malgrat que els darrers anys el concepte d’autonomia estratègica s’ha vinculat molt a la defensa, en l’àmbit econòmic i tecnològic la UE també n’ha patit deficiències. La dificultat és trobar un equilibri entre seguretat i competitivitat, i també afrontar com tirar endavant l’autonomia estratègica.

“La noció d’autonomia estratègica no és objecte de polèmica, perquè el seu objectiu encara no és clar. Com pot Europa fer l’equilibri adequat entre eficiència econòmica i resiliència geopolítica?”, es pregunta Simone Tagliapietra, expert del grup d’especialistes econòmics Bruegel, que considera que respondre aquesta pregunta és un “requisit previ clau per construir una política industrial sòlida” a la UE.

Un dels àmbits en què el club comunitari també ha detectat dependències és el dels semiconductors, que es preveu que els pròxims anys sigui clau per a l’economia global, perquè són essencials per fabricar ordinadors, telèfons mòbils i altres dispositius tecnològics. Per aquest motiu, la Xina i els EUA també s’han llançat de ple a la cursa i, per evitar quedar endarrerida, la UE ha impulsat una estratègia per duplicar-ne la producció fins que cobreixi el 20% de la fabricació mundial. L’objectiu és també reduir la dependència de l’Àsia, on es concentra la producció de semiconductors.

En un context en què la Xina fa temps que ha apostat fortament per una estratègia que la situï al capdavant en tecnologies innovadores i amb els EUA en ple impuls per relocalitzar aquestes empreses al país, la UE afronta un gran repte amb un despertar que ha trigat més que el dels seus competidors. Ara, la incògnita és si Europa serà capaç d’agafar l’impuls necessari per mantenir-se frec a frec en la cursa.

Un altre punt clau són les inversions de tercers països en sectors estratègics. Amb l’objectiu de garantir la seguretat econòmica europea de creixent hostilitat entre les potències, la Comissió Europea ha apostat per endurir els controls sobre les inversions estrangeres en sectors clau perquè no caiguin en mans no desitjades, principalment xineses, però també de països del Pròxim Orient.

De fet, una de les preocupacions de Brussel·les és la propietat parcial de la Xina d’infraestructures crítiques en diversos punts europeus, com ara ports, aeroports, companyies elèctriques, parcs eòlics i solars, així com telecomunicacions. El moment clau es va situar els primers anys de la dècada de 2010, quan Europa, en plena crisi financera, va optar per adoptar mesures dràstiques que van incloure la venda de grans infraestructures. Ara, la Xina manté aquestes participacions, però en un clima geopolític molt diferent.

Amb Washington i Pequín amb conflictes oberts en diverses dimensions, incloses guerres comercials i friccions en altes tecnologies, el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, defensa “mantenir la calma” i “concebre un enfocament europeu propi”. “És important mantenir una cooperació sòlida amb democràcies afins”, assegura. En la cerca per deixar enrere les dependències, caldrà veure si la UE agafa prou embranzida per caminar de manera autònoma.

L’energia passa per Catalunya
Una de les dependències que més ha fet patir la UE els darrers anys ha estat l’energètica. La invasió russa d’Ucraïna va portar el club comunitari a tallar la relació amb Moscou, però en l’àmbit energètic el Kremlin tenia la paella pel mànec. La cerca per independitzar-se de l’energia russa va fer que les interconnexions agafessin protagonisme, entre les quals l’H2Med, el corredor d’hidrogen que ha de connectar la península Ibèrica amb l’Estat francès i Alemanya. El projecte, del qual forma part la interconnexió marítima entre Barcelona i Marsella, es va haver de negociar amb París per la seva oposició inicial, com havia passat anteriorment amb la interconnexió de gas Midcat. Brussel·les ha inclòs l’H2Med en la llista de projectes estratègics que poden rebre finançament europeu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

País Basc

Imanol Pradales és investit lehendakari amb els vots del PNB i el PSE-EE

Barcelona
Corea del Nord

Putin es reserva el dret a subministrar armes a Pyongyang

Barcelona
Estat espanyol

La Moncloa acusa Ayuso de deslleialtat institucional per rebre Milei

Barcelona
Política

Rull es reuneix amb Puigdemont a Bèlgica

barcelona
Política

El Fons Català de Cooperació denúncia des de Lesbos la vulneració dels drets dels refugiats

Lesbos
judicial

El jutge García-Castellón avança la jubilació al setembre

barcelona
aliança atlàntica

El neerlandès Rutte serà el pròxim secretari general de l'OTAN

barcelona
judicial

L’Audiència Nacional obliga a tancar una investigació sobre el cas del 3%

barcelona
estat espanyol

El CIS redueix la distància entre el PSOE i el PP a només un punt

barcelona