Política

Guerra a Gaza

Eslovènia anuncia el reconeixement de Palestina

L’acord del govern haurà de ser ratificat la setmana que ve pel Parlament, on els partits que formen l’executiu tenen la majoria

El ministre d’Exterior israelià acusa Eslovènia de “premiar Hamàs” per “decapitar nadons”

El govern d’Eslovènia ha aprovat aquest dijous una resolució sobre el reconeixement de l’Estat de Palestina, tal com van fer dimarts l’Estat espanyol, Noruega i Irlanda.L’executiu enviarà ara la proposta al Parlament perquè la ratifiqui, previsiblement dimarts que ve.

“Avui, el govern ha pres la decisió de reconèixer Palestina com a Estat independent i sobirà, dins els límits establerts per les Nacions Unides”, ha anunciat el primer ministre eslovè, Robert Golob, després de la reunió del Consell de Ministres. Golob ha precisat que Eslovènia reconeix una Palestina “amb les fronteres del 1967, o les que les parts involucrades en un futur acord de pau”.

El mandatari ha afirmat que la decisió envia a totes les parts el missatge que “volem un cessament immediat de les hostilitats i l’alliberament incondicional dels ostatges”. Golob ha assegurat que el reconeixement de Palestina “no va contra d’Israel ni de ningú”, sinó que és “un missatge de pau”. Segons ell, ara és el moment perquè el món sencer treballi en una mateixa direcció per una solució que dugui “una pau duradora” a la regió. “I és en la direcció dels dos Estats”, d’Israel i Palestina, ha concretat.

La legislació eslovena estableix que la proposta de reconeixement d’un país ha de sortir del govern. Després ha de ser aprovada per la comissió parlamentària de Política Exterior i, finalment, pel ple de l’Assemblea. La comissió es pronunciarà al respecte dilluns vinent i s’espera que la votació definitiva es produeixi dimarts.

El Moviment Liberal (GS) de Golob i els seus socis de govern del Partit Socialdemòcrata (SD) disposen d’una majoria de 53 dels 90 diputats de la cambra. Els democratacristians de l’NSi, que en tenen 8, han avançat que ni s’oposaran ni donaran suport a la iniciativa. Queda per veure el sentit de vot del principal partit opositor, el conservador SDS, que no s’oposa al reconeixement però creu que encara no és el moment adequat.

Ira d’Israel

Tal com va passar amb els reconeixements de Madrid, Oslo i Dublín, el govern israelià ha carregat amb duresa contra l’anunci eslovè. El primer en reaccionar a la decisió eslovena ha estat, com ja va ser dimarts, el ministre israelià d’Exteriors, Israel Katz, que ha acusat el govern de Golob de “premiar a Hamàs per assassinar, violar, mutilar cossos i decapitar nadons”. El cap de la diplomàcia israeliana ha advertit que el reconeixement de Palestina “enforteix l’eix del mal iranià” i perjudica “l’estreta amistat entre el poble eslovè i l’israelià”. “Espero que el Parlament eslovè rebutgi aquesta recomanació”, ha escrit Katz a les xarxes socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

hongria

Alliberen l’activista antifeixista Ilaria Saris elegida eurodiputada

barcelona
Estats units

Un submarí dels EUA navega per Cuba coincidint amb la visita de la flotilla russa

barcelona
estat francès

El Front Popular promet apujar els salaris i gravar les grans fortunes

barcelona
cimera a itàlia

Meloni aconsegueix eliminar el dret a l’avortament del text final del G7

barcelona
Finlàndia

Un ultradretà apunyala un nen de dotze anys amb orígens estrangers

Barcelona
Política

ERC acomoda el congrés de Barcelona a la ronda de consultes al Parlament

Barcelona
Pròxim Orient

Hezbol·là dispara desenes de coets al i drons contra el nord d’Israel

Barcelona
guerra a europa

Putin promet un alto el foc si Ucraïna es retira dels territoris annexionats i renuncia a l’OTAN

barcelona
política

La jutge de la primera causa per l’1-O demana que es pronunciï l’Audiència de Barcelona

barcelona