Política

Estats Units

El govern Biden anuncia un pla per regularitzar immigrants casats amb nord-americans

La mesura pot beneficiar més de mig milió de persones

La majoria dels nord-americans donen suport a la deportació massiva de migrants

El govern dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un programa per regularitzar més de mig milió d’immigrants que resideixen al país en situació irregular però estan casats amb ciutadans nord-americans. No obstant, les noves polítiques trigaran mesos en entrar en vigor i només donaran l’oportunitat de fer el primer pas per aconseguir el permís de residència als Estats Units, un procés que es pot allargar diversos anys

En concret, els residents estrangers que van entrar al país de manera irregular però ja viuen des de fa més de deu anys i s’han casat amb ciutadans nord-americans abans del 17 de juny de 2024podran obtenir un permís de treball amb una validesa de tres anys. Amb aquest permís, podran sol·licitar la residència i, eventualment, la ciutadania nord-americana. Els fills menors d’aquestes persones migrants casades amb ciutadans dels EUA també podran obtenir el permís. En queden excloses aquelles persones que en el passat van ser deportats dels EUA.

Les persones en situació irregular però casades amb nord-americans ja poden ara obtenir la residència. Però per fer-ho han de sortir del país i anar a una ambaixada a demanar-ho, amb el risc que els hi prohibeixin tornar a entrar durant períodes de 3 a 10 anys. La mesura d’alleujament aprovada per l’administració del president Joe Biden permet que els migrants pugin sol·licitar l’anomenada green card sense sortir dels Estats Units.

L’anunci de la Casa Blanca arriba després que el mateix govern hagi imposat severs restriccions a l’accés a l’asil a la frontera, que han estat durament criticades pels defensors dels drets humans. És per això que la mesura s’interpreta com un intent de Biden d’atreure els votants llatins, decisius en alguns Estats clau com Arizona o Nevada, després d’haver renunciat a la seva promesa de campanya d’aplanar el camí a la regularització de més d’11 milions d’immigrants en situació irregular.

El seu rival a les eleccions presidencials de la tardor, Donald Trump, ha promès en campanya endegar la “més gran deportació” de migrants de la història del país si és elegit el 5 de novembre.

Suport a la deportació massiva

Segons una enquesta difosa aquest dimarts pel canal CBS News, el 62% dels nord-americans estan a favor d’una deportació massiva d’immigrants sense papers, enfront del 38% que s’hi oposa. El 53% dels enquestats identificats com a llatins dona suport a la deportació, davant el 47% que la rebutja. Entre els etiquetats com a blancs, el suport puja al 67% i l’oposició baixa al 33%. L’únic grup demogràfic que s’oposa majoritàriament a l’expulsió massiva de migrants és el d’afroamericans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Hamàs, Fatah i dotze grups més acorden fer un govern d’unitat nacional

barcelona
política

Pedro Sánchez i Aragonès es reuniran demà a Barcelona

barcelona
estats units

Harris ja té el suport de prou delegats per garantir-se la nominació presidencial

barcelona
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid
europa

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
estats units

Kamala Harris guanya punts per ser la candidata demòcrata a la Casa Blanca

barcelona
regne unit

El ‘pla Ruanda’ dels conservadors va costar 830 milions d’euros

barcelona
política

Maragall deixa ERC per prendre “distància crítica” de l’afer dels cartells

barcelona