política
El Parlament es convida a legislar per garantir el català en les polítiques d’integració
Aprova una moció que recorda que ha de ser llengua d’acollida per als nouvinguts, i que qualsevol nova normativa de la cambra ho ha de tenir present
També insta a acordar la reciprocitat televisiva amb el País Valencià i les Illes, i a acabar amb la discriminació lingüística de les lleis estatals
El Parlament ha aprovat aquesta tarda, amb els vots a favor de tots els grups tret del rebuig de PP i Vox, una moció de Junts que, en un punt transaccionat amb ERC, constata que el català “ha de ser llengua d’acollida per a les persones nouvingudes a Catalunya per facilitar la seva integració social i la igualtat d’oportunitats”, i s’autoimposa que, a tal fi, “qualsevol nova legislació, tant del Parlament de Catalunya com de les cambres espanyoles, ha de respectar la lletra i l’esperit de l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia”, un article que assenyala que els ciutadans de Catalunya tenen “el dret i el deure de conèixer” les dues llengües oficials. “Les polítiques migratòries han d’anar de la mà de les polítiques d’acollida, i aquí el català hi té un paper fonamental”, ha reblat la diputada d’ERC Marta Vilalta. Amb l’esmena, el Parlament, amb els vots a favor també del PSC, s’obre la porta i s’autoconvida de facto a legislar sobre una qüestió que ha aixecat polseguera després que Junts i PSOE anunciessin la setmana passada un acord per delegar les polítiques migratòries a la Generalitat, fet que els de Carles Puigdemont, amb el suport ara confirmat com a mínim d’ERC, vol aprofitar per poder tirar endavant normativa pròpia catalana que garanteixi la llengua com un dels elements essencials a acreditar per a la integració dels nouvinguts, un fet que el PSOE fins ara tanmateix ha volgut negar.
La diputada juntaire Carme Renedo, impulsora de la moció, ha constatat que “el nus gordià rau en el deteriorament i menysteniment del concepte de cooficialitat”, malgrat que no ha aconseguit tirar endavant, pel vot en contra del PSC, un únic punt, el que lamentava que la sentència de l’Estatut del 2010 va ser una “aberració jurídica” i suposa la “supeditació” del català al castellà. La resta de punts s’han aprovat tots àmpliament, la gran majoria amb el suport també del PSC, amb qui se n’han transaccionat igualment diversos. Per exemple, el que insta el govern espanyol a un “compromís ferm per a l’ús i normalització de la llengua catalana”, especialment en el conjunt de territoris del domini lingüístic, i que sigui “exemplar” en el seu impuls i promoció per aconseguir “el màxim reconeixement en el marc europeu i internacional”. En aquest sentit, el text també insta el govern estatal a incorporar el català en totes les seves activitats amb aquests territoris -igualment s’insta el govern català a mantenir l’ús institucional de la llengua arreu del domini lingüístic en tots els seus canals- i a reconèixer la “unitat lingüística de la llengua catalana”. Així mateix, se li demana a l’Estat que doni més espai als múltiplex de la TDT per permetre la “recepció mútua de les emissions” de TV3, IB3 i À Punt, per a la qual cosa també reclama al govern català que acordi i col·labori amb els seus homòlegs valencià i balear que es faci efectiva la reciprocitat televisiva, i impulsi així mateix les possibilitats que ofereix la plataforma 3Cat com a “espai de difusió compartit”.
La moció aprovada també reclama al govern català que faci una revisió de les lleis espanyoles vigents per detectar les disposicions que resultin discriminatòries vers la llengua catalana -un informe de Plataforma per la Llengua en va detectar fins a 218 només el 2024- i instar el govern espanyol a corregir-les, i a evitar de reproduir-les en les noves normatives que impulsi.
Inspecció i contractació
A l’executiu català també se li posen altres deures propis, com el fet que posi “calendari i pressupost” a accions que suposin desplegar “activitats inspectores i sancionadores” contemplades en la legislació ja vigent a favor del català, i que totes les empreses beneficiàries de subvencions i contractes per part de l’administració catalana tinguin l’obligació de garantir la disponibilitat i l’ús del català en els webs, l’atenció al públic, la documentació i la comunicació a les xarxes socials.
En aquest sentit, això sí, tant el PSC com la CUP han vingut a retreure a Junts que per un cantó impulsi amb la moció aquestes iniciatives a favor de la llengua, i per l’altre “continuï ajornant sine die”, en paraules de la socialista Imma Ferret, la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que inclou aquestes accions, entre moltes altres. També els comuns han instat el govern a “treballar pel consens necessari” i aprovar d’una vegada per totes un text que du molts mesos treballant-se.