política
Òmnium denuncia lentitud i arbitrarietat en l’aplicació de la llei d’amnistia
Coincidint amb el primer aniversari de l’aprovació al Congrés de la llei d’amnistia, Òmnium Cultural ha denunciat la lentitud en l’aplicació d’aquesta normativa i el boicot que li aplica part del sistema judicial. Un informe de la Sindicatura per l’Amnistia, l’eina per fiscalitzar l’aplicació de la llei, destaca que les causes beneficiades per l’amnistia són únicament el 32,5% del total. Això és així perquè encara hi ha ciutadans que no l’han demanat, perquè l’amnistia no s’ha aplicat o ha estat denegada per alguns jutjats, o perquè la sol·licitud està encallada en la judicatura.
L’informe assegura que el 60% de les persones represaliades que han sol·licitat l’amnistia ja han vist tancades les seves causes judicials. La xifra de ciutadans beneficiats per l’amnistia ha augmentat els darrers mesos gràcies a les resolucions sobre les causes de persones que van exercir els seus drets durant les protestes de la tardor del 2019 que estaven en jutjats ordinaris. Aquest increment ha fet que, per primer cop, la xifra de ciutadans civils beneficiats per l’amnistia (199) ja superi la de policies (170).
L’informe, però, assegura que la llei d’amnistia no s’aplica de manera preferent ni urgent, tot i que estigui previst fer-ho així. Més concretament, el 19% de les sol·licituds continuen pendents de resposta judicial i un 12% es troben suspeses en espera de respostes del Tribunal Constitucional (TC) o del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Per altra banda, l’informe també denuncia que el 9% de les sol·licituds han estat denegades sense justificació, fent evidents criteris ideològics dels jutges i mostrant arbitrarietat. Fins al punt que un mateix delicte ha estat amnistiat per a unes causes i denegat en altres, demostrant una incongruència notable entre tribunals.
A més, segons Òmnium, aquells procediments vinculats a l’organització del referèndum de l’1-O que tenen els seus procediments judicials a òrgans com ara el Tribunal Suprem, l’Audiencia Nacionali el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, han rebut un nombre més elevat de denegacions o suspensions que la resta.
L’informe ho vincula a una interpretació ideològica per part de la judicatura, ja que recorda que diversos magistrats del TC o del Consell General del Poder Judicial han fet declaracions públiques qüestionant la legitimitat i legalitat de la llei.
En aquest sentit, la Sindicatura per l’Amnistia considera que la futura sentència del TC prevista pel 24 de juny amb relació a diferents recursos sobre la constitucionalitat de la llei podria ser especialment rellevant.
L’entitat també posa de manifest que, malgrat que centenars de persones van ser sancionades, només una vintena ha aconseguit el retorn de les multes. D’aquí que la Sindicatura per l’Amnistia reclami al Departament d’Interior una campanya informativa en aquest sentit, o bé una aplicació d’ofici de les devolucions.
En el primer aniversari de l’aprovació de la llei d’amnistia, cal recordar que aquesta encara no s’ha aplicat als principals dirigents polítics de l’1-O. El Tribunal Suprem ha deixat fora de la norma, pel delicte malversació, l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Aquest fet ha impedit el retorn definitiu de Puigdemont a Catalunya i ha mantingut la inhabilitació per a aquests dirigents independentistes. En el cas dels exconsellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, la no aplicació de l’amnistia manté vigents les ordres espanyoles de detenció.
Junts, ERC i els comuns culpen els jutges
Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés, Junts, ERC i els comuns coincideixen a assenyalar els jutges com a culpables de la seva no aplicació. Aquesta última formació confia que el Tribunal Constitucional “posi ordre” a finals de juny, quan el ple de l’alt tribunal té previst abordar la qüestió. Així ho asseguraven en declaracions a l’ACN portaveus dels partits amb representació al Congrés i negociadors de la norma. El secretari general de Junts, Jordi Turull, un dels polítics de l’1-O que encara no s’ha pogut beneficiar de l’amnistia, veu “molt difícil” que a finals de juny es pugui beneficiar de la llei. “Hi haurà la sentència del TC, però els Llarenas, Marchenas i la gent que forma part de la crosta de la toga nostra persistiran fins que Europa els pari els peus”, va augurar. Pel portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, l’amnistia és, al mateix temps, “una gran victòria política” i “un fracàs judicial”. El diputat republicà va denunciar que “una part de l’Estat i del poder judicial espanyol està podrida” i va en contra “d’institucions democràtiques” perquè “no els agraden les seves idees”. L’eurodiputat dels comuns Jaume Asens, que va negociar directament l’amnistia, en va fer una valoració negativa: “Un any d’incompliment en què els jutges estan desobeint el mandat de les urnes.”
