Política

Eleccions sota l'efecte Carretero

El partit vol consolidar-se com la formació més votada i, a Puigcerdà, on obté més vots, es presenta al costat de Reagrupament

Els convergents apostaran fort per mirar de mantenir el seu domini territorial a la comarca, que afronta el debat per un estatus propi

La Cerdanya rebutja
ser a la vegueria de
l'Alt Pirineu i Aran i
vol la unitat territorial

Els estaments polítics de la comarca de la Cerdanya afronten des de les passades eleccions al Parlament de Catalunya un període històric per la seva reivindicació d'un estatus administratiu propi, similar al que té actualment la Val d'Aran. I ho és més atenent al fet que el ple del Parlament va rebutjar a final de l'anterior legislatura, amb els vots del PSC, ERC i ICV-EUiA, una proposició de llei per fer efectiu aquest règim especial. La iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal de la Cerdanya, reclamava una organització administrativa pròpia i demanava la cessió de multitud de competències, com les d'educació, sanitat i recaptació de tributs. La Cerdanya rebutja ser inclosa en la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran i reivindica la unitat territorial perduda en el Tractat dels Pirineus i per la divisió entre Lleida i Girona.

Per tant, amb nou govern a la Generalitat i amb unes eleccions municipals d'aquí a pocs mesos, es torna a obrir les portes a les velles aspiracions de la Cerdanya, que vol ser una unitat i no estar dividida entre els onze municipis gironins i els sis de lleidatans actuals, fet que comporta una dispersió administrativa que dificulta i encareix qualsevol dels tràmits habituals o normals que ha de fer qualsevol ciutadà, i més tenint en compte les peculiars comunicacions marcades per l'orografia pròpia de la muntanya.

L'altre gran repte que afronta la comarca de la Cerdanya és l'encaix entre la demanda de serveis i les relacions històriques dels veïns de banda i banda de la divisió administrativa espanyola i francesa i la forma que les administracions hi han de donar. Pels veïns de les cerdanyes, la divisió és una qüestió totalment artificial. Això, a la pràctica, es tradueix en una sèrie de serveis, la majoria bàsics, que presta l'anomenada Cerdanya del sud als habitants de la Cerdanya de la Catalunya del Nord. I, és clar, tot plegat s'ha d'articular administrativament.

Dos reptes importants que hauran d'afrontar els nous ajuntaments i el nou Consell Comarcal. Les eleccions, per altra banda, seran un bon termòmetre per determinar si l'aprovació del pla d'ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya, un pla comú per als municipis de Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils, Lles de Cerdanya, Meranges, Montellà-Martinet, Prats, Prullans, Riu de Cerdanya i Urús passa factura als respectius equips de govern i en quin sentit. El municipi d'Alp, tot i no estar inclòs en aquesta revisió, serà un tema electoral de primer ordre. De fet, ho ha estat durant bona part de l'actual mandat, bàsicament pel desenvolupament que preveu del nucli de La Molina, que ha propiciat el naixement d'una plataforma ciutadana opositora.

I, finalment, l'última de les claus més rellevants dels propers comicis, més enllà dels particularismes de cada municipi cerdà, serà l'efecte Carretero. L'exalcalde de Puigcerdà, exconseller d'ERC i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, ha estat fins ara un actiu segur de la política de la Cerdanya i sobretot de la seva comarca. Ara, caldrà veure si, després de ser expulsat d'ERC o d'abandonar aquest partit, segons com es miri, i del cop que ha comportat a la seva nova formació no obtenir representació al Parlament de Catalunya en els últims comicis catalans, tot plegat li passa factura electoral.

En aquest sentit, cal destacar l'acord entre ERC i Reagrupament per concórrer plegats a les properes eleccions municipals. No ha fet res més que prendre la idea llançada per l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella (ERC), successor de Carretero en el càrrec, de fer un front comú entre totes les forces independentistes. De fet, Planella va arribar a afirmar que els electors de Puigcerdà no entendrien que no fos així. Ara, queda per veure si Solidaritat per la Independència es presenta a la capital de la Cerdanya i, si ho fa, si opta per integrar-se a la fórmula d'Acord Municipal que han escollit ERC i Reagrupament. La llista estarà encapçalada per Joan Planella. Que ERC i Reagrupament vagin junts, pot jugar un paper important en l'estira-i-arronsa que mantenen el partit republicà amb Convergència i Unió (CiU). ERC té des de les eleccions municipals del 2007 un total de 37 regidors i CiU, 50, sumant els de tots els municipis de la comarca. La diferències és important, però es matisa si es pren en consideració el fet que els republicans són el partit més votat, amb un total de 3.201 vots cerdans. En canvi, CiU, només n'obté 2.966. El major nombre de regidors l'aconsegueix amb la major presència als municipis. En canvi, ERC concentra un gruix important del seu vot a Puigcerdà. Aquest últim partit, governa, a més, a Llívia, Bellver de Cerdanya i Montellà i Martinet de Cerdanya. A Isòvol està integrat a Independents per Isòvol, que comparteix les sigles amb Acord Municipal.

CiU, per contra, governa a Alp, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils, Meranges, Urús, Lles, Prats i Samsor, Prullans i Riu de Cerdanya. Com ERC, els convergents tenen presència a bona part dels ajuntaments cerdans.

Quant a les altres formacions polítiques i amb la incògnita encara de saber si Solidaritat es presentarà i a on, i si l'acord entre ERC i Reagrupament es repetirà en altres municipis de la Cerdanya, el PSC intentarà fer el màxim nombre de llistes per millorar la seva presència en una comarca que històricament no li ha estat propícia. En els últims comicis va ser amb 1.050 vots, la tercera formació en tant per cent de votants, però a molta distància d'ERC i CiU. Els socialistes tenen un regidor a Puigcerdà i regidors independents sota les sigles de Progrés Municipal a Alp (dos regidors), Isòvol (tres) i Llívia (tres).

ICV intentarà mantenir el regidor que té gràcies als 346 vots i és difícil que el PP obtingui representació, perquè en els últims comicis no va superar els 212 vots. Queda per veure el paper dels grups independents, que a la comarca de la Cerdanya sempre han tingut una implantació important. El 2007, van sumar 486 vots.

37
Regidors
d'ERC
50
Regidors
de CiU
12
Regidors
del PSC- Progrés Municipal
9
Regidors
de diversos grups independents
1
Regidor
d'ICV- EUiA- Entesa pel Progrés Municipal


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i JxCat fan un ultimàtum a Sánchez pel pressupost

barcelona
JÉSSICA ALBIACH I SATORRES
EN COMÚ PODEM

“Sobretot hem d’avançar en fiscalitat verda”

BARCELONA

El PSOE i Podem vetllen armes en el xoc laboral i per Batet

Madrid

Chacón s’ofereix per refundar l’espai de centre sobiranista

Barcelona
Política

En marxa l’oficina de Puigdemont, Comín i Ponsatí al Born

El regidor díscol de Cs dona llum verd al pressupost de Girona

girona

L’exèrcit del Sudan pren el poder i deté el primer ministre

Beirut

El fiscal no veu delicte en el decret llei dels avals de l’ICF

barcelona
POLÍTICA

Acord a Badalona del PSC, ERC, comuns i Junts