Política

Consellers generals per darrer cop

Cent tretze candidats participaran en les pròximes eleccions cantonals dels dies 20 i 27 de març del 2011

Els pròxims diumenges 20 i 27 març, la meitat dels escons de consellers generals de la Catalunya del Nord seran presentats a la votació.

Aquestes eleccions concerneixen 16 cantons, 10 del districte prefectoral (arrondissement) de Perpinyà: Canet, Perpinyà I, Perpinyà II, Perpinyà II, Perpinyà VII, Perpinyà IX, Ribesaltes, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Pau de Fenollet, Tuïr. Els altres sis depenen del districte subprefectoral de Ceret (Argelers, Costa Vermella, Prats de Molló) i de Prada (Prada, Montlluís, Sornià).

Són concernides 174.699 persones inscrites a les llistes electorals per aquests 16 cantons que tenen diferències de població considerables, ja que van dels 21.969 electors d'Argelers, el més important, fins a als només 1.160 electors de Sornià.

Les candidatures són ara definitivament tancades i hi ha 113 candidats oficialment registrats. La llei de paritat electoral preveu que els candidats han de ser un 50% de cada sexe. Tot i això, els candidats són 88 homes i 25 dones (la paritat val pels candidats i els seus suplents, i doncs gairebé el 80% dels suplents són dones). Cal remarcar també que els 16 consellers sortints són tots homes.

Alguns d'aquest 16 consellers sortints no es representaran com els veterans polítics que són Pierre Roig, batlle de Santa Maria el Mar (Canet), Christian Blanc, batlle dels Angles (Montlluís), Henri Carbonell (Sant Jaume-Perpinyà II), Jean Codognès (Alt Vernet -Perpinyà I ) i Serge Fa (Baix Vernet-Perpinyà IX).

L'escrutini majoritari a dues voltes permet als candidats que han superat 12,5% dels sufragis dels electors inscrits a les llistes electorals a la primera volta de mantenir-se a la segona.

Una de les més velles institucions de la República

Un dels efectes administratius de la Revolució Francesa va ser de substituir les províncies de l' Antic Règim per un centenar de departaments. A partir de l'inici del segle XIX, és el Consell General que n'assegura la direcció. És ell que pren les decisions que li atorguen les competències per sota la direcció d'un president, elegit pel conjunt dels consellers i amb l'assistència d'una comissió permanent (el govern del departament).

El Consell General exerceix les competències determinades pel l'Estat, com són l'acció social (protecció de la infància, ajuda a persones en dificultats, RSA, minusvàlids), la gestió de les carreteres locals i del transport escolar, l'educació, els serveis de socors i d'incendi, el desenvolupament econòmic, la gestió del patrimoni, dels museus, biblioteques i arxius, la gestió dels espais naturals sensibles.

La llei del 2004 ha ampliat aquestes competències, en particular sobre la gestió quasi total de la xarxa de carreteres del departament, la gestió dels ports de pesca i comerç, el tractament industrial de les deixalles o el fons d'ajudes a l'habitatge.

El departament és dividit en 31 cantons. Els consellers generals són elegits al sufragi universal directe uninominal a dues voltes (un conseller per cantó). Els mandats eren, fins ara, de sis anys, renovables per meitat cada tres anys. Els consellers generals de la Catalunya del Nord són 31 i la seva assignació és de 1.876 euros per mes.

Actualment hi ha 3 consellers comunistes i 16 de socialistes i emparentats (la majoria), 8 de la UMP i 4 de diversos grups de dreta (l'oposició). L'esquerra ha guanyat la majoria a la dreta que era presidida per René Marquès el 1998. Christian Bourquin va ser-ne el president des d'aleshores fins al 9 de novembre 2010, quan va ser elegit president del Consell Regional. Des del 21 del mateix mes, la nova presidenta és Hermeline Malherbe-Laurent.

Els darrers consellers

Els consellers generals que s'elegiran aquest mes de març seran els darrers de la història.

En la llei del 16 de desembre del 2010 es preveu una profunda reforma de les col·lectivitats territorials, amb una data ja decidida: el març del 2014. A partir d'aquí, només intervindran els nous «consellers territorials».

La nova reforma preveu de conservar les dues assemblees –Consell General i Consell Regional–, però amb un sol elegit local que ocuparà els dos escons, a la vegada en el consell del departament i en el de la regió: el conseller territorial.

La modificació de les funcions de l'elegit s'acompanyen, però, d'un canvi en el nombre de consellers i d'un nou reequilibri a escala estatal de la proporció d'elegits respecte a la població local.

Pel que fa a la Catalunya del Nord, el 2014 seran 30 els nous consellers territorials en lloc de 31 consellers generals i 11 consellers regionals que hi ha actualment, o sigui, una pèrdua de 12 escons.

Pel que fa al conjunt de la regió Llenguadoc-Rosselló, els consellers territorials passaran a 167 (en lloc de 253 del total de les assemblees anteriors: la regional i els 5 departaments de la regió).

Aquest canvi ha estat programat pel març del 2014. En aquest moment, els consellers regionals elegits el 2010 per quatre anys, els consellers generals elegits el 2008 per sis anys, i els consellers generals elegits aquest març del 2011 per tres anys arribaran tots a la fi del seu mandat. Seran substituïts pels nous consellers territorials en unes noves eleccions.

La modalitat d'elecció dels nous consellers territorials serà la mateixa que la que es va utilitzar per als actuals consellers generals, l'elecció universal directa (escrutini uninominal majoritari a dues voltes), diferent de les eleccions regionals, que tenien un règim electoral proporcional.

Tots els candidats

-Argelers: Edouard Fensenbeck (FN), André Llurba (PCF-FDG), François Parassols (EELV), Denis Spiral (CDC), Pierre Aylagas (DVG, conseller sortint)i Marcel Descossy (UMP, batlle de Palau del Vidre).

-Montlluís: Paul Montabric (FN), Marc Rousset (PCF-FDG), Jean-Luc Molinier (PCF sostingut pel PS), Marcel Fourcade (EELV) i Pierre Batille (DVD).

– Perpinyà I (Alt Vernet): Marie-Thérèse Costa-Fensenbeck (FN), Richard Puly-Belli (UMP), Gérard Naudo (Force66), Steve Marino (GE), Mohamed Ouali-Alami (Politic66), Agnès Carayol-Froger (PS), Myriam Gichuki (EELV) et Philippe Simon (CDC),Christian Tena (SE) i Michel Marc (PCF-FDG).

– Perpinyà II (Sant Jaume): Jean-Luc Dufour (FN), Michel Franquesa (PCF-FDG), Jean-Louis Chambon (PS), Pierre Parrat (UMP), Dalila Benadjemia (EELV), Jordi Vera-Arus (CDC) i Marie-Cécile Pons (SE).

– Prada: Jean Maury (UMP), Thérèse Olanda (FN), Maurice Picco (EELV), Elisabeth Andolfo (NPA), Guy Cassoly (PCF-FDG,conseller sortint) et Bernard Loupien (PS) i Enric Balaguer (CDC).

– Prats de Molló: Michel Lepeigneux (FN), Daniel Borreil (PG-FDG), Françoise Tibau (CDC), Hervé Bazia (EELV), Christian Dunyach (PS), Ludovic Motigny (SE)i Bernard Remedi (SE, conseller sortint).

– Ribesaltes: Philippe Lebel (FN), Daniel Drouillard (EXG), Karine Daudicourt (EELV), Jean-Jacques Lopez (PS,conseller sortint), Patrick Cases (PCF-FDG), André Bascou (sosteniment UMP)i Mercedes Garcia (CDC).

– Sant Llorenç de la Salanca: Jean Vilert (FDG), Marie-José Amigou (UMP), Pierre Aloy (FN), Joseph Puig (Centre sostingut pel PS), Jean-Marc Gili (EELV), Sabine Muller (Debout la République!), Claude Parramond (CDC) i Alain GOT (SE, conseller sortint).

– Sant Pau de Fenollet: Viviane de Beaumont (FN), Dominique Poirot (PCF-FDG), Pierre Estève (PS, conseller sortint), Marie-Paule Ricard (EELV) et Ludovic Servant (SE) i Roger Foinels (DVD).

– Sornià: Bernard Maurin (PCF-FDG), Alain Orliaguet (FN), Jean-Pierre Tixador (EELV), Gilles Deulofeu (DVD) i Alain Boyer (PS,conseller sortint).

– Tuïr: Wassilij Kortanek (FN), Franck Huette (EELV), Florence Jurado (CDC), René Olive (PS, conseller sortint), Roger Rigall (SE) i Jeanne Rousseau (PCF-FDG).

– Costa Vermella: Michel Moly (PS, conseller sortint), Jean-Pierre Roméro (UMP), Françoise Auregan (FN), Dominique Roddier (Nouveau Centre), Johnny Charamon (GE), Ausias Vera-Arus (CDC), Guillaume Clavaud (EELV) i Richard Sanchez (PCF-FDG).

– Perpinyà III (Cabestany/ Sant Galdric): Michaël Morant (GE), Julien Leonardelli (FN), Michel Cabot (Nouveau Centre), Jean Vila (PCF-FDG, conseller sortint), Katia Mingo (EELV), Jean-Michel Serve (Debout la République!), Raymond Faura (Politic66) i Ahmed Zellama (CDC).

– Perpinyà VII (Bompàs/ Les Coves) : Irina Kortanek (FN), Caroline Bernard (PS), Agnès Langevine (EELV), Serge Fernandez (SE), Richard Bantegny (Politic66), Marie-Thérèse Guillerm (CDC), Jean Sol (UMP, conseller sortint) i Farid Mellal (PCF-FDG).

– Perpinyà IX (Baix Vernet): Louis Aliot (FN), Toussainte Calabrese (PS), Fouzi Bouhadi (SE), Jean-Louis de Noëll (UMP), Nicole Gaspon (PCF-FDG), Menouar Benfodda (EELV), Mickael Millet (GE) i Bernard Heiszler (CDC).

– Canet: Jean-Claude Torrens (UMP), Dominique Gazo (PS), Jérémy Lang (FN), Henri Valls (Force66), François Blanc (Politic66), Whueymar Deffradas (EELV) i Mathieu Saintoul (PG-FDG).

Significació de les sigles : FN (Front National); PCF (Parti Communiste Français); FDG (Front de Gauche); EELV (Europe Ecologie Les Verts); CDC (Convergència Democràtica de Catalunya); DVG (Divers Gauche); PS (Parti Socialiste); DVD (Divers Droite); UMP (Union pour un Mouvement Populaire); PG (Parti de Gauche); NPA (Nouveau Parti Anticapitaliste); GE (Génération Ecologie); SE (Sense Etiqueta)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Clam per la llibertat des de Lledoners un any després de l’empresonament dels ‘Jordis’

Sant Joan de Vilatorrada

L’Audiència Nacional obre judici al major Trapero

Madrid

Les entitats denuncien que l’única proposta de l’Estat és la revenja i la imposició

Barcelona

PP i Cs es queden sols al Congrés defensant dues mocions que demanen aplicar altre cop el 155

madrid

Torra: “Si la sentència no és absolutòria el poble s’unirà per respondre amb tota la radicalitat democràtica”

Barcelona

El Govern aprova el projecte de llei per al vot electrònic per als residents a l’estranger

barcelona

Puigdemont exigeix “igualtat de condicions” per parlar amb Madrid

Brussel·les

Espanya retira l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes

madrid

El secretari d’Estat nord-americà arriba a l’Aràbia Saudita per la crisi del periodista assassinat

Riyad