JOAN CALABUIG
Candidat del PSPV-PSOE a alcalde de València
“Les coses no són inamovibles”
Creu en la seua victòria tot i la solidesa de Rita Barberá
Insisteix que la ciutat necessita una promoció de l'economia i l'ocupació basada en un desenvolupament sostenible
La promoció de la llengua és un element que tinc absolutament arrelat
Joan Calabuig va arribar a la candidatura del PSPV-PSOE a l'alcaldia de València després d'un procés de primàries en què va imposar-se a Manuel Mata. Té la difícil missió de derrotar Rita Barberá, que governa la ciutat des de 1991, ara fa vint anys. En les últimes eleccions municipals (2007) les dues úniques forces que hi obtingueren representació van ser el PP, amb 21 regidors (56,67% dels vots); i el PSPV-PSOE, amb 12 regidors (33,78%).
D'on trau l'optimisme i la convicció per guanyar en una situació a priori tan desfavorable?
El PP transmet a la societat resignació i jo faig una crida a la ciutadania contra això. No és acceptable que es diga que les coses són inamovibles. En aquesta ciutat hi ha molta gent que està d'acord amb el que nosaltres plategem, és a dir, que podria votar per la nostra opció perquè pensa que el PP no pot aportar res més després de vint anys. Jo m'adrece no només al votant socialista, sinó als que en les municipals es queden a casa i als que van donar suport al PP en 2007. Farem un esforç brutal per explicar casa per casa, si cal, que som un alternativa enfront de l'esgotament del PP.
Du algun model de ciutat al cap a què li agradaria que València s'assemblara?
Em costa triar un model només, tot i que m'agrada molt el de les ciutats nòrdiques i alemanyes, on la sostenibilitat resulta un element fonamental. El repte més important que té València és la promoció econòmica i l'ocupació basada en un desenvolupament sostenible. Igualment, cal reforçar els serveis públics bàsics i l'eficiència, la transparència i la participació en la gestió.
València ha sigut una de les últimes ciutats que ha tingut un ecoparc i un servei de préstec de bicicletes. Està molt endarrerida, no creu?
L'eclosió de l'ús de la bicicleta, per exemple, ha demostrat que València no s'havia preparat per a aquest fenomen. De fet, el que en altres ciutats ha sigut un èxit, ací s'ha convertit en un element que genera una certa conflictivitat social, perquè milers de ciclistes s'han trobat que els carrils no estaven fets ni els espais preparats. No hi ha una clara perspectiva de futur ni un interés per avançar-se als esdeveniments. València ha viscut clarament tres fases en els últims 30 anys. Una primera, impulsada pels ajuntaments i la Generalitat socialistes, que van modernitzar-la. Totes les grans fites de la ciutat moderna van ser impulsades en aquesta època: el jardí del Túria, l'IVAM, el metro, el Palau de la Música, el passeig marítim... Després hi hagué una segona fase en què el PP va desenvolupar part dels projectes dels socialistes però amb un altre accent, deixant de banda els equipaments públics i donant suport a les iniciatives privades. I ara estem en una última fase, una fase de decadència en què han apostat pels grans esdeveniments esportius, que generen un desenvolupament fràgil.
Però vosté, com a alcalde, no creu que grans esdeveniments, com ara la Fórmula 1, beneficien València?
Sempre dic que si algú vol vindre a València i posar en marxa un projecte estaré encantat d'escoltar-lo. Però la ciutat ha de posar unes condicions clares. La Generalitat ha impulsat la Fórmula 1, però jo li exigiria un canvi total de prioritats. No és possible que tinga pendents de fer 7 centres de salut o que mantinga sense cobertura 50.000 persones d'aquesta ciutat que haurien de beneficiar-se de la llei de la dependència. Si després d'haver fet tot això, encara li sobraren diners, jo no diria que no a la Fórmula 1. No m'hi opose, però em pareix que potser hem de fer coses diferents. La Fórmula 1 és flor d'un dia.
Fa uns mesos va mostrar-se obert a dialogar sobre el futur del Cabanyal, en unes manifestacions que, sembla, trencaven el que havia sigut el discurs dels socialistes fins llavors respecte a la prolongació de Blasco Ibáñez. Què va voler plantejar exactament?
Al Cabanyal, com en tants altres casos, el PP sempre genera debats falsos per traure'n profit, no per millorar la ciutat. Segons el discurs maniqueu del PP, la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar és la proposta de les persones que volen que València progresse i qui hi estiga en contra està contra el progrés de la ciutat. Però el debat central no és la prolongació, sinó el fet que el PP ha abandonat durant vint anys el barri. Jo vaig dir que l'única eixida raonable és una negociació on s'han d'entendre l'Ajuntament, la Generalitat i el govern espanyol, perquè hi ha un entrecreuament de competències. La solució no serà una avinguda gegant que arrase la trama del barri. Això ja ha fracassat, com han indicat els tribunals. Potser s'hi han de millorar les connexions, per què no? Fins i tot Salvem el Cabanyal admet que hi caldrà fer algunes intervencions.
És només un gest, però a diferència de Zapatero, Rajoy sí que acudeix a alguna mascletada. Troba a faltar major presència dels ministres i del president espanyol a la ciutat?
A mi, sincerament, m'agradaria que els ministres ens visitaren més del que ho fan, tot i que ara està més que justificat l'absència del govern en actes festius, per raons òbvies. Però per una altra banda, vindre ací no és senzill, per la política de confrontament sistemàtic posada en marxa pel PP. Això genera una tensió que fa molt difícil el diàleg, i que fins i tot ens està costant diners. El respecte institucional és penós, sense comparació amb la resta de l'Estat. Tenim la dreta més agressiva, més maleducada i extremista de l'Estat.
Tampoc és una dreta que respecte massa la llengua. Vostés què faran per recuperar el valencià a la ciutat, tan invisible sense anar més lluny en els plens de l'Ajuntament?
Jo no només sóc valencià, sinó valencianista. La promoció de la llengua és un element que tinc absolutament arrelat. El meu compromís es claríssim. A València queda molt a fer a favor de la llengua. Jo li diria a Barberá que parlar valencià no produeix cap malaltia greu i que es pot fer amb total normalitat. Respecte a la llengua sóc optimista: hi ha àmbits on aquesta ciutat ha canviat per a bé, com ara el futbol o les Falles. El problema és que l'Ajuntament no només no té cap compromís amb la llengua sinó que no dóna facilitats als que se'n preocupen.
Doncs se sent parlar valencià més als regidors del PP que no als actuals regidors del PSPV. Vosté instarà els seus companys a utilitzar-lo?
Els meus objectius impliquen tot el món i la meua trajectòria ho avala. La nostra candidatura té molta gent que sap parlar en valencià i l'utilitzaran amb normalitat. Serà un compromís de tots.
