A desenredar la troca

Les eleccions municipals ja fa temps que s'haurien d'haver celebrat a Montblanc. De fet, gairebé es podien haver repetit les últimes. L'aritmètica política que van deixar les del 2007, quan la llista del republicà Josep Andreu va guanyar un regidor clau a la coalició Acord per Montblanc –formada pel PSC i ICV–, va fer que s'aliessin les forces que en l'anterior mandat havien estat confinades a l'oposició (ERC, FIC i Gent del Poble, ara CUP) en un pacte fins a cert punt lògic que amb tot va ser estable durant amb prou feines un parell de setmanes. La malaurada mort del líder independent Xavier Huguet, que s'havia entès bé amb Andreu, i l'entrada del número 2, Juan Molina, que històricament havia estat a mata-degolla amb l'alcalde, va propiciar un equip de govern feble que, com s'ensumava, es va trencar tot just un any després amb la marxa de la FIC. Des del 2008, Andreu ha estat en minoria, més acusada encara quan, l'estiu passat, GP també el va abandonar. L'alcalde fins i tot es va sotmetre a una moció de confiança a mig mandat, però el problema és que ni ell ha sabut retenir els socis o trobar-ne de nous, ni l'oposició s'ha sabut entendre per organitzar-li una alternativa amb una moció de censura, ni tan sols amb els regidors díscols. El resultat ha estat un mandat gairebé ingovernable, en què els republicans amb penes i treballs han pogut tirar endavant grans projectes, torpedinats per una oposició que, a més, els ha tombat repetidament el pressupost.

Així les coses, la cita del 22-M es presenta com una veritable oportunitat per rellançar les aspiracions de futur de Montblanc, tot i que la presentació de fins a vuit llistes –dues més que fa quatre anys– d'entrada no fa esperar un mandat gaire més tranquil. Per començar, ningú creu que hi hagi majories absolutes i, malgrat que els favorits (ERC, CiU i ICV, per aquest ordre, sense oblidar el PSC) confien ser-hi a prop per tenir la paella pel mànec en l'arena postelectoral, són conscients que segurament ni amb un acord a dues bandes en tindran prou. S'hi suma, a més, un altre factor que no ajudarà gens l'entesa: els quatre grans presenten veritables veterans de la política local (Josep Andreu, Carles Carreras, Maties Vives i Pere Domènech, aquests dos últims vells coneguts reapareguts després d'uns anys fora d'escena), i les enemistats i ressentiments entre ells no són gens dissimulats. Molta experiència, doncs, però poca saba nova, en tot cas només la que aporta la FIC, que estrena cap de llista amb Jordi Mateu (de fet ja ha estat regidor en el darrer any) i la CUP, amb un Ignasi Cid també forjat ja al govern. Rere seu, dos nouvinguts com són la pintoresca candidatura d'EUiA –que, això sí, encapçala per segon cop David Flor–, i un PP que, amb Josep M. Cabestany, aspira a tornar al consistori després d'alguns anys sense ni tan sols haver-se presentat.

Montblanc encara reptes importants: l'etern alliberament de la muralla, que va fent com una formiga, la restauració de l'antic convent de Sant Francesc, la declaració del parc natural de les muntanyes de Prades, un ham més per al turisme, el desenvolupament del parc logístic, decisiu per ancorar empreses com Behr i mirar al futur sense por, o la polèmica implantació de la zona blava, un debat que arriba a l'àmbit rural. Tots seran sens dubte temes estrella en la campanya, i al pròxim mandat. Un còctel, doncs, que fa que la cita amb les urnes arribi amb molts interrogants, si bé segurament el govern es decidirà en unes converses posteriors, en què cap fórmula és descartable, per estranya que sembli a priori. La Vila Ducal té la paraula.