Política

AGUSTÍ CERDÀ

CANDIDAT D'ESQUERRA A PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La coherència, a la llarga, ens donarà un bon resultat”

Esquerra pronostica un “desastre” per al 22 M i convida a construir una gran coalició estable i de llarga durada a l'endemà de les eleccions

Va ser un dels diputats al Congrés més actius de la passada legislatura. Cerdà està convençut que el 22 M significarà un “desastre” per al País Valencià amb la previsible victòria del PP. El líder republicà convida la resta de forces a bastir un coalició estable i duradora a l'endemà de les eleccions.

Vostè diu que ha sigut el segon diputat independentista des dels temps de la Segona República. Qui en va ser el primer?

Vicent Marco Miranda. Més bé, podríem considerar-lo proto-independentista. Era d'Esquerra Valenciana i es va integrar en el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que tampoc era estrictament independentista. La tradició valencianista republicana té un arrel, no és flor d'un dia.

Enguany presenten 40 candidatures municipals, dos menys que en 2007. Estan pitjor?

Potser el número no diu molt però cal fixar-se en la qualitat. Hem de reconèixer que, com fan tots els partits, que en 2007 vam muntar algunes candidatures amb paracaigudistes. Aquesta vegada no. Ara ens hem proposat que si hi ha una llista siga o bé perquè hi té possibilitat d'obtindre representació, o bé perquè hi representa la consolidació d'un nucli organitzatiu. És una mostra de maduresa, per la nostra part. Tenim possibilitats d'aconseguir regidors a ajuntaments importants, com ara Alboraia, Xixona, Vinaròs o Benicarló, entre altres.

En 2007 van rebutjar integrar-se en el primer Compromís. Tal i com s'han desenvolupat els esdeveniments, el temps els ha donat la raó.

El primer Compromís tenia poc de compromís i el segon, encara en tenia menys. Ells parlaven de llocs en les llistes i nosaltres d'un projecte de futur. Va tractar-se d'una solució puntual, un intent de salvar els mobles. Malauradament s'hi ha fet molta sang. Una part de la responsabilitat que avui puguem caure en el bipartidisme la tenen els que van signar aquell acord. El futur obliga a bastir una mena de coalició estable que es presente a totes les eleccions en diverses legislatures. Una Nafarroa Bai a la valenciana, per dir-ho d'alguna manera, una ampla coalició que subsumiria les sigles dels partits en una marca unificada. El PP tornarà a guanyar aquestes eleccions però hi mostra signes de descomposició interessants.

Quins?

Primer, tenen un president que no tardarà res a passar per la banqueta dels acusats. Segon, a molts pobles, el PP està partit en dos, per exemple a mitja l'Horta Nord. Potser en aquestes eleccions el PP mantindrà el percentatge, però crec que baixarà en vots. Amb tot, no passarà res si a l'altre costat no s'articula un alternativa il·lusionant.

Hi ha una part de la societat civil molt mobilitzada, com palesen les recents i multitudinàries manifestacions, però això no té una translació política. Per què?

Aquest país està molt viu, només cal fer una ullada a les xarxes socials. Passa que eixa vitalitat cívica no té un aglutinant polític. Però la massa crítica hi existeix. Això ens obliga a promoure una alternativa ponent. . El 22 M serà un desastre, però no per a Esquerra sinó per al país. Per tant, ens hem de posar en situació. Nosaltres ja ho tenim clar, ho hem reflexionat a bastament i no passarem dos anys discutint internament qui ha tingut la culpa del que ha passat en les eleccions.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI), de la mà del PSAN, va albirar la possibilitat de presentar-se a aquestes eleccions. Van sentir que envaïen el seu terreny?

Els espais polítics i les idees no són de ningú. El fet que hi haja diverses opcions independentistes és saludable. Al principi em va semblar perfecte: hi havia un altre món que fins ara s'havia mantingut al marge i que després de 15 anys havia decidit que la via democràtica és el camí. Però tot es va quedar en una presentació, no hi ha cap candidatura municipal ni esment d'una d'autonòmica: operativament no hi ha res.

Té sentit l'aposta per la independència en el context polític valencià actual?

Estem ara mateix en un procés d'eleccions autonòmiques, per a les quals presentem un proposta de governació del País Valencià.

És a dir, que han aparcat la qüestió de la independència?

No, però tampoc el PCE proposa en el seu programa la dictadura del proletariat; ni el PSOE, la república federal. Nosaltres ens presentem a les eleccions autonòmiques, amb una basa molt clara: un model de país, el de Fuster, autocentrat com a subjecte polític, reconciliat amb la seua història, la seua llengua i la seua cultura. Creguem que el País Valencià és un ens polític de primer ordre que ha de tornar a parlar amb l'Estat sobre quina és la relació que han d'establir, des de la fiscal a la política. No estem fent una campanya de màxims, sinó de mínims, que passa per demanar una banca pública valenciana, un concert econòmic, una reestructuració del sector industrial... Això és un model de país, enfront del qual està el contramodel del PP. Per això diguem en la nostra campanya: Un vot a Esquerra fot la dreta. Al PP li espantarien més 50.000 vots a Esquerra Republicana que, per exemple, 50.000 vots més a Esquerra Unida. També hi és el no model del PSOE, que consisteix bàsicament en què no li puguen dir que és catalanista. El PSOE viu coaccionat per la dictadura anticatalanista del PP. Si volem canvi, canviem seriosament i abandonem l'actitud d'un país tenallat per l'anticatalanisme, que hi ha provocat ruïna moral i democràtica i ruïna econòmica.

En quina mesura l'afectaran a ERPV els resultats negatius d'ERC en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya?

Esquerra és un partit federal, que vol dir que nosaltres manem al País Valencià. De fet, vam nàixer com a un partit independent d'Esquerra. La marca és la mateixa i evidentment ens afecten les pujades i les baixades. Hem pagat un preu molt alt per canviar el govern de CiU. Amb tot, ERPV té una dinàmica pròpia. Cal pensar que a Catalunya estan convocant-se referèndums per la independència. És a dir: Catalunya està en el dret a decidir i nosaltres en el dret a existir. No crec que el que faça Catalunya haja de ser mimetitzar pel País Valencià. Nosaltres hem d'anar al nostre ritme.

Fa uns anys es va incorporar Gonzalo Anaya a les llistes d'Esquerra i ara ho ha fet Enric Tàrrega, tots dos persones d'una trajectòria cívica impecable. Què han vist en el partit?

Aquestes incorporacions signifiquen que Esquerra s'ha guanyat una base social i ideològica i que està fent les coses bé, dins de les seues possibilitats. Creguem que la coherència, a la llarga, ens donarà un bon resultat.Mai no hem dissimulat qui som per guanyar uns vots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid

El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

barcelona

Sánchez congela el diàleg sense govern i tem eleccions

madrid

Tambors de guerra a Gaza i a Israel, que rebutja una treva

Beirut

L’ANC convoca una concentració per exigir un acord a ERC i Junts

barcelona
economia

Reguant (CUP), detinguda per haver protestat per un desnonament

Guanyem no avalarà uns comptes de “retallades”

girona