Política

El trencadís de la costa

Les tensions polítiques als municipis del Tarragonès es tradueixen en un esclat de llistes i escissions dins dels partits, especialment al litoral

La fragmentació ja ha provocat aquest mandat problemes de governabilitat

Vila-seca és l'excepció enmig d'un panorama molt fragmentat

L'espai polític de la costa del Tarragonès s'ha consolidat aquesta campanya com un mosaic a estones gairebé incomprensible de sigles i candidats. Deixant de banda el cas de Tarragona (on les quinze llistes presentades tenen poc a veure amb la seva dinàmica política i molt amb la seva condició de capital de demarcació), la majoria de poblacions situades al litoral de la comarca ofereixen un retrat ineludible de la tensió política que han viscut aquest mandat, amb diverses mocions de censura i fragmentacions internes a diversos partits. Poblacions com Salou o Torredembarra continuen, i fins i tot accentuen, la seva tendència alcista en el nombre de llistes presentades, una situació que també té el seu reflex en alguns municipis de l'interior de la regió i a la costa de la comarca veïna, el Baix Penedès.

Tot i que tradicionalment la proliferació de partits a la costa s'havia interpretat com un efecte dels interessos urbanístics, l'esclat de la bombolla immobiliària no ha apaivagat aquesta tensió, sinó que durant aquest mandat s'ha produït una escalada, acompanyada, molt sovint, de personalismes polítics. Tot plegat, fa preveure que, un cop més, formar govern serà especialment complicat a la costa tarragonina.

El laberint torrenc

Després dels casos de Salou i Tarragona, Torredembarra és la població costanera del Tarragonès amb un nombre més elevat d'alcaldables que concorreran en aquestes eleccions. La població ja ve d'una trajectòria tortuosa políticament parlant, ja que en els darrers tres mandats cap alcalde ha estat capaç de governar els quatre anys complets, i els tres darrers batlles (Miquel Àngel Lecha, Manuel Jiménez i Daniel Masagué) s'han vist obligats a dirigir el consistori torrenc en minoria.

De les set llistes que es van presentar ara fa quatre anys (de les quals totes van assolir representació en un consistori força fragmentat), el proper 22 de maig el ventall s'amplia fins a onze, fruit, sobretot, de dues escissions internes enmig dels canvis de govern del mandat. L'exsocialista Laura Pradeda (declarada trànsfuga per la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme i expulsada aquest mandat tant del govern del PSC com del liderat per CiU) crea el seu partit propi, l'Acció Cívica. Juan Pérez, que va ser el número 2 de l'Agrupació (la darrera aventura política de la incombustible Maria Dolors Toda) el 2007, també inicia camí en solitari amb Fem la Torre.

Altafulla, dividida

Però si cal parlar de l'efecte dels personalismes en la política, és ineludible la referència a Altafulla, el municipi més fragmentat de Catalunya amb vuit grups representats en un consistori de sols onze regidors, una moció de censura i diversos canvis de govern al seu historial, incloent-hi tres alcaldes diferents durant els darrers quatre anys. La població repeteix el nombre de vuit llistes i gairebé totes les opcions independents, articulades entorn del personalisme del seu cap de llista, es tornen a presentar enguany. Tan sols la històrica AUPA desapareix, mentre que la seva excap de llista és absorbida per la nova llista de Solidaritat.

Sí que és baixa una formació tradicional, ERC, tot i que compensada en les xifres globals per la irrupció d'un nou grup independent, Altafulla Som Tots. La por d'una nova fragmentació ingovernable (a Altafulla ara cal com a mínim un pacte a quatre bandes per tenir majoria de govern) segurament planarà sobre els resultats del proper mes de maig.

La divisió política enguany ha arribat fins i tot al fins fa poc oasi polític de Roda de Berà. Aquest municipi és una mostra de com una moció de censura (al Tarragonès des del 2007 n'hi ha hagut sis) pot alterar el panorama polític local. Els rodencs han passat d'escollir entre sols quatre candidatures a haver de fer-ho el proper diumenge entre set llistes diferents. Caldrà veure si aquesta xifra queda finalment en anècdota o si es trasllada a una major fragmentació del consistori, on aquest mandat tan sols hi ha hagut tres grups representats, una de les ràtios de divisió política més baixa del litoral de la comarca. Una situació atípica que no els ha estalviat, però, la inestabilitat.

Oasi vila-secà

L'únic oasi que sembla mantenir-se (i sobre el qual s'endevinen poques ombres) és el de Vila-seca, on fins i tot es presenta una llista menys que ara fa quatre anys. L'emoció política en aquest municipi se centra bàsicament a conèixer si la CiU de Josep Poblet validarà la majoria absoluta i amb quants regidors.

La situació de Vila-seca és absolutament atípica en el context d'una comarca on la fragmentació política fins i tot està començant a estendre's. I és que aquest mena de virus de la divisió ja està establint-se també a l'interior de la comarca. Un dels casos que ja s'han deixat notar durant aquest mandat ha estat el dels Pallaresos, un consistori de tan sols onze regidors on enguany es presenten un total de nou llistes, una més que ara fa quatre anys. Altres municipis tradicionalment pacífics en l'àmbit polític també comencen a apuntar-se a aquesta tendència. És el cas del Catllar, on han passat de cinc llistes presentades a set, amb la trencadissa dins del PSC.

Baix Penedès convuls

La fragmentació, però, tampoc no és patrimoni exclusiu de la costa del Tarragonès, tot i que sí que és la que ha donat més exemples de tensions públiques durant els darrers quatre anys. Al Baix Penedès, tant al Vendrell com a Calafell es presenten fins a dotze llistes. A Calafell, de fet, el nombre de candidats està molt vinculat a la divisió interna d'ERC (el seu cap de llista el 2007 ha creat un partit propi després d'enfrontar-se a la direcció local) i d'ADMC (que s'ha desintegrat en tres partits diferents, inclòs un intent de resurrecció de les sigles).

LES XIFRES

53
llistes
es presenten aquestes eleccions als sis municipis de la costa del Tarragonès, sense comptar-hi Tarragona.
20%
és l'augment
del nombre de candidatures respecte del 2007, quan aquests municipis van sumar 44 llistes electorals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Felip VI alerta de la “fragilitat” dels valors democràtics i anima a defensar-los de manera “ferma” i “permanent”

barcelona

Michel i Von der Leyen tornen a tancar la porta a mesures europees immediates per frenar el preu de l’energia

Brussel·les

Batet comunica al càrrec electe de Podem Alberto Rodríguez que ha perdut la condició de diputat

Madrid

Espanya registra 2.556 nous casos de Covid-19 i 30 defuncions des de dijous

Madrid

Brussel·les no tallarà fons europeus a Polònia almenys fins que el TJUE es pronunciï sobre la legalitat d’aquesta mesura

Brussel·les

Sánchez defensa Calviño i respon a Podem que tots els ministeris afectats per la reforma laboral “col·laboren”

Madrid

La Mesa del Congrés obre termini per registrar candidats al TC i el Tribunal de Comptes i els dona fins al 26 d’octubre

Madrid

Sánchez lamenta que la UE no hagi anat “més enllà” per fer front a la crisi energètica

Brussel·les

Els líders europeus condemnen la “instrumentalització” de migrants en plena crisi amb Bielorússia

Brussel·les