Política

La federació governarà als deu consells del Camp i l'Ebre

Els convergents tanquen l'acord amb el PP també als ens comarcals del Baix Penedès i el Montsià

CiU ocuparà la presidència, amb tota seguretat, dels sis consells comarcals del Camp de Tarragona i els quatre de les Terres de l'Ebre. Tot i que hi ha encara alguns pactes pendents de tancar, la federació és la primera força a tot arreu –igual que el 2007, amb la diferència que ara en cap comarca no els pot contrarestar una unió de les esquerres– i té coll avall que manarà als deu ens. En molts ho farà amb el suport del PP, amb qui ahir va tancar dos acords més.

CiU i PP, dos pactes més

Al Baix Penedès, CiU (amb deu consellers) tindrà la presidència i el PP (amb tres) la vicepresidència primera –encara no s'han fet públics els noms–, a més d'una segona vicepresidència i les àrees de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Territori i Infraestructures i Serveis Socials. El pacte deixa la porta oberta a la incorporació d'altres forces, i té com a principal objectiu “convertir l'ens en una administració al servei dels municipis”, segons el cap comarcal de CDC, Joan Plana, en contraposició a l'anterior govern progressista, que “sovint ha funcionat més com a compartiments estancs de les diverses formacions, la qual cosa ha suposat un fre a les potencialitats del consell”. CiU també governarà amb el PP al Consell del Montsià, l'únic de l'Ebre que faltava definir. Tots dos partits sumen tretze consellers (deu CiU i tres el PP), pels dotze del PSC, ERC i ICV. Ahir el president comarcal de CiU, Pere Vidal, argumentava que s'han decantat pel PP “perquè semblava el pacte més còmode”, en la mateixa línia amb què es justificava l'actual portaveu al Consell i alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín, que serà el nou president comarcal. “Fins ara hi ha hagut molta alegria en la despesa i hi ha tota una sèrie de parcel·les per corregir; ens serà més fàcil amb el PP ja que el PSC i ERC han governat els últims vuit anys”, afirma. Fruit de l'acord, el PP es quedarà la vicepresidència primera, però encara no se sap per a qui serà de les tres conselleres que té. Just la setmana passada, ERC s'havia ofert a la federació per governar al Montsià i evitar un altre pacte entre CiU i el PP com els que ja s'han produït als consells del Baix Ebre i la Terra Alta. A la Ribera d'Ebre a CiU no li ha calgut perquè hi té majoria absoluta.

El Tarragonès i el Baix Camp

Les negociacions al Tarragonès encara no han començat formalment, però es pot vaticinar que la presidència serà per a CiU, que té tretze dels 33 consellers. La federació en tindria prou, per garantir-se la majoria, amb un pacte amb el PP (cinc consellers), el PSC (onze) o ERC i ICV alhora (dos cadascun). El president comarcal de CDC, Santi Pallàs, diu que encara no s'han decidit, si bé considera la presidència de l'òrgan “irrenunciable”, i tampoc no descarta que es reprodueixi l'esquema ja emprat en mandats anteriors, en què, després d'haver assolit un pacte inicial, finalment es convida la resta de grups a un govern d'unitat. CDC ha reclamat la presidència per a un dels seus, i no cedir-la un altre cop a UDC com havia passat en anys anteriors. “Tenim 21 dels 22 caps de llista de la comarca”, subratllava Pallàs. Precisament, el seu nom és un dels que s'apunten per al càrrec, ja que en el darrer mandat ha estat el portaveu. Pallàs ahir no ho va voler ni confirmar ni desmentir, però. Al Consell del Baix Camp CiU hi guanya amb quinze consellers, tres més que el 2007. Amb això, les dues forces de progrés, el PSC i ERC, no poden reeditar un pacte com el del mandat anterior per desbancar la federació, perquè no sumen: els primers tenen deu consellers i els segons, quatre. Encara no s'ha resolt, però, qui presidirà l'ens, on el PP ha guanyat un quart conseller, i ni ICV ni la FIC han mantingut l'únic que tenien.

L'Alt Camp i el Priorat

Al Priorat, on amb nou consellers CiU s'ha quedat a un de la majoria absoluta, falta nomenar el nou president i tancar els pactes amb ERC –que ha baixat de vuit a cinc consellers– i el PSC –que manté els quatre que tenia–, en un intent també de formar un govern d'unitat. Avui mateix es podria saber alguna cosa més. Els resultats de les municipals també han variat la composició del Consell de l'Alt Camp, que queda amb dotze consellers de CiU, cinc del PSC, un d'ERC i un de la CUP. El convergent Joan Josep Raventós, alcalde de Bràfim i fins ara vicepresident de l'ens, podria ser el nou president, i es podria reeditar el govern d'unitat.

Tot i créixer, CiU també s'ha quedat a un conseller de la majoria absoluta, amb nou, a la Conca de Barberà. Ramon Borràs, reelegit alcalde de Santa Coloma, sembla el principal candidat a presidir l'ens en substitució de David Rovira, si bé cedirà els dos darrers anys al també convergent Josep Amill, alcalde de Sarral. El govern d'unitat que s'havia plantejat des del principi gairebé podria acabar fructificant, amb l'acord amb el PSC, ICV i ERC.

(Informació redactada per Anna Estallo, Carme Gutiérrez, Azahara Palomares, Núria Roca, Roser Royo i Òscar Palau.)

LA FRASE

Encara s'està parlant de pactes, però CiU tindrà tota la responsabilitat en temps de crisi, amb la presidència dels sis consells del Camp
Quim Nin.
cap de cdc al camp


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès considera “obsoleta” la Constitució Espanyola

La Bisbal d'Empordà

Meritxell Batet crida els polítics a “actualitzar i renovar” l’esperit original de la Constitució “amb nous acords”

Madrid

Embrió constitucional

BARCELONA

Entre foc amic i enemic

Barcelona

El papa clama contra el tracte dels refugiats a Europa

MITILENE (GRÈCIA)

Escòcia, més secessionista

Londres
GABRIELA SERRA
MEMBRE DE LA COORDINADORA NACIONAL D’ENTESES TERRITORIALS DEL DEBAT CONSTITUENT

“Proposem passar de la protesta a la proposta”

SENTMENAT

El líder liberal alemany promet evitar que el nou govern “viri a l’esquerra”

BERLÍN

Violència en un míting de Zemmour a París

PARÍS