Un desembre complicat però decisiu

Estem a pocs dies de la cimera que salvarà Europa o farà petar la Unió. De la constitució d'un nou Parlament, de la investidura de Rajoy, d'un nou equip de govern, de les primeres mesures d'ajustament i del principi d'una reforma laboral que al gener han de pactar el govern, els sindicats i la patronal.

Un panorama complicat. La Merkel assegura que ens esperen “anys de dificultat” i Rajoy adverteix que “no està per a festes”. Un desembre que pot servir per adreçar la situació o enfonsar-la encara més.

Des que al juny Zapatero va anunciar que avançaria les eleccions, han abundat els rumors amb pocs acords que hagin capgirat cap al cantó positiu algunes de les situacions negatives. Qualsevol procés electoral paralitza la política entre quatre i sis mesos i deixa espai lliure per a la comèdia i la teatralització de fets de rellevància.

En la llarga etapa electoral espanyola. A Catalunya, el panorama ha estat poc engrescador. Han predominat els anuncis en comptagotes de retallades. Hi hagut poques mesures concretes fins dos dies després del 20-N.

El panorama d'aquest desembre no hauria de permetre divagacions com fins ara. Polítics que per comoditat, per falta d'informació i perquè alguns viuen espantats de perdre la cadira han limitat la seva tasca a fer de comentaristes. Polítics que han relatat la situació amb més o menys gràcia narrativa sense mullar-se. Sabedors que vivim uns temps en què als que assoleixen grans responsabilitats és fàcil que els trenquin la cara quan van a la primera fila. Viurem un desembre canviant que des de la política s'haurà de saber explicar perquè s'entengui...

Rajoy vol un ministre d'Economia capaç d'explicar en positiu els vents dolents que arribaran des de les seus europees.