Política

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Els pobles volen ser vius

En el marc del debat sobre optimització de l'administració i organització territorial, aquesta setmana s'ha fet públic un estudi que proposa suprimir els ajuntaments que no arribin a cinc mil habitants. D'acord amb aquesta proposta, a les Terres de l'Ebre, actualment amb 52 ajuntaments, en quedarien només 10. La proposta de l'Informe Roca (2001) era més prudent i parlava d'unitats municipals superiors als dos mil veïns, cosa que vol dir que a la nostra demarcació en quedarien 20. Encara hi havia un altre estudi que situava el llindar en el miler de residents, cosa que augmentaria el nombre de subsistents fins als 30. Aquesta reducció de municipis seria més gran a les regions de la Catalunya Vella, on l'atomització d'ajuntaments, conseqüència dels seus orígens històrics, fa que el nombre d'ajuntaments amb menys de mil habitants sigui molt superior. Amb la hipòtesi menys agressiva (suprimir ajuntaments inferiors a mil veïns), més de la meitat dels de Catalunya desapareixerien (487 sobre un total de 947). Les conseqüències serien imprevisibles. Per no sortir de l'Ebre, s'imaginen que la gent de Tivenys o Benifallet, per exemple, passessin a ser de Xerta; que els de la Galera o Godall quedessin adscrits a Santa Bàrbara; els de Bot i Arnes a Batea; o els de Miravet, Rasquera i Ginestar a Mora?

Fa dos-cents anys, la Revolució Francesa, per neutralitzar el poder de l'Església, va decidir que cada poble on hi hagués un campanar havia de tenir un ajuntament, “una rectoria, una alcaldia”. Així van néixer gairebé 37.000 municipis (a Espanya, amb una superfície pareguda n'hi ha poc més de vuit mil). Els francesos, però, han trobat fórmules de mancomunar serveis en forma de consorcis, mancomunitats, districtes i altres, per abaratir, agilitzar i garantir els serveis; això, però, cada poble té el seu consell i el seu alcalde.

Els ajuntaments tenen una doble funció: la tècnica i administrativa, i la política i representativa. En saber distingir entre ambdues rau la clau de l'èxit. És aquí on poden jugar un paper destacat les comarques, les mancomunitats municipals i, fins i tot, les vegueries. És imprescindible, però, preservar la personalitat diferenciada de cada poble. Això vol dir que l'alcalde de Prat de Comte (199 habitants), per esmentar el menys poblat de les Terres de l'Ebre, tingui el mateix reconeixement, la mateixa autoritat i un idèntic rang institucional que els de Tortosa o Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La policia italiana reté Puigdemont a l’Alguer

barcelona

La Guàrdia Urbana protegeix Colau de les protestes

barcelona

La pregonera de la Mercè demana als polítics que negociïn i a la ciutadania que els fiscalitzi

barcelona

Alsina diu des de Roma que a Itàlia hi ha “interès” per la taula de diàleg després de reunir-se amb diverses autoritats

Roma

El TC aixeca la suspensió de la part de la llei d’ordenació del litoral que habilita els ajuntaments a autoritzar activitats

Madrid

Destrossen el cartell d’‘Amnistia’ del Col·lectiu Enriqueta Gallinat de Barcelona

barcelona

Els autònoms rebutgen la proposta del govern espanyol d’eliminar la prestació per la Covid

barcelona

Junts impulsa una llei de l’audiovisual catalana “urgent” davant l’“ofensiva” del govern espanyol

Barcelona

El PP rebutja l’ús del català al Congrés i veu prioritari garantir el castellà a Catalunya

madrid