Política

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Partits judicials ‘vs' comarques

Les informacions que el Consejo General del Poder Judicial proposa agrupar els 431 partits judicials existents a Espanya reduint-los fins a 190 han aixecat una gran polseguera. Els partits judicials, a més de ser una unitat per a l'administració de justícia, avui poder exclusiu de l'Estat espanyol, tenen un destacat component de delimitació territorial que, a Catalunya, s'havia identificat en el que després seria el mapa comarcal.

La primera divisió en partits judicials (1834) fou l'any següent a la creació de les provincias. Es varen crear 463 partits, dels quals vuit corresponien a la demarcació de Tarragona (dos a les Terres de l'Ebre: Gandesa i Tortosa). La situació es mantingué durant més de cent anys. Ni tan sols l'establiment de districtes electorals durant el sexenni revolucionari (1870), que tanta influència tindria després en la definició del mapa comarcal, afecta els partits judicials. A l'Ebre, el partit de Tortosa es dividí en dos districtes: Tortosa i Roquetes, aquest darrer aplegava la part dreta de l'Ebre i seria l'embrió de la futura comarca del Montsià. La divisió comarcal de la Generalitat (1936) organitzava la província de Tarragona en deu comarques, les sis del Camp de Tarragona amb capital a la mateixa ciutat, seu del partit judicial; de les quatre de l'Ebre, la comarca del Montsià pertanyia al partit de Tortosa, mentre que la de Ribera d'Ebre quedava esquarterada entre els de Tortosa, Gandesa i Falset, situació, aquesta darrera, que subsisteix avui encara al cap de gairebé vuitanta anys.

En plena postguerra (1965), amb voluntat d'economitzar despeses i racionalitzar el mapa judicial, es varen suprimir gairebé dos centenars de partits, passant a 301. Gandesa, Falset i Montblanc s'integraren a Tortosa, Reus i Valls, respectivament, amb la qual cosa la circumscripció de Tarragona quedà reduïda a 5, que (1979) es convertirien en les zones electorals encara vigents. La ley de demarcación y planta judicial (1988) restablí els partits de Gandesa i Falset i creà el nou partit judicial d'Amposta, segregat de Tortosa i amb àmbit coincident amb la comarca del Montsià.

Aquesta és la situació actual. La reforma proposa l'agrupament dels actuals partits d'Amposta i Gandesa, amb el de Tortosa; i la dels de Falset i Valls, amb el de Reus. La comarca de la Ribera d'Ebre continuaria dividida aquest cop amb 8 ajuntaments al partit de Tortosa i 6 al de Reus, fet que continuaria obstaculitzant la creació de la vegueria de l'Ebre, ja que la raó principal adduïda és que no es podrien elegir els consellers de Vegueria perquè la Ribera d'Ebre restaria electoralment dividida entre les vegueries del Camp i de l'Ebre. Sigui quin sigui el resultat final de la proposta actual, cal aprofitar l'avinentesa per integrar tota la comarca de la Ribera d'Ebre dins el mateix partit judicial i la mateixa zona electoral.

Els partits judicials (els jutjats), tot i dependre de l'Estat, com els registres de la propietat i les notaries, són elements que configuren l'àmbit comarcal, juntament amb l'existència d'al- menys un institut, l'hospital comarcal, l'àrea de Serveis Socials, una caserna dels Mossos i el Consell Comarcal. Aquest perfil el completava, a efectes eclesiàstics, la condició d'arxiprestal de la parròquia. Perdre alguna d'aquestes institucions és afectar greument la consolidació dels àmbits comarcals; és aquí on ha d'intervenir el govern de la Generalitat, per neutralitzar els afanys recentralitzadors del govern de Madrid, sempre insensible envers la realitat de Catalunya, i compatibilitzar la necessària reforma administrativa amb la voluntat d'avançar cap a l'ordenació pròpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els lletrats del Parlament tanquen files amb Muro i en destaquen la “independència i professionalitat”

barcelona

Sánchez rebutja de nou desvetllar on és Joan Carles I

Palma de Mallorca

Un informe de Societat Civil Catalana assegura que la Generalitat “margina” el castellà

Barcelona

La CUP veu “imprescindible” que es publiquin íntegres les resolucions del ple de la monarquia

Barcelona

La senadora afroamericana Kamala Harris, número 2 de la candidatura demòcrata de Joe Biden

Barcelona

Creix la revolta pels estalvis

barcelona

Sánchez s’exposa al Congrés a la derrota del decret local

madrid

Barcelona i Badalona, les ciutats amb més superàvit reunit, tot i el ball de xifres

barcelona

La jutgessa desestima el recurs dels presos polítics i deixa suspès el tercer grau

Barcelona