El pacte fiscal i la marxa minera

Avui hi haurà una reunió dels ministres d'Economia europeus per acordar ajornar un any el compliment del dèficit a canvi de més retallades. Amb els encàrrecs que facin al govern espanyol, demà Rajoy compareixerà al Congrés per anunciar les noves mesures d'ajust per reduir el dèficit. Dijous, el Consell de Política Fiscal i Financera i el govern concretaran a les comunitats què n'esperen per ajustar el dèficit. I, divendres, l'executiu estatal podria apujar l'IVA i aprovar més retallades a les autonomies i la reforma de l'administració pública.

Davant d'aquest panorama, és evident que estem a les portes d'un altre ofec financer per a Catalunya. A curt termini, el conseller Mas-Colell creu urgent que es facin efectius els hispanobons –bons avalats per l'Estat per a totes les comunitats–. A llarg termini, la solució és el pacte fiscal, avalat sobretot per l'àrea nacionalista. El pacte amb l'Estat no significarà sanejar Catalunya perquè prosperi de forma immediata. En el suposat cas que prosperi, caldrà esperar anys a veure el fruit d'una fórmula financera avui pendent d'un acord polític.

Hi ha massa dubtes a Catalunya sobre el pacte fiscal. A Madrid, només entenen un acord conjunt de tot el Parlament català, ja que, si no, no entenen res i és fàcil desmuntar els arguments. Un acord que significa que tots els partits han de cedir fins al punt que hi ha el perill que el document final sigui de poca volada i no pagui la pena tant d'enrenou.

Els processos polítics com aquest són lents, feixucs i complicats. Més ràpida és la marxa minera que arribarà avui a Madrid. Una marxa davant la qual ens hauríem de treure el barret. No és ni la primavera àrab ni la tardor calenta. És simplement una marxa per conservar la dignitat del lloc de treball. Alguna cosa s'haurà de fer per conservar la dignitat de les finances catalanes.