Política

SALVADOR COLL

ALCALDE DE FONTANILLES (CIU)

“Nosaltres mirem de poder estalviar”

“Si la Generalitat respon, nosaltres podrem cobrir el que ens toca i s'adequarà l'entrada de Llabià”

“A nosaltres no ens aportarà cap benefici i, si ho fem bé, tampoc ens hauria de portar problemes”

PERFIL
Salvador Coll ja no es volia presentar per a la reelecció, però la candidatura va quedar coixa quan la majoria de regidors que formaven el grup van decidir plegar. Llavors ell va acceptar fer un altre mandat i els ciutadans el van tornar a fer alcalde. Aquest empresari agrícola se sent útil dignificant la política de proximitat.
La gran obra a Fontanilles en els últims anys és l'arranjament de l'edifici municipal.
Sí. I realment feia falta. Era una construcció dels anys 50 que s'havia fet d'una manera una mica barroera i que demanava reforma. Necessitàvem ampliar l'arxiu i altres coses i hem aprofitat per eliminar-hi les barreres arquitectòniques i facilitar-hi l'accés a totes les dependències municipals. Hi hem instal·lat un ascensor. Ara aquest servei públic té un edifici posat al dia que el dignifica.
Aprofitant l'obertura, van canviar la dinàmica en l'atenció al públic.
Vam passar a obrir cada dia que, per un Ajuntament tan petit com el nostre, està bé. Tenir unes instal·lacions adequades és necessari per a tothom, tant per als ciutadans com per als que hi treballen.
Les finances locals se n'estan sentint, d'aquesta inversió que van culminar l'any passat?
No. Feia temps que fèiem caixa perquè sabíem que aquesta obra era necessària. L'havíem sol·licitat a través del PUOSC i sabíem, per tant que demanava un esforç notable. Ens hem ajudat d'altres subvencions que han sortit per poder acabar l'obra i les hem cobrat. L'ascensor era un maldecap perquè no sabíem com finançar-lo, i van sortir els plans Zapatero que ens van servir per tancar el cercle.
I a partir d'ara?
Ens hi haurem de mirar molt més. Les subvencions cada cop son més petites i haurem de veure com ho fem. Espero que la Generalitat, almenys, acabi el pla d'obres i serveis. Si la Generalitat respon, nosaltres podrem cobrir el que ens toca perquè ja ho tenim previst.
De què es tracta?
És l'adequació de l'entrada al nucli de Llabià: aixecar els carrers, canviar canonades, fer-ne els serveis a sota terra, és a dir, enllumenat, telefonia, clavegueram, etcètera. Té un import molt gran (al voltant dels 400.000 euros). Ara encara tirem amb una canonada d'uralita posada fa 50 anys. Canviar-la és una prioritat. Llabià és un nucli bonic però les línies travessen d'un costat a l'altre i ho distorsiona tot. Es tracta d'aprofitar l'obra per millorar-lo. Hi ha coses que s'han de renovar. Per acabar-la potser ens hauríem d'endeutar, però seria poca cosa. Seria el primer cop que ens endeutaríem en força anys. Nosaltres sempre mirem de poder estalviar per haver de demanar menys als bancs, o ja no fer-ho.
Fontanilles no arriba als 200 habitants i tenen cinc cases de turisme rural i dos restaurants. Semblen un poble agrícola força ben posicionat en l'activitat turística que els envolta, no?
El municipi és agrícola, no depèn del turisme. Sobretot en el cas del turisme rural, suposa una activitat de més a més. Hem de buscar maneres per millorar la qualitat del turisme: menys gent que deixés més diners a la zona.
Com veuen el Parc Natural de Fontanilles?
Ens afecta amb un percentatge petit. Estem parlant d'unes 60 hectàrees que son agrícoles. Són arrossars situats en una punta de terme. A nosaltres no ens aportarà cap benefici i, si ho fem bé, tampoc ens hauria de portar problemes. Quan tanquem els òrgans de gestió és important que l'agricultura tingui veu i vot. Els pagesos no poden esperar que es reuneixin una colla de persones ves a saber on. Els problemes en l'agricultura s'han de resoldre d'avui per demà. Necessitem que el pagès pugui decidir què fa demà al camp i no ho hagi de demanar hora, trucar una porta i esperar que li resolguin al cap d'un mes. Pensem que el pagès cuidarà la terra i l'entorn si li dóna beneficis. Si no és així, deixarà de fer-ho. Pensem que són els pagesos qui conserven la terra. No tinc clar que qui projecta el parc ho tingui clar.
Vol dir que les decisions preses des de la distància poden ser lentes i equivocades.
Cal fer entendre quin pes té el pagès. Recordo que el conseller Baltasar en una visita ens deia que estava encantat de com estava cuidada la zona. I jo remarco: “I sense Parc Natural!”. Quan el pagès es guanya la vida ho fa tot perquè no s'espatlli. Potser no cal tanta protecció si ho tenim tant cuidat! De tota manera, entenc que hi hagi sectors que tinguin tendència a sobreprotegir. Per exemple, si jo fos l'alcalde de Torroella voldria la màxima protecció per les Medes i pel Montgrí. No crec que el Parc ens salvi la vida. A més ens caldrà que l'òrgan gestor sigui efectiu i que es pugui decidir amb celeritat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.