Tarragonès
La Via Augusta toca el cel
Set colles castelleres van alçar construccions de manera simultània al voltant de l'Arc de Berà, punt central de l'antiga via romana
El centre de Tarragona viu el pas de la cadena amb un ambient entre reivindicatiu i festiu
A Tarragonaes van barrejar molts participants locals amb d'altres que van venir des de fora
Si hi ha un punt del recorregut de la Via Catalana on l'empremta romana de la Via Augusta és més evident, aquest és la comarca del Tarragonès, on molts dels monuments de l'antiga Tàrraco encara donen testimoni de la importància d'aquesta via de connexió, ahir recorreguda simbòlicament per una marea de samarretes grogues i estelades. Un dels monuments que fan més patent la història mil·lenària del trajecte, l'arc de Berà (Roda de Berà), va ser ahir l'escenari d'un dels actes centrals al Camp de Tarragona, la trobada de set colles castelleres que van unir la reivindicació nacional al doble patrimoni de la humanitat allà representat: el de les pedres del segle I aC de l'arc situat al bell mig de l'N-340 i el del món casteller. Castellers de Vilafranca, Nois de la Torre, Nens del Vendrell, Castellers de Cerdanyola, Jove de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova i Xiquets d'Alcover van alçar diversos pilars simultanis, seguits de castells, al voltant del monument, enmig d'un ple absolut d'assistents en aquest tram, un fet que va obligar a formar una doble cadena per donar cabuda a tothom.
Tarragona omple els 31 trams
Molta gent també, part de la qual va arribar a última hora, als trams més cèntrics de la cadena humana a la ciutat de Tarragona. Tot i que el recorregut aquí va esquivar el marc dels monuments romans, la rambla Nova, el Balcó del Mediterrani i la plaça Imperial Tàrraco van servir de teló de fons per a la Via Catalana, amb molts participants que es van animar a sumar-s'hi a última hora. “Teniu lloc?”, era el crit dels membres de l'organització minuts abans de les 17.14 h, corrents per col·locar les últimes incorporacions sense deixar, al mateix temps, d'animar els que des de feia més d'una hora aguantaven dempeus.
A la ciutat es van barrejar molts participants locals amb d'altres vinguts de fora que van omplir els restaurants i carrers del nucli antic durant el matí i el migdia. Com ara l'Anton Trillas, i l'Imma i el Ramon Ferré, arribats de Balaguer i que havien aprofitat el seu pis d'estiueig a Tarragona per atansar-se a la ciutat. O situacions encara més peculiars, com la del Francisco Javier Garrido, de Salamanca però resident a la ciutat des de fa vuit anys. “La meva família de Salamanca sap que vinc i la meva mare fins i tot m'hi ha animat”, explicava tot lluint una estelada que li embolicava el cos amb el cartell afegit de “salmantino pro independència”.
La diada a Tarragona va coincidir ahir amb l'arrencada extraoficial de les festes de Santa Tecla, gràcies a l'obertura de l'estand on des de primera hora del matí els tarragonins (alguns ja amb l'estelada al coll) van fer cua per aconseguir programes i marxandatge, com ara la samarreta oficial; una peça de vestir que, curiosament, enguany és groga, i que molts van aprofitar poc després per estrenar a la cadena, on també es van veure camises castelleres i es van sentir gralles i sacs de gemecs entonant els himnes festius.
