L'ANC exigeix a Mas que no dilati el procés
Forcadell reclama que la consulta se celebri el 2014 i no s'esperi fins al 2016
La presidenta de l'assemblea recorda que davant d'accions històriques com les d'ahir, calen decisions històriques
El dret a decidir, el 2014, no el 2016. Aquest és el missatge que ahir va enviar la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, a Artur Mas després de l'èxit de la Via Catalana cap a la Independència. L'assemblea manté que els ciutadans van tornar a evidenciar ahir, tal com ja van fer en la manifestació de l'any passat, que no hi ha cap motiu per endarrerir el procés, i encara menys fins al 2016 com ha dit els últims dies el president de la Generalitat. “Ni volem ni podem esperar”, va ressaltar Forcadell des de l'escenari de la plaça Catalunya de Barcelona, on va tenir lloc un dels actes polítics que l'ANC va organitzar.
Una Forcadell que es va mostrar molt emocionada –se li va escapar més d'una llàgrima, igual que a Muriel Casals– davant d'una de les “pàgines més glorioses” que ha escrit aquest país. És per aquest motiu que va exigir a les institucions i els representants polítics que estiguin a l'altura perquè davant d'“accions històriques, calen decisions històriques”, i aquestes decisions impliquen engegar tots els mecanismes perquè el poble de Catalunya sigui consultat i pugui decidir el seu futur. L'eina principal per poder exercir aquest dret a l'autodeterminació ha de ser la consulta, però Forcadell va recalcar que si aquesta opció no és possible s'han de fer “els passos legals que calguin perquè Catalunya pugui ser independent”. És a dir, eleccions plebiscitàries i declaració unilateral. Però aquest procés sempre ha de ser el 2014, mai el 2016. “No podem perdre el temps. És l'hora que [els polítics] es comprometin”, va recalcar, enmig dels aplaudiments dels milers de persones que es van congregar al centre de la Ciutat Comtal.
La dirigent independentista també va destacar el civisme que van demostrar, un cop més, els 1,6 milions de catalans que van participar en la cadena humana i la imatge d'unitat que es va transmetre a la comunitat internacional. “El món ha vist que som un poble i que volem la nostra llibertat”, va subratllar, i hi va afegir: “Ha estat un dia històric.”
Forcadell va fer aquest discurs després de ser a la cadena al costat de representants de diverses entitats com ara la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Vila d'Abadal, i el president d'honor d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent. Un Climent que va rebre una sonora ovació quan des de l'organització van recordar que la Via Catalana finalment havia estat autoritzada a Vinaròs.
Aquest només va ser un dels molts exemples de l'ambient festiu i reivindicatiu que es va viure a la plaça Catalunya, amb centenars d'estelades i continus crits a favor de la independència. Entre els assistents hi havia un nodrit grup d'independentistes bascos que havien arribat expressament per a l'ocasió. “És increïble. Nosaltres encara n'estem molt lluny”, comentava Patxi Euba, que viu a Biscaia.
Una festa que també va tenir la participació del Cor Jove de l'Orfeó Català, que, juntament amb el Cor i l'Orquestra dels Joves Intèrprets dels Països Catalans, van amenitzar la tarda amb El cant de la senyera i Els segadors. La jornada es va cloure amb l'actuació d'Els Catarres.
Descentralització
A part de Barcelona, l'ANC va organitzar dos actes polítics més al territori amb l'objectiu de demostrar que tot el país s'involucrava en la cadena. Al Pertús, el filòsof Xavier Rubert de Ventós va assenyalar que Catalunya vol deixar de ser un “soldat” d'Espanya, i a Amposta, l'actriu Marina Comas va remarcar que no hi ha marxa enrere en aquest camí que s'ha engegat.
Missatges de Llach i Guardiola
L'ANC va habilitar un escenari i una gran pantalla a la plaça Catalunya perquè els assistents poguessin seguir en directe, a través de TV3, el recorregut de tota la cadena humana. A més, l'assemblea va anar intercalant missatges enregistrats de personalitats que, en diversos idiomes, van llegir l'article 1 del pacte internacional dels dret civils i polítics de les Nacions Unides, en què es defensa el dret dels pobles a l'autodeterminació. Alguns dels més aplaudits van ser l'entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, que va parlar en alemany, i Lluís Llach, que va recitar en francès. El cantant Dyango, el directiu del Barça Dídac Lee i l'exconsellera Montserrat Tura, que va rebre tímids xiulets, també es van afegir a la iniciativa. Un altre moment emotiu va ser quan per la pantalla es va veure part del discurs que Pau Casals va pronunciar a les Nacions Unides el mes d'octubre del 1971.
