Política

LA CRÒNICA

Molt més que un simple ple municipal

Divendres, Girona va viure un ple municipal, però no va ser un ple qualsevol. No ho va ser no només perquè es fes un divendres, sinó perquè l'ambient sostenia un clima enrarit. No hi ajudava l'absència per primer cop de la regidora del PP Cuca Mascort, que el càncer s'havia endut a final del diumenge anterior. Però anava més enllà. Pràcticament tothom sabia que les cartes estaven jugades i, fins i tot, qui duia els asos i qui jugava amb males cartes aquella nit.

El públic increpant de bon principi Carles Bonaventura, Carles Palomares i Concepció Veray perquè la combinació dels seus vots permetien la compra del fons d'art Santos Torroella era un dels primers senyals que el ple no era un més del mandat. Aquest escrache a regidors perquè canviïn el sentit el vot pensat i debatut va ser un episodi de tensió inicial com feia temps que no es vivia. Les cartes per a alguns ja venien marcades, però tot just era el principi. La moció per debatre la proposta que una consulta servís per preguntar a la ciutadania si veia clara la compra del fons d'art va servir de mer escalfament al punt estrella de la nit. Rebutjada la moció, tocava debatre si el consistori havia de comprar el fons de 1.200 peces del crític Rafael Santos Torroella. L'alcalde, Cales Puigdemont, va fer una extensa i llarga defensa de la compra, revelant una rebaixa d'un 43% del preu inicial i fixant-lo en els 2,3 milions, sempre que els nebots acceptin l'herència. La llargada de l'exposició tenia la clara convicció de carregar d'arguments els que encara dubtaven. La resta de forces del plenari van defensar les seves posicions amb vehemència i rotunditat. Al final, era un debat entre dretes i esquerres, un debat ideològic pur com feia temps que no es passava pel ple. Tres hores per perfilar unes posicions molt marcades. No era un ple qualsevol. Puigdemont va recordar projectes fallits del tripartit, mentre Olòriz li demanava que, en tot cas, un altre dia feien un ple monogràfic de governs anteriors. Navarro (CUP) veia un alcalde que nadaleja i responia amb més duresa que de costum, potser per la trencadissa que suposava el ple per al grup municipal. I Carles Bonaventura (RCat) ja va actuar com un grup més al llarg de tot el ple.

Puigdemont sap que el projecte per crear el nou museu amb la compra del fons d'art és una aposta molt seva i potser allunyada del consens que alguns voldrien, però perfectament legítima. Va ser hàbil en la mà estesa a tots per treballar conjuntament el projecte, ara que ja se n'ha decidit l'adquisició. Sap que li caldran complicitats polítiques i socials per fer d'aquest projecte un èxit. És una aposta i qualsevol aposta conté riscos, però ara cal, pel bé de la ciutat, treballar perquè amb el temps aquesta inversió doni les contraprestacions esperades. La sensació era que ens trobàvem en el ple del mandat. Un ple que marcarà el final d'aquest mandat, al qual ja només li queda un any i escaig, i part del següent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“I am a catalan”, 50 anys d’un discurs memorable

Barcelona
ÓSCAR ALZAGA
EXDIPUTAT D’UCD AL CONGRÉS

“Que Martín Villa cremés els arxius franquistes va ser un disbarat”

madrid

Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona
MARTA CASALS
VÍDUA DE PAU CASALS

“El discurs, al mestre, li va sortir del cor”

BARCELONA

Pau, pau, pau...

Barcelona

Junts inicia la cursa de les municipals per captar “els millors” de cada territori

GRANOLLERS

Els comuns volen més trens i menys avions

Barcelona

Comença el judici contra Salvini, acusat de segrest pel cas Open Arms

Roma

Xoc entre els poders de l’Estat

madrid