Obama s'enfronta al desert
Les eleccions legislatives que se celebraran al novembre preveuen la derrota del Partit Demòcrata a les dues cambres
El Congrés i el Senat presenten els pitjors registres de credibilitat de tota la seva història
Des que va ser reelegit, Obama viu els seus pitjors mesos
Els republicans tenen a les seves mans aturar qualsevol proposta del president dels Estats Units, Barack Obama, i convertir els seus dos últims anys de mandat en una travessia pel desert fins que la població triï el seu substitut. Demà faltaran sis mesos perquè els nord-americans vagin a les urnes en les eleccions de mitjà termini, en què renovaran per complet el Congrés i un terç del Senat i en què es preveu que els conservadors tinguin el poder en les dues cambres.
Aquesta possibilitat s'està convertint en el pitjor malson per a Obama. Des de la seva reelecció el 2012, el mandatari viu els pitjors mesos com a inquilí del Despatx Oval, i amb la por que sempre s'instal·la en els presidents en els últims anys de mandat: la de convertir-se en un lame duck, un ànec coix, un ànec feble, una figura metafòrica que evoca un president que ja no compta per a res, perquè tot l'aparell polític del país està pensant més en les pròximes eleccions presidencials que en qualsevol acció legislativa.
Ara, els demòcrates estan disset seients al darrere dels republicans al Congrés, una distància que no es preveu que eixuguin. Ben al contrari: s'espera que en perdin uns quants i ja es dóna per fet un canvi de color del Senat en favor dels conservadors. Un obstacle gairebé infranquejable en els últims dos anys per al
propietari actual de l'Ala Oest de la Casa Blanca.
Mals moments
Els auguris no són gaire bons. La popularitat d'Obama, que quan va sortir escollit per primera vegada el 2008 tenia una aura imparable, s'ha evaporat. Segons l'última enquesta del Washington Post i el canal televisiu ABC, només un 41% dels nord-americans aproven la seva gestió, un percentatge només empitjorat per Nixon després de l'escàndol del Watergate. És sens dubte un cop dur per al president, que ha vist com després d'un 2013 gairebé per oblidar pel fracàs de la reforma sanitària, la lentíssima recuperació de l'economia, el tancament durant dues setmanes del govern i la crisi de l'espionatge de la NSA, el 2014 tampoc li ha estat favorable, amb un Congrés i un Senat de producció ínfima.
“Serà un any d'acció”, va prometre Obama a principis d'any, en el tradicional discurs de l'Estat de la Unió. Però, tot i amenaçar de tirar pel dret i fer ús del seu poder executiu per guiar el timó del país, la radicalització dels republicans en el seu bloqueig del legislatiu per demostrar la ineficiència de l'administració no deixa de crear maldecaps al mandatari. En els primers mesos de l'any, Obama s'ha trobat la porta tancada en temes com ara la reforma migratòria, l'augment del salari mínim i la igualtat salarial entre homes i dones, i no es preveu que en els propers mesos canviï.
Els republicans no tenen cap interès que aquest canvi es faci realitat. El Congrés té els pitjors registres de credibilitat de la seva història, amb només un 13% d'aprovació, i més de la meitat dels nord-americans desitgen que els republicans controlin per complet el poder legislatiu per poder vigilar les polítiques d'Obama. Si els republicans recuperen les dues cambres, deixaran els seus rivals sense capacitat de maniobra, i serà un dels altaveus per demostrar que estan preparats per tornar a la Casa Blanca.
Llegat per a la història
Conscient de la importància del control demòcrata del poder legislatiu per al seu llegat i no passar a ser un ànec de manera prematura, en les últimes setmanes ha apostat fort per captivar els seus votants, despertar-los de l'apatia per dur-los a les urnes: qualsevol escenari contrari als interessos del seu partit pot deixar en paper mullat tots els projectes que té en ment. No fa pinta que ho aconsegueixi: una enquesta del Harvard's Institute of Politics assegura que només un 23% dels joves entre 18 i 29 anys, un dels grans segments de població favorables a Obama, han decidit anar a votar al novembre.
Una dada que està en consonància amb el sentiment dels votants en general, que veuen aquests comicis com el llançament oficiós de la campanya electoral per a les presidencials del 2016 i la possibilitat de decidir el signe polític d'un poder legislatiu que pot tenir el poder de donar llum verd als projectes que té en ment el mandatari
al càrrec del país.
Amb la mirada posada en les presidencials del 2016
Tot i que les primeres eleccions que han d'enfrontar els nord-americans són les legislatives del novembre, tothom mira més enllà: qui serà el nou inquilí del Despatx Oval. La impossibilitat que el 2016 Obama es pugui presentar a la reelecció fa que apareguin rumors de tot arreu, però n'hi ha un que sona amb més força que cap altre: el de l'exsecretària d'Estat i exprimera dama Hillary Clinton. Per part dels republicans, l'últim a sortir a la llum ha estat el de Jeb Bush, germà de l'expresident George Bush i que ha rebut la benedicció familiar perquè intenti arrabassar la Casa Blanca als demòcrates.
