L'atur com a herència
Un cop salvat l'euro, la creació d'ocupació serà ara la prioritat número u de la nova legislatura europea
Sarkozy i Obama van fer plorar Merkel, una de les moltes nits que la moneda única va estar a punt de trencar-se per Grècia
Malgrat els entrebancs, la divisa europea manté el seu atractiu i capta l'interès de nous socis
L'Estat espanyolté
la segona pitjor taxa d'ocupació de la zona
euro, als nivells del 1999
A la plaça Syntagma d'Atenes, el manifestòdrom de la crisi de l'euro, la comparen amb Hitler. I ICV no deixa passar míting sense deixar-la com un drap brut (el PSC, directament, li dedica els seus cartells electorals). Però la dona més poderosa del món també plora: segons ha revelat el Financial Times, en una de les moltes nits que l'euro va estar a punt de trencar-se, Angela Merkel va respondre amb un mar de llàgrimes a les pressions de Nicolas Sarkozy i Barack Obama. Salvada la moneda única, combatre l'atur és ara el repte número u de la legislatura europea que comença.
“No és just, no penso suïcidar-me!” La cancellera alemanya, dama de ferro de l'euro, es va posar a plorar quan els presidents de França i els EUA la van acorralar per exigir-li l'ampliació del fons de rescat. Eren en el G-20 de Canes del novembre del 2011, el primer ministre grec Papandreu feia l'harakiri amenaçant de sotmetre a referèndum l'austeritat, els especuladors atacaven una Itàlia de Berlusconi irrescatable, Espanya ja apuntava maneres per ser la següent fitxa del dòmino... A Merkel li van saltar els ploms i Obama la va acabar consolant amb una mitja abraçada que el fotògraf oficial de la Casa Blanca va immortalitzar (una imatge que va estar penjada en una paret de l'ala oest durant mesos).
463.000 milions d'euros en rescats i moltes matinades en blanc després, l'euro es va acabar salvant. Precisament dissabte passat, Portugal va recuperar la seva independència després de 78.000 milions d'ajuda. Espanya va sortir al gener del seu rescat bancari de 41.333. I Irlanda va poder tornar als mercats al desembre després de 85.000 milions d'assistència.
A Grècia, la factura ja s'eleva a 164.400 milions. I a Xipre, els 10.000 milions que es cremaran fins al 2016 no hauran servit per evitar el primer minicorralito de la moneda única.
Però, malgrat els rumors que Alemanya tornava a imprimir marcs d'amagat, per si de cas, i tot i la salivera d'euròfobs i especuladors, l'euro no només no s'ha trencat, sinó que continua guanyant socis. L'ingrés d'Eslovàquia (2009), Estònia (2011) i Letònia (2014) permet a Brussel·les celebrar que e la nave va: la moneda única manté el seu atractiu i encara li surten pretendents. Lituània espera convertir-se en el seu dinovè soci l'1 de gener vinent, després d'haver fracassat en l'intent el 2007, per una inflació massa elevada. “Ara no hi ha dubte que complim tots els criteris de Maastricht, la pilota ja no és a la nostra teulada”, assegura el governador del seu Banc Central, Vitas Vasiliauskas. El BCE, la Comissió Europea i els Vint-i-vuit hauran de confirmar l'adhesió aquest estiu.
Salvat l'euro, la reducció de l'atur manarà en l'agenda de la nova Comissió Europea que surti d'aquest 25-M. I és que qualsevol discurs triomfalista que vengui la fi de la crisi xoca amb la crua realitat de les dades de l'Eurostat.
A anys llum
Ahir mateix, l'oficina estadística comunitària va confirmar que Espanya té la segona pitjor taxa d'ocupació de la zona euro i la tercera dels Vint-i-vuit: només el 58,2% de la població activa entre 20 i 64 anys treballa. El 69,5% del 2007, fa només set anys, s'ha esfondrat 11,3 punts, fins a arribar al nivell més baix des del 1999. Espanya se situa a anys llum de l'objectiu del 75% fixat per la UE per al 2020, l'enèsim incompliment.
I la medicina de les retallades salvatges ha accentuat les diferències entre el nord i el sud de l'euro: a Suècia, aquesta taxa d'ocupació és del 79,8%; a Alemanya, del 77,1%; als Països Baixos, del 76,5%, i a Dinamarca, del 76,6%.
La Comissió Europea de Barroso i Rehn deixa una herència de més de nou milions de nous aturats: 25,7 milions d'europeus no tenen feina, l'11,8% a la zona euro. I la seva previsió és que l'any que ve l'atur espanyol superi fins i tot el grec, amb encara el 24% de la població activa sense feina. Fins ara la UE s'ha limitat a poca cosa més que prometre destinar 6.000 milions d'euros contra l'atur juvenil (1.887 per a Espanya, principal beneficiària amb el 57% dels menors de 25 anys sense feina). Només peanuts, comparat amb els 450.000 milions pressupostats fins al 2010 per a fons regionals, socials i d'investigació.
Precisament amb l'acord de lliure comerç entre la UE i els EUA, Brussel·les promet crear mig milió de llocs de treball (entre 36.000 i 143.000 només a Espanya, segons la fundació alemanya Bertelsmann). Però no pocs eurodiputats i ONG alerten que és només una excusa per imposar a Europa els aliments modificats genèticament i la carn hormonada dels EUA.
