Política

Fins a la victòria

Catalunya fa saber al món que votarà el 9-N amb la tercera mobilització seguida més gran de la història d'Europa

Pressiona perquè ningú no es faci enrere

La imatge d'una noia de 16 anys votant al vèrtex, la més simbòlica

Ves per on, tres-cents anys després, Catalunya encara hi és. Més viva que mai. I, el dia que feia tres segles de la pèrdua de les seves llibertats, ha tornat a sortir al carrer per proclamar que vol recuperar-les allà on es fa al segle XXI: a les urnes. Perquè és la voluntat d'un poble que vol ser, i que ahir es va superar per tercer any consecutiu per enlluernar el món en la demostració de força popular més gran de la història d'Europa. Un mosaic estratosfèric de la senyera amb 1,8 milions de persones vingudes de tots els racons del país va envair les principals artèries de Barcelona per deixar clar que Catalunya votarà per decidir el seu futur. I que ho farà el 9 de novembre. “No hem arribat fins aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos”, proclamava la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell. “No permetrem que tornin a trepitjar la voluntat d'un poble”, deia la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals. Qui deia que el procés era una febrada? El propòsit és ferm, i el full de ruta està fixat.

Forcadell i Casals, que feien una doble crida a desobeir el TC i a mantenir la unitat política, van ser rebudes a Palau tot just acabar pel president Mas, encara “impactat” pel que acabava de veure. “Cap altra societat del món pot fer una mobilització com aquesta”, afirmava, i assegurava que havia captat la crida i farà “tot el necessari” per no trencar la unitat en unes setmanes, les que vénen ara, crucials. “Em sento compromès per no defraudar ningú”, proclamava, solemne, secundat per la vicepresidenta, Joana Ortega.

Això sí, a qui també anava dirigit el missatge “potentíssim” enviat ahir és a Brussel·les, i sobretot a Madrid, on, per cert, a la tarda uns ultres van tornar a increpar el diputat Josep Sánchez Llibre a la porta de la delegació de la Generalitat. Aprofitant l'escalf del poble, Mas allargava la mà ahir per enèsima vegada per negociar els termes de la votació amb l'Estat, si bé tot indica que Rajoy i els seus seguiran cecs i sords davant del clam. La delegació de l'Estat ja en donava una bona pista en rebaixar a mig milió la quantitat d'assistents a la V –100.000 més dels que el ministre Fernández Díaz va dir l'any passat que havien anat a la Via Catalana– i la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, s'hi va agafar per afirmar que l'independentisme va “de caiguda” i està en un “final d'etapa”. Ho deia a Tarragona, on uns 3.500 catalans es van reunir per dir-hi també la seva a favor de la unitat d'Espanya i es van erigir en portaveus del “seny” i del que anomenen la “majoria silenciosa”. Evidentment, ells també podran votar el dia 9 per demostrar si ho són.

La Diada del Tricentenari

El dia del Tricentenari havia començat ben d'hora. A les vuit del matí, tres-cents violoncel·listes voluntaris van trencar el silenci a les restes mudes del Born, allà on Barcelona va caure el 1714. “Pas rere pas”, deien els versos musicats de Miquel Martí i Pol. Pas rere pas, Catalunya s'havia refet de la desfeta, i es plantava a l'alba d'una Diada històrica en tots els sentits. “Està tot a punt per al 9-N”, deia Mas, tot just acabar, en una breu roda de premsa en què feia una nova crida a la “concòrdia i l'entesa” amb els altres pobles de l'Estat.

Els actes institucionals habituals com ara l'ofrena a l'estàtua de Rafael Casanova–on es produïa l'únic incident remarcable del dia, un indesitjable vestit de militar que va cremar una estelada– donaven pas a la gent. Barcelona començava a rebre una immensa senyera amb potes, llavors encara dispersa, i milers de catalans ocupaven el Cap i Casal amb samarretes grogues i vermelles, senyeres i estelades, enmig d'un ambient alegre i festiu, que feia joc amb un dia radiant.

L'arribada va ser prou escalonada, si bé, tal com es temia, hi va haver embussos als accessos viaris, que es van repetir a la tornada, i als transports públics, que es van col·lapsar tot i tenir la freqüència de dia feiner. I és que van entrar a Barcelona més de 100.000 vehicles privats i més de 2.000 autocars. Alguns, per cert, com els de la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, després de sis hores de trajecte...

Els que van arribar més ressagats, això sí, segurament van ser els que s'havien congregat al matí davant de la majoria dels ajuntaments de Catalunya, on les territorials de l'ANC van lliurar els manifestos signats per la majoria del teixit associatiu dels seus municipis en què donaven suport al procés i a la consulta del 9-N. Una foto, per cert, que potser es repetirà d'aquí a pocs dies, quan, després de la convocatòria de la consulta, l'Associació de Municipis per la Independència farà plens de suport arreu.

A les tres de la tarda, quan es va tancar la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, gairebé tothom ja era a lloc. Centenars de milers de persones al carrer. Famílies senceres, d'avis a néts. Desenes de pancartes que proclamaven “Serem lliures” i “No es pot silenciar la veu d'un poble”. Deu murals gegants, ja desplegats durant l'estiu, instaven els grans líders mundials a escoltar el clam. Geganters. Bastoners. Grallers. Una urna gegant... A quarts de cinc, els milers de voluntaris repartits pels 73 trams habilitats –la inscripció als quals s'havia tancat amb un rècord de 550.000 persones– havien fet la feina, i el mosaic de 200.000 metres quadrats de la senyera començava a prendre forma al llarg dels onze quilòmetres del recorregut. Les primeres imatges aèries que arribaven posaven la pell de gallina: Catalunya havia tornat a respondre a la crida.

Llavors tot es va desfermar. A les cinc, l'actor Quim Masferrer, convertit en mestre de cerimònies des de l'escenari central a la plaça de les Glòries, ho proclamava: “L'estem fent molt grossa.” Mentre dos mil cantaires entonaven Ara és l'hora, l'himne creat expressament per a l'acte, deu adolescents que compliran 16 anys el 9 de novembre s'acostaven a l'urna situada al mateix vèrtex de la colossal V. I en la imatge simbòlica sens dubte més potent de la Diada, Emma Soler, de Rubí, tenia l'honor de dipositar-hi el seu vot a les 17.14 hores, embolcallada per tot un poble, que s'hi acostava amb una doble pancarta des de les dues avingudes: “9-N Votarem”, deia l'una. “9-N Guanyarem”, replicava l'altra. Tot el que va venir després va ser una festa: dues gigaonades, una seixantena de castells aixecats alhora, senyals de victòria, i un homenatge a Peret, “l'únic rei que ha tingut mai Catalunya”, el de la rumba.

Els parlaments, i Els segadors, posaven el punt final tocades les sis, tot i que molts encara van seguir la festa al carrer, als locals i al Concert per la Llibertat de l'Arc de Triomf. Per arrodonir-ho, això sí, la piulada massiva prevista a les 20.14 hores, amb el missatge #catalansVote9N, esdevenia trending topic mundial a Twitter. Ara que a aquella hora, informatius i mitjans digitals de mig planeta ja es feien ampli ressò de la nova brutalitat que havien fet els catalans per fer-se escoltar, i els vinculaven al cas escocès. Escòcia votarà dijous, 18 de setembre. Catalunya ho farà el 9 de novembre. I aquell dia haurà guanyat.

1,8
milions
de persones segons la Guàrdia Urbana van sortir ahir als carrers de Barcelona per crear una senyera gegant.
550.000
inscrits
va tenir al final la V, en un registre que l'ANC i Òmnium havien tancat la nit abans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres