Tornar a connectar

Les eleccions del mes de maig no es presenten gens fàcils per al PSC, després del desgast intern que li ha provocat el procés sobiranista, culminat amb la marxa de destacats representants del sector catalanista, que han constituït ara la plataforma socialista i sobiranista MES amb la mirada posada també en les municipals. Així mateix, s'han produït algunes dimissions de regidors i renúncies a la militància a mig mandat, algunes de sonades com ara la de la pràctica totalitat del grup municipal del PSC a Girona i la totalitat del de Berga. En altres petits municipis, el cap de llista de fa quatre anys no repetirà.

“És cert que hi ha hagut una pèrdua de valor polític, amb casos molt cridaners com ara el de Girona i d'altres en poblacions més petites, però no ha estat en cap cas un moviment massiu”, va explicar Assumpta Escarp, regidora a Barcelona i secretària d'organització del PSC des que l'estiu passat Miquel Iceta la va incorporar al seu equip a la direcció del partit.

Escarp forma part del grup que treballa en l'elaboració de candidatures i en el programa comú de l'oferta municipal del PSC. “Des de juliol que hi estem treballant, per tot el territori, amb totes les federacions territorials”, va assenyalar Escarp. El cap de setmana passat els socialistes van celebrar la jornada de treball Municipals 2015, primera fita en el camí cap a la definició de les candidatures i els programes. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va obrir la jornada amb un discurs de càrrega política en què va retreure al govern de la Generalitat que mantingui amb els municipis uns deutes que els dificulten de manera extrema complir amb els seus serveis, i al govern espanyol que ofegui financerament i alhora competencialment els ajuntaments.

De fet, la defensa del municipalisme davant l'atac a la seva autonomia i viabilitat econòmica que suposa la nova llei d'administracions locals promoguda pel govern del PP a l'Estat serà un dels punts forts que els socialistes presentaran aquest mes de maig a la ciutadania: “Som un partit municipalista, la nostra força sempre ha estat als municipis i al territori, i aquests quatre anys han estat molt durs per als municipis per les amenaces de recentralització i per l'escanyament econòmic”, va assegurar Assumpta Escarp. “La política local és la que mira als ulls de la gent, la més propera, i nosaltres reforçarem aquest valor”, va prometre Escarp.

Tornar a connectar amb la ciutadania és el principal objectiu del PSC. Per aconseguir-ho, el camí traçat des del carrer Nicaragua serà insistir des de cada candidatura en propostes orientades a aconseguir “més justícia social, igualtat d'oportunitats i uns serveis públics millors”. “És el que sempre hem defensat els socialistes des dels ajuntaments i des de les altres administracions”, va dir. A tot plegat, s'hi afegeix la voluntat de presentar-se amb la carta de la renovació, la transparència i la lluita contra la corrupció. “Hem de refer el contracte social en credibilitat”, va concloure Escarp.

Les eleccions del 2011 van significar un tràngol dur per al PSC, amb la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona i d'altres ciutats de la regió metropolitana. Tot i així, però, va conservar el 20% de les alcaldies de tot el país i algunes majories absolutes mantingudes en una situació política complexa, com ara la de Lleida. Ara el clima polític es presenta encara més complex, amb el procés sobiranista al centre del debat i amb un calendari incert. Per Escarp, el debat sobiranista ha tensat el partit, però creu que ja està superat i que les eleccions municipals seran un bon moment per regenerar el compromís del partit amb la ciutadania.

El mapa polític també inclou l'aparició de noves forces com ara Podem i coalicions com ara Guanyem a Barcelona, que poden arrossegar antics votants socialistes cap a aquestes noves candidatures d'esquerres i rupturistes. Escarp afirma que el PSC continuarà treballant “per presentar el màxim nombre de candidatures del PSC, però també per arribar a acords amb altres forces, i a pactes postelectorals que permetin la formació de governs municipals de progrés”.

Per obrir-se més enllà dels límits dels partits i poder fer candidatures en municipis sense estructura pròpia, el PSC té des del 1999 Progrés Municipal (PM) com a marca blanca que aixopluga aquelles candidatures i aquells candidats que no són del partit però que tenen en comú un punt de vista progressista de la governança municipal i que contribueixen a sumar vots per al PSC en els ens supramunicipals. “L'objectiu és presentar el màxim nombre de candidatures del PSC-PM arreu del territori i, on puguem, arribar també a acords amb altres forces, ja sigui abans o després de les eleccions”, va dir. “Això depèn de la dinàmica de cada territori”, va aclarir Escarp, que encara no té xifres de candidatures del PSC-PM que s'hi presentaran perquè no s'ha tancat el procés.

La formació de la candidatura comença amb l'elecció del cap de llista, que després té un pes rellevant a l'hora de definir l'equip que l'acompanya, al costat de l'agrupació local i la federació territorial del partit. El PSC està promovent que, allà on sigui possible, aquest procés es faci de manera oberta amb primàries. “S'estan obrint camí gradualment, les llistes les volem fer de baix a dalt i les primàries són un instrument més que acosta la política a la ciutadania.” L'estendard d'aquest procés ha estat Barcelona, on el cap de llista, Jaume Collboni, va ser escollit aquesta primavera en unes primàries celebrades a dues voltes. A Vilanova i la Geltrú es van celebrar primàries obertes també a simpatitzants i possibles votants. Hi van votar un miler de persones i les va guanyar Juan Luis Ruiz. “Anem creant cultura de primàries”, va assenyalar Escarp.